En reiterades ocasions s’ha vinculat els orígens del 8M amb un esdeveniment desencadenant concret: el d’unes obreres en vaga que van ser assassinades a Nova York a principis del S.XX; fent així recalcament en la lluita de les dones de classe treballadora. No obstant això, han existit diferents dates del dia de la Dona Treballadora fins que es va deixar definitivament la data que avui coneixem.
Parlar de dates i dades concretes només ens pot ser útil si sabem veure en el concret també el general. I és així com hem d’entendre-ho. No es tracta d’un origen únic, es tracta, més aviat, d’un moviment obrer habitualment reprimit que es trobava lluitant i millorant així les seves condicions i fins i tot, formant un nou món. En aquest moviment es trobaven diverses dones treballadores que lluitaven a finals S.XIX i principis S.XX. No eren “les altres”: elles també hi eren, formant en aquestes fàbriques feminitzades de diferents sectors (sent un dels més importants el tèxtil) els seus sindicats i vagues.
Una d’elles va ser Teresa Claramunt, una de les primeres obreres anarquistes lluitadora per la causa de la dona -o problemàtica de la dona, que dirien-. Un d’aquests noms que reiteradament oblida la història oficial i també la pròpia que es denomina feminista. Teresa Claramunt va ser una de les primeres obreres del nostre país que, pertanyent al sector tèxtil, lluitava, participava i impulsava vagues. Després d’ella van començar a sorgir al nostre país diverses agrupacions femenines amb caràcter àcrata, seccions sindicals, etc.
Més d’un segle després de les primeres dones sindicalistes revolucionàries, nosaltres continuarem fent camí feia un nou món, en el qual veiem imprescindible enderrocar el Patriarcat des de les arrels. Es fa així indispensable estar en contra de l’Estat, institució lligada des dels seus inicis al Patriarcat i que l’ha mantingut i perpetuat a través del temps, en les seves múltiples formes, a més de promoure una jerarquia a través de les classes socials. Criticar l’Estat com a estructura jeràrquica i mantenidora de la desigualtat és criticar el sistema patriarcal que defensa.
Com a dones treballadores tampoc podem deixar passar per alt que del 8-M s’ha anat eliminant el terme “treballadora”, deixant-lo tan sols com un dia commemoratiu cap a la Dona que, amb l’excusa que el patriarcat el sofrim totes, ens iguala a burgeses i treballadores, invisibilitzant així a les de sempre, a les de la nostra classe.
Nosaltres continuarem apuntant a l’arrel de tota dominació,i per tant, a la doble opressió amb la qual ens trobem i que es troba entrellaçada: la que sofrim per ser dones i per ser de classe obrera, la qual ens podria portar a indicar innombrables problemàtiques a les quals ens veiem sotmeses. Perquè, com a dones treballadores, és el sistema capitalista- patriarcal un dels quals més ens impacta per la seva incapacitat i insostenibilidad amb els ritmes de vida i de la naturalesa; atemptant contra la lliure elecció de la maternitat, obligant-la a postergar-la si una desitja fer-se lloc en qualsevol professió, així com múltiples discriminacions al voltant d’ella, dels nostres ritmes i de les cures, tantes vegades deixats només a la dona. D’igual forma, els treballs més feminitzats lligats al rol adjudicat són també els que solen ser més precaritzats.
Per finalitzar, no podem tampoc oblidar la hipocresia del discurs habitual sobre el treball, oblidant que les dones principalment de classe treballadora, som les que hem sostingut mitjançant el treball no remunerat una gran faceta de la societat lligada a les cures, que, sense ells, la societat no podria haver-se sustentat i amb això tota la producció que sí ha estat reconeguda. Alhora, que hem estat també les que hem estat a través dels segles treballant (per partida doble) com a costureres, cuidadores fora de la llar, netejadores, en fàbriques, etc.
Nosaltres vam estar des de sempre en la lluita social i ho continuarem estant.
Contra tot allò que sostingui el Patriarcat i qualsevol forma d’esclavitud.
El dissabte 28 de gener la CNT-AIT de la Marina Alta va estar present a la manifestació contra el tancament de Bimbo. Com no podia ser d’altra manera, el nostre sindicat va acudir a l manifestació en solidaritat amb la plantilla de Bimbo El Verger, afectada per un acomiadament col·lectiu que afecta a totes lestreballadores i treballadors i que suposarà el tancament definitiu de la històrica factoria que fa 60 anys va començar amb el nom de Madalenas Ortiz.
Aquest tancament està totalment injustificat ja que l’empresa està obtenent beneficis i l’únic motiu és l’avaricia de la patronal que només per obtindre uns cèntims més va a deixar a cent treballadores i treballadors al carrer. En la CNT-AIT tenim clar que lluitarem amb els companys i companyes de Bimbo fins l’últim lloc de treball i no pararem de denunciar l’actitut violenta i agressiva d’una patronal que ens vol submisses i callades.
CONTRA LA PATRONAL EXPLOTADORA I CONTRA L’ESTAT SEMPRE CÒMPLICE!!!
Malgrat els seus beneficis milionaris i la seua trajectòria, l’empresa Bimbo pretén tancar la històrica factoria Ortiz del Verger. Pel simple capritx de traslladar la producció a un altre centre de treball, volen enviar a quasi 100 famílies obreres al carrer.
Mentre els membres de la seua directiva es folren a mans plenes, es burlen oferint trasllats i indemnitzacions miserables, molt per davall de les pactades en els contractes i el conveni.
El nostre sindicat llibertari, reducte de la classe treballadora sense subvencions ni jerarquies, vol deixar clar a la multinacional rebostera i els seus col·laboradors un dels nostres acords innegociables: NO TOLERAR NI UN SOL ACOMIADAMENT.
Les condicions mínimes en cas d’acomiadament col·lectiu s’establixen en l’Estatut dels Treballadors (art. 51). La llei obliga a presentar una memòria explicativa amb causes objectives, detallant qui, quan, com i per què serà acomiadat.
No obstant això, la patronal no oferix cap raó que justifique el tancament, i els sindicalistes del comité bloquegen la informació que tenen, a més de gaudir de preferència per a mantindre els seus llocs de treball i poder signar l’acomiadament en nom de les treballadores i treballadors sense el seu consentiment.
Tenim clar que qui fa la llei, fa el parany i pensem que l’única opció realista que queda, i que ha funcionat en molts casos similars en el passat, és l’acció directa: la lluita obrera acordada en assemblea entre iguals.
No es pot deixar el futur en mans de comités experts a pactar acomiadaments, ni molt menys de la patronal o de l’estat. L’assemblea pot en tot moment revocar a qualsevol representant que la traïsca, o acordar per consens qualsevol altre moviment.
No hi ha res a perdre, perquè tota la plantilla té ja un peu al carrer. L’única alternativa és la solidaritat i la resistència. Vaga indefinida, boicot i sabotatge, parant la producció incondicionalment fins a aconseguir l’objectiu:
Que Bimbo retire la seua amenaça de tancar la fàbrica o, si no vol dirigir-la malgrat obtindre beneficis, que entregue el comandament a l’autogestió de les seues treballadores i treballadors.
Pese a sus beneficios millonarios y su trayectoria, la empresa Bimbo pretende cerrar la histórica factoría Ortiz de El Verger. Por el simple capricho de trasladar la producción a otro centro de trabajo, quieren mandar a casi 100 familias obreras a la calle.
Mientras los miembros de su directiva se forran a manos llenas, se burlan ofreciendo traslados e indemnizaciones miserables, muy por debajo de las pactadas en los contratos y el convenio.
Nuestro sindicato libertario, reducto de la clase trabajadora sin subvenciones ni jerarquías, quiere dejar claro a la multinacional repostera y sus colaboradores uno de nuestros acuerdos innegociables: NO TOLERAR NI UN SOLO DESPIDO.
Las condiciones mínimas en caso de despido colectivo se establecen en el Estatuto de los Trabajadores (art. 51). La ley obliga a presentar una memoria explicativa con causas objetivas, detallando quién, cuándo, cómo y por qué será despedido.
Sin embargo, la patronal no ofrece ninguna razón que justifique el cierre, y los sindicalistas del comité bloquean la información que tienen, además de gozar de preferencia para mantener sus puestos de trabajo y poder firmar el despido en nombre de las trabajadoras y trabajadores sin su consentimiento.
Tenemos claro que quien hace la ley, hace la trampa y pensamos que la única opción realista que queda, y que ha funcionado en muchos casos similares en el pasado, es la acción directa: la lucha obrera acordada en asamblea entre iguales.
No se puede dejar el futuro en manos de comités expertos en pactar despidos, ni mucho menos de la patronal o del estado. La asamblea puede en todo momento revocar a cualquier representante que la traicione, o acordar por consenso cualquier otro movimiento.
No hay nada que perder, porque toda la plantilla tiene ya un pie en la calle. La única alternativa es la solidaridad y la resistencia. Huelga indefinida, boicot y sabotaje, parando la producción incondicionalmente hasta lograr el objetivo:
Que Bimbo retire su amenaza de cerrar la fábrica o, si no quiere dirigirla pese a obtener beneficios, que entregue el mando a la autogestión de sus trabajadoras y trabajadores.
COMUNICAT EN SOLIDARITAT AMB EL POBLE PALESTÍ I EN CONTRA DEL GENOCIDI QUE PATEIX.
(En castellano más abajo)
Davant del genocidi que està perpetrant contra el Poble Palestí l’entitat sionista coneguda com “Estat d’Israel”, el Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, no pot ni deu callar.
El primer que cal dir ben alt i clar és que ací res ha començat el 7 d’octubre de 2023. El genocidi palestí va començar fa molts anys amb l’ocupació en 1917 per les tropes de l’Imperi Britànic, del territori que coneguem amb el nom de Palestina, el qual no va tardar gens en oferir al sionisme internacional per a que colons europeus pogueren establir-se a Palestina sota la protecció de les tropes britàniques. La idea era, i és, expulsar a tota la població originària i substituir-la per colons suposadament de religió jueva provinents de països europeus i americans. Una punta de llança colonial en una zona de gran valor estratègic per al colonialisme imperialista. La segona passa fou la creació pels colons europeus d’una entitat estatal sobre Palestina l’any 1948 anomenada “Israel”. Amb el seu estat a la mà i el recolzament militar d’Occident, s’expulsà a 750.000 palestins i palestines de les seues cases, s’enderrocaren els seus pobles i les seues terres passaren a ser propietat dels colons. Mai ha pogut tornar cap refugiat ni descendent seu a viure en la Palestina ocupada. Açò es coneix com la Nakba, el Desastre en àrab. És el punt de naixement de la moderna Resistència Palestina contra el colonialisme que els expulsava de les seues cases i els negava el dret a existir. No va acabar amb això el procés genocida iniciat en 1948. El 1967 l’entitat sionista ocupa militarment el que quedava de la Palestina històrica, inclosa Jerusalem. Centenars de milers de palestins tornen a agafar el cami de l’exili per a no poder tornar mai, i les seues cases i possessions són robades davant dels ulls del món pels ocupants sionistes.
La política de l’ocupació no és un secret. Espulsar als habitant originaris de Palestina i apropiar-se de cases, terres, recursos…fins i tot la música o la gastronomia palestina són expropiades pels colons estrangers. Com a la Sud Àfrica i a la Rodèsia de l’apartheid, però amb una violència mai vista en els temps moderns. Els colons sionistes consideren als palestins i palestines animals humans i així ho declaren els seus governants i la immensa majoria de la població colonitzadora.
És per això que el SLTCMA/CNT-AIT Marina Alta declara que:
Afirmem que Palestina és un territori ocupat en 1917 per l’exèrcit de l’Imperi Britànic.
Afirmem que des de que el primer soldat britànic va entrar a Palestina el govern britànic va prometre als jueus dels països europeus que podrien ocupar les terres de Palestina sense tindre en compte que ja estava habitada.
Afirmem que l’establiment de poblacions jueves estrangeres provinents d’Europa es va fer sota la protecció de l’exèrcit britànic d’ocupació i en contra de la voluntat dels àrabs palestins.
Afirmem que la creació d’una entitat colonial sobre Palestina i els seus habitants en 1948 es va fer sense cap consulta a la població nadiua i amb la força de les armes.
Afirmem que la creació d’Israel sobre territori àrab palestí és un acte de força inacceptable i basat en actes de terrorisme massiu amb milers d’assassinats i destrucció de pobles i viles amb el desplaçament forçat dels seus habitants.
Afirmem que la Resistència Palestina és totalment legítima d’acord al dret internacional i a la llei natural del dret a l’autodefensa que empara als pobles colononitzats.
Afirmem que condemnem totes les accions terroristes efectuades per l’entitat colonial sionista des de la seua implantació a Palestina.
Afirmem que la Resistència Palestina té tot el dret a defensar el Poble Palestí del terrorisme i l’ocupació sionista.
Afirmem que mai posarem en el mateix nivell a les víctimes i als seus botxins, cosa que de forma interessada és fa a Occident massa voltes.
Afirmem que la Resistència Palestina està formada per variades i molt diferents organitzacions amb un únic fi, que és l’alliberament de l’ocupació colonial sionista i la fi dels seus innúmerables crims contra la població palestina.
Afirmem que Jerusalem és la capital cultural, moral i espiritual del Poble Palestí i no reconeixem la seua judaïtzació forçosa amb actes terroristes sense fi.
Afirmem que l’existència d’Israel com estat colonial és totalment il•legítima i que si vol existir com a societat sobre Palestina ha de negociar-ho amb el Poble Palestí.
Afirmem que bombardejar hospitals, caravanes de civils, barris residencials, camps de refugiats. Que executar presoners, que segrestar milers de palestins i mantindre’ls en condicions inhumanes. Que destruir infraestructures civils com carreteres, conduccions d’aigua, escoles…són crims intolerables que mai deixarem de condemmar com humans i com anarcosindicalistes.
Afirmem,com no pot ser d’altra manera, que no lluitem per un estat palestí. Lluitem per l’alliberament de Palestina del domini colonial sionista, per la fi del genocidi que pateixen els palestins i palestines, per la destrucció de l’estat d’Israel i de tots els estats i per assenyalar de forma clara i rotunda als criminals que estan perpetrant davant de tot el món un Holocaust com no pensàvem mai que tornaríem a vore.
Afirmem que el Poble Palestí no està sol. Ara més que mai tota la Humanitat s’ha posat al seu costat i recolza la seua justa causa. Només governs i oligarquies econòmiques estan amb els genocides. Fins i tot milions de persones jueves antisionistes s’han posicionat contra la barbàrie israeliana.
I finalment declarem i afirmem amb la màxima rotunditat que recolzarem les accions legítimes de la Resistència Palestina contra el brutal colonialisme de l’ocupació israeliana i fins l’alliberament de Palestina del règim colonial, racista i genocida “d’Israel”, incloent el retorn dels milions de refugiats escampats pel món i la deguda indemnització a la que tenen dret.
Palestina serà lliure des del riu fins la mar!!!
SINDICAT LLIBERTARI DE TREBALLADORS DE LA COMARCA DE LA MARINA ALTA
CONFEDERACIÓ NACIONAL DEL TREBALL
ASSOCIACIÓ INTERNACIONAL DELS TREBALLADORS
SLTCMA/CNT-AIT MARINA ALTA
Marina Alta, novembre de 2023
COMUNICADO EN SOLIDARIDAD CON EL PUEBLO PALESTINO Y EN CONTRA DEL GENOCIDIO QUE SUFRE.
Ante el genocidio que está perpetrando contra el Pueblo Palestino la entidad sionista conocida como “Estado de Israel”, el Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta, adherido a la CNT-AIT, no puede ni debe de callar.
Lo primero que hay que decir muy alto y claro es que aquí nada ha empezado el 7 de octubre de 2023. El genocidio palestino empezó hace muchos años con la ocupación en 1917 por las tropas del Imperio Británico, del territorio que conocemos con el nombre de Palestina, el cual no tardó nada en ofrecer al sionismo internacional para que colonos europeos pudieron establecerse en Palestina bajo la protección de las tropas británicas. La idea era, y es, expulsar a toda la población originaria y sustituirla por colonos supuestamente de religión judía provenientes de países europeos y americanos. Una punta de lanza colonial en una zona de gran valor estratégico para el colonialismo imperialista. El segundo paso fue la creación por los colonos europeos de una entidad estatal sobre Palestina en 1948 llamada “Israel”. Con su estado en la mano y el espaldarazo militar de Occidente, se expulsó a 750.000 palestinos y palestinas de sus casas, se destruyeron sus pueblos y sus tierras pasaron a ser propiedad de los colonos. Nunca ha podido volver ningún refugiado ni descendiente suyo a vivir en la Palestina ocupada. Esto se conoce como la Nakba, el Desastre en árabe. Es el punto de nacimiento de la moderna Resistencia Palestina contra el colonialismo que los expulsaba de sus casas y les negaba el derecho a existir. No acabó con esto el proceso genocida iniciado en 1948. El 1967 la entidad sionista ocupa militarmente lo que quedaba de la Palestina histórica, incluida Jerusalén. Centenares de miles de palestinos vuelven a coger el camino del exilio para no poder volver nunca, y sus casas y posesiones son robadas ante los ojos del mundo por los ocupantes sionistas.
La política de la ocupación no es un secreto. Expulsar a los habitantes originarios de Palestina y apropiarse de casas, tierras, recursos…incluso la música o la gastronomía palestina son expropiadas por los colonos extranjeros. Como la Sudàfrica y la Rodesia del apartheid, pero con una violencia nunca vista en los tiempos modernos. Los colonos sionistas consideran a los palestinos y palestinas animales humanos y así lo declaran sus gobernantes y la inmensa mayoría de la población colonizadora.
Es por eso que lo SLTCMA/CNT-AIT Marina Alta declara que:
Afirmamos que Palestina es un territorio ocupado en 1917 por el ejército del Imperio Británico.
Afirmamos que desde que el primer soldado británico entró en Palestina el gobierno británico prometió a los judíos de los países europeos que podrían ocupar las tierras de Palestina sin tener en cuenta que ya estaba habitada.
Afirmamos que el establecimiento de poblaciones judías extranjeras provenientes de Europa se hizo bajo la protección del ejército británico de ocupación y en contra de la voluntad de los árabes palestinos.
Afirmamos que la creación de una entidad colonial sobre Palestina y sus habitantes en 1948 se hizo sin ninguna consulta en la población nativa y con la fuerza de las armas.
Afirmamos que la creación de Israel sobre territorio árabe palestino es un acto de fuerza inaceptable y basado en actos de terrorismo masivo con miles de asesinatos y destrucción de pueblos y villas con el desplazamiento forzado de sus habitantes.
Afirmamos que la Resistencia Palestina es totalmente legítima según el derecho internacional y la ley natural del derecho a la autodefensa que ampara a los pueblos colonizados.
Afirmamos que condenamos todas las acciones terroristas efectuadas por la entidad colonial sionista desde su implantación en Palestina.
Afirmamos que la Resistencia Palestina tiene todo el derecho a defender al Pueblo Palestino del terrorismo y la ocupación sionista.
Afirmamos que nunca pondremos en el mismo nivel a las víctimas y a sus verdugos, cosa que de forma interesada se hace en Occidente demasiadas veces.
Afirmamos que la Resistencia Palestina está formada por variadas y muy diferentes organizaciones con un único fin, que es la liberación de la ocupación colonial sionista y el fin de sus innumerables crímenes contra la población palestina.
Afirmamos que Jerusalén es la capital cultural, moral y espiritual del Pueblo Palestino y no reconocemos su judaización forzosa con actos terroristas sin fin.
Afirmamos que la existencia de Israel como estado colonial es totalmente ilegítima y que si quiere existir como sociedad sobre Palestina tiene que negociarlo con el Pueblo Palestino.
Afirmamos que bombardear hospitales, caravanas de civiles, barrios residenciales, campos de refugiados. Que ejecutar prisioneros, que secuestrar miles de palestinos y mantenerlos en condiciones inhumanas. Que destruir infraestructuras civiles como carreteras, conducciones de agua, escuelas…son crímenes intolerables que nunca dejaremos de condenar como humanos y como anarcosindicalistas.
Afirmamos, como no puede ser de otra manera, que no luchamos por un estado palestino. Luchamos por la liberación de Palestina del dominio colonial sionista, por el fin del genocidio que sufren los palestinos y palestinas, por la destrucción del estado de Israel y de todos los estados y para señalar de forma clara y rotunda a los criminales que están perpetrando ante todo el mundo un Holocausto como no pensábamos nunca que volveríamos a ver.
Afirmamos que el Pueblo Palestino no está solo. Ahora más que nunca toda la Humanidad se ha puesto a su lado y apoya su justa causa. Solo gobiernos y oligarquías económicas están con los genocidas. Incluso millones de personas judías antisionistas se han posicionado contra la barbarie israelí.
Y finalmente declaramos y afirmamos con la máxima rotundidad que apoyaremos las acciones legítimas de la Resistencia Palestina contra el brutal colonialismo de la ocupación israelí y hasta la liberación de Palestina del régimen colonial, racista y genocida “de Israel”, incluyendo el retorno de los millones de refugiados esparcidos por el mundo y la debida indemnización a la que tienen derecho.
Palestina será libre desde el río hasta el mar!!!
SINDICATO LIBERTARIO DE TRABAJADORES DE LA COMARCA DE LA MARINA ALTA
CONTINÚA LA LUCHA OBRERA EN LA LAVANDERÍA DEL HOSPITAL DE DÉNIA
Llevamos cerca de un año peleando en Ilunion lavanderías, empresa de la fundación ONCE que presta servicio en el Hospital de Dénia, con el objetivo de mejorar las condiciones de trabajo.
Salarios que no superan el mínimo interprofesional, trabajo de lunes a domingo, descanso semanal irrisorio y por debajo del estipulado en el Estatuto de los Trabajadores, incumplimientos en materia de riesgos laborales, y un largo etcétera. Pese a la idílica imagen de empresa que Ilunion y la ONCE quieren transmitir, las condiciones laborales en la lavandería del hospital dejan mucho que desear.
Nuestra sección sindical funciona sin subvenciones ni jerarquías, en línea con los ideales de Libertad e Igualdad de la CNT-AIT. Por el momento hemos conseguido que la empresa incluya en las nóminas un plus por manipular la ropa sucia del hospital, que en algunos casos supone un aumento de más del 10% del salario neto mensual.
También hemos logrado que se habilite un tablón de información en el puesto de trabajo, donde denunciamos las irregularidades de la empresa en materia de tiempo libre, salarios, seguridad y salud, y conciliación de la vida laboral y familiar, e informamos de las distintas iniciativas anarcosindicalistas que se están llevando a cabo.
Sin renunciar a otros objetivos más revolucionarios, nuestras reivindicaciones urgentes son las siguientes:
– Cumplimiento estricto de los derechos establecidos en el convenio colectivo y de la normativa de prevención de riesgos laborales.
– Respeto escrupuloso de los descansos que establece el Estatuto de los Trabajadores, en lugar de descansar sólo un día y trabajar hasta 13 días seguidos, como ocurre actualmente.
– Tres fines de semana completos libres al mes. La empresa se empeña en recortar nuestro tiempo libre. Hemos pasado de librar un fin de semana al mes a no tener ningún fin de semana libre garantizado.
– Abono de las horas extras impagadas, en lugar de compensarlas de cualquier manera y sin respetar la legislación laboral.
– Incorporación de más personal para cubrir los excesos de carga de trabajo, en vez de obligarnos a continuos esfuerzos que están repercutiendo negativamente en nuestra salud.
La diversidad funcional del personal no puede usarse como excusa para incumplir lo que establecen los contratos, el convenio colectivo, la normativa de riesgos laborales y la legislación vigente. Vamos a seguir conquistando nuestro futuro porque…
«LLEVAMOS UN MUNDO NUEVO EN NUESTROS CORAZONES.»
Sección sindical de la CNT-AIT en Ilunion lavanderías
A la majoria no ens costa identificar la guerra com a causant de morts en massa, desplaçaments forçats, tortures, fam o violacions. Però a més suposa un negoci tremendament rendible per a les minories dirigents mancades d’escrúpols.
Els conflictes armats quasi sempre es produeixen per motius econòmics i geopolítics. Sota eufemismes com a «missió de pau» o «ajuda humanitària» es camuflen operacions l’objectiu de les quals és el control militar de zones estratègiques per a l’espoli de recursos naturals i matèries primeres com el petroli, el gas o uns determinats minerals.
La població més humil pateix les pitjors conseqüències: infraestructures i llars destruïdes, vides i famílies destrossades i, en el millor dels casos, la fugida desesperada a un altre lloc, a través de perilloses rutes migratòries, per a tractar de començar de zero en un despietat entorn hostil lluny del seu lloc d’origen.
Després de patir les pitjors penúries, si tenen sort, es topen amb un nou contrasentit físic i legal: les fronteres en terra, mar i aire. En 2022, de les 120.000 persones que van sol•licitar asil a la Unió Europea, tan sols prop de 7.000 van rebre l’estatus de refugiat. Eixe mateix any, 2.925 persones van morir intentant arribar a Europa. Unes dades tan vergonyoses com esgarrifoses.
Les fronteres no han existit des de sempre, ni van aparéixer per art de màgia. Els estats més poderosos les van fixar a base de massacres i saquejos, i les continuen mantenint, reforçant i ampliant. No dubten a reprimir, deportar, empresonar, deixar morir o matar als qui intenten saltar-li-les, excepte si es tracta d’importants capitalistes.
El patriotisme ens inculca simpatia cap als qui ens aixafa en este país i desconfiança cap als nostres iguals de la resta del món. Governs, forces de seguretat i partits filofeixistes protagonitzen i propaguen actuacions i sentiments fastigosament racistes.
L’existència de fronteres només convé a la burgesia mundial, que domina el món mentre malvivim i morim sota la seua explotació. A la classe treballadora internacional, sense pàtria ni color, només ens queda la solidaritat de les obreres i obrers, vinguen d’on vinguen.
LA NOSTRA PÀTRIA ÉS EL MÓN. LA NOSTRA FAMÍLIA, LA HUMANITAT.
========================
NO WAR, NO BORDERS
(English)
Most of us have no difficulty identifying war as the cause of mass death, forced displacement, torture, hunger or rape. But it is also a tremendously profitable business for the unscrupulous ruling minorities.
Armed conflicts almost always occur for economic and geopolitical reasons. Under euphemisms such as «peace mission» or «humanitarian aid» operations are camouflaged whose objective is the military control of strategic areas for the plundering of natural resources and raw materials such as oil, gas or certain minerals.
The most humble population suffers the worst consequences: destroyed infrastructure and homes, destroyed lives and families and, in the best of cases, desperate flight to another place, through dangerous migratory routes, to try to start from scratch in a ruthless hostile environment far from their place of origin.
After suffering the worst hardships, if they are lucky, they come across a new physical and legal nonsense: borders on land, sea and air. In 2022, of the 120,000 people who requested asylum in the European Union, only about 7,000 received refugee status. That same year, 2,925 people died trying to reach Europe. Data as shameful as it is chilling.
Borders have not always existed, nor did they appear by magic. The most powerful states established them through massacres and looting, and continue to maintain, reinforce and expand them. They do not hesitate to repress, deport, imprison, let die or kill those who try to bypass them, except if they are important capitalists.
Patriotism instills in us sympathy for those who trample on us in this country and distrust of our peers in the rest of the world. Governments, security forces and fascist parties carry out and propagate disgustingly racist actions and feelings.
The existence of borders only suits the world bourgeoisie, which dominates the world while we live in poverty and die under its exploitation. To the international working class, without country or color, we only have the solidarity of workers, wherever they come from.
OUR HOMELAND IS THE WORLD. OUR FAMILY IS HUMANITY.
========================
NI GUERRAS NI FRONTERAS
(Castellano)
A la mayoría no nos cuesta identificar la guerra como causante de muertes en masa, desplazamientos forzados, torturas, hambre o violaciones. Pero además supone un negocio tremendamente rentable para las minorías dirigentes carentes de escrúpulos.
Los conflictos armados casi siempre se producen por motivos económicos y geopolíticos. Bajo eufemismos como «misión de paz» o «ayuda humanitaria» se camuflan operaciones cuyo objetivo es el control militar de zonas estratégicas para el expolio de recursos naturales y materias primas como el petróleo, el gas o ciertos minerales.
La población más humilde sufre las peores consecuencias: infraestructuras y hogares destruidos, vidas y familias destrozadas y, en el mejor de los casos, la huida desesperada a otro lugar, a través de peligrosas rutas migratorias, para tratar de empezar de cero en un despiadado entorno hostil lejos de su lugar de origen.
Tras padecer las peores penurias, si tienen suerte, se topan con un nuevo sinsentido físico y legal: las fronteras en tierra, mar y aire. En 2022, de las 120.000 personas que solicitaron asilo en la Unión Europea, tan sólo cerca de 7.000 recibieron el estatus de refugiado. Ese mismo año, 2.925 personas murieron intentando llegar a Europa. Unos datos tan vergonzosos como escalofriantes.
Las fronteras no han existido desde siempre, ni aparecieron por arte de magia. Los estados más poderosos las fijaron a base de masacres y saqueos, y las siguen manteniendo, reforzando y ampliando. No dudan en reprimir, deportar, encarcelar, dejar morir o matar a quienes intentan saltárselas, excepto si se trata de importantes capitalistas.
El patriotismo nos inculca simpatía hacia quienes nos pisotean en este país y desonfianza hacia nuestros iguales del resto del mundo. Gobiernos, fuerzas de seguridad y partidos filofascistas protagonizan y propagan actuaciones y sentimientos asquerosamente racistas.
La existencia de fronteras sólo conviene a la burguesía mundial, que domina el mundo mientras malvivimos y morimos bajo su explotación. A la clase trabajadora internacional, sin patria ni color, sólo nos queda la solidaridad de las obreras y obreros, vengan de donde vengan.
NUESTRA PATRIA ES EL MUNDO. NUESTRA FAMILIA, LA HUMANIDAD.
Una vegada més es crida a la classe treballadora a l’elecció dels “nous” gestors de la misèria, de la injustícia i de l’explotació. Com si en el votar existira un poder, una força, un compromís amb els assumptes públics, quan el votant de hui és un consumidor de política, és a dir, el contrari d’un subjecte emancipat.
Lluny van quedar els dies en què es cridava en les places “No som marionetes en mans de polítics i banquers” després d’una gran crisi econòmica, en la qual semblava que la classe treballadora s’havia adonat que els polítics de tots els colors no tenien més que com a fi última la supervivència del que s’ha anomenat statu quo. En aquells moments s’assenyalava als dos partits majoritaris PP-PSOE com a gestors d’aqueixa misèria i injustícia. No obstant això, poc es va tardar a intentar passar la lluita del carrer al parlament, i així, no van faltar els qui el van aprofitar per a voler sumar-se al predilecte club dels gestors. Des d’aquell moment no han parat d’eixir nous partits; “PODEM”, “CIUTADANS”, “VOX”, “SUMAR”… en una roda que sembla no tindre fi.
Com es diu; “Qui oblida la seua història està condemnat a repetir-la” , i així ens trobem una dècada després, amb més jugadors en el manteniment d’un joc en el qual sempre perdem la mateixa classe. Les eines usades en aquest joc electoral s’han basat principalment en dues fórmules; la por i el mal menor. I no és d’estranyar l’ús de la por amb finalitats polítiques, perquè les dretes i les esquerres troben en aquesta la gran aliada perquè existisquen els votants i amb això justificar la seua pròpia existència, com si no la justificarien? Precisament és la manca de por la que trenca amb el consum de política.
El no tindre res a perdre, el coneixement per experiència pura que ni les esquerres ni les dretes poden solucionar la injustícia social i econòmica, és just pel que les poblacions amb més alt índex de pobresa són les qui més s’abstenen de votar. I els qui més voten són precisament les classes altes. És per això també, que no se sosté que l’abstenció deriva d’un “privilegi” perquè no tens res a perdre. Assenyalar a la teua mateixa classe és un dels grans triomfs dels mercaders de la nostra força de treball i de les nostres vides.
Els avanços en drets de la classe treballadora es van realitzar gràcies a la seua organització, a un gran nombre de subjectes emancipats, i només d’aquesta manera es poden mantindre, i avançar a una societat on no existisca la misèria, la injustícia i l’explotació. La jornada de 8 hores o el dret al descans setmanal són bon exemple d’això.
El poder no està en la força del vot sinó en la capacitat d’organitzar la producció i la vida.
La secció agrària del SLTC de la Marina Alta de la CNT-AIT lamenta profundament la mort del company Gino Ancona, el qual va venir a Benissa a febrer de 2019 per a realitzar una conferència informativa sobre la Xylella Fastidiosa. Era un company excelent i combatiu. Últimament, estava reconstruint l’USI-AIT italiana després de ser destruida per la CIT. Que la terra et siga lleu, company! La Secció Agrària de la CNT-AIT de la Marina Alta.
La sección agraria del SLTC de la Marina Alta de la CNT-AIT lamenta profundamente la muerte del compañero Gino Ancona, el cual vino a Benissa en febrero de 2019 para realizar una conferencia informativa sobre la Xylella Fastidiosa. Era un compañero excelente y combativo. Últimamente, estaba reconstruyendo la USI-AIT italiana después de ser destruida por la CIT. ¡Que la tierra te sea leve, compañero!
La Sección Agraria de la CNT-AIT de la Marina Alta.
La sezione agraria della SLTC della Marina Alta della CNT-AIT è profondamente addolorata per la morte del compagno Gino Ancona, venuto a Benissa nel febbraio 2019 per tenere una conferenza informativa sulla Xylella Fastidiosa.
Era un compagno eccellente e combattivo. Ultimamente stava ricostruendo l’USI-AIT italiana dopo essere stata distrutta dal CIT.
Che la terra ti sia lieve, compagno!
La Sezione Agraria della CNT-AIT della Marina Alta.
Una trentena de persones han participat hui en la concentració i posterior manifestació que el sindicat CNT-AIT Marina Alta havia convocat a la localitat de Pedreguer.
L’acte central d’aquest Primer de Maig ha estat precedit per una pegada de cartells per diverses localitats de la Marina Alta i per una intensa difusió per les xarxes socials.
En la concentració, desenvolupada sense cap incident, s’han cridat consignes a favor de la classe obrera i contra la patronal i l’estat. Després els assistents han participat en la manifestació pels carrers de Pedreguer precedits per una gran pancarta on es llegia el lema “CONTRA PATRONALS I GOVERNS, LA LLUITA ESTÀ AL CARRER, CNT-AIT, UNIÓ, ACCIÓ, AUTOGESTIÓ” i onejant nombroses banderes anarquistes i de la CNT-AIT.
Posteriorment hi ha hagut un dinar fraternal al local de l’Ateneu Popular de Pedreguer i en acabar s’ha fet una interessant taula rodona amb les lluites i experiències d’algunes de les seccions sindicals amb que conta la CNT-AIT a la comarca.
És el tercer any consecutiu que la CNT-AIT tria la localitat de Pedreguer per a realitzar algun acte en la commemoració del Primer de Maig i de l’assassinat dels màrtirs de Chicago, tot i que és la primera vegada que el sindicat treu muscle i convoca als anarcosindicalistes a recórrer els carrers amb les seues pancartes i consignes.
Han passat ja 132 anys des d’aquell 1 de Maig de 1886 en què 200.000 treballadors dels EUA es van declarar en vaga per reivindicar la jornada laboral de 8 hores; mentre altres 200.000 treballadors aconseguien la conquesta de la reducció de jornada en les seues empreses només amb l’amenaça de la vaga. Van ser moments molt durs per a la classe treballadora, que es veia forçada a treballar en molts casos jornades de més de 12 i 14 hores al dia.
A Chicago, la batalla va ser tan cruenta que el moviment obrer es va haver d’enfrontar no solament amb la patronal i amb el govern, sinó contra esquirols i assassins a sou de les empreses. La repressió va ser tan gran que al final de l’enfrontament social havia mort un policia, centenars de treballadors havien sigut detinguts i huit obrers anarquistes van ser processats, condemnats a presó i, 5 d’ells, a la pena de mort. Uns anys després, les condemnes i acusacions van ser qualificades de falses i es va indultar als que complien la pena de presó. Aquests homes van ser coneguts com els Màrtirs de Chicago. A pesar que van sucumbir a la mort, els anarquistes de Chicago es van convertir en una bandera de la reivindicació obrera, i el procés al qual van ser sotmesos, en una de les majors injustícies comeses per l’Estat contra el moviment obrer que encara hui, retrona en les nostres consciències. Malgrat la distància, la situació de la classe treballadora en la majoria dels països del món no ha millorat massa des de llavors i, en molts casos, no aconsegueix satisfer les seues necessitats més bàsiques. Mentre que les treballadores i els treballadors es troben totalment sotmesos per la cultura capitalista, les organitzacions patronals fan una forta defensa de l’organització i imposen les seues condicions en les empreses, quasi sense cap mena d’obstacles. En la majoria dels casos s’aprofiten de la desmobilització sindical en els centres de treball, provocada per la implantació del sistema de representació delegacionista imposat per les Eleccions Sindicals, els Comités d’Empresa, les subvencions de l’Estat, els alliberats, i tot un sistema de representació sindical pensat per a impedir l’organització dels treballadors sobre la base de les assemblees, les Seccions Sindicals i l’acció directa i, dirigit, principalment, cap al diàleg i cap a la pau social, que en tots els casos solament pot suposar una renúncia a la lluita obrera, una aposta per la negociació en si mateixa i, en definitiva, en una traïció claríssima a la classe treballadora.
Des de les institucions de l’Estat es té un ferm compromís en preservar i garantir els beneficis empresarials, fins i tot a costa de la nostra misèria, un exemple està en la pèrdua de poder adquisitiu que pateix la classe treballadora a causa de l’increment del preu dels aliments i altres productes de primera necessitat, mentre que els beneficis empresarials s’incrementen any rere any. I per si això fora poc, continuen amenaçant a augmentar l’edat de jubilació i abaratir les pensions per a poder garantir-ne l’estabilitat. La reforma que es va signar en 2011 ja va augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys amb una pèrdua de poder adquisitiu de les persones pensionistes d’un 15%, i tot això amb l’acord dels sindicats CCOO i UGT. Com a classe obrera, hem de començar a organitzar-nos i no permetre més abusos d’aquest tipus. A França li han declarat la guerra a l’Estat perquè no accepta que l’existència humana se centre només en produir amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de l’Estat i dels beneficis empresarials quan, ni a l’Estat ni als capitalistes els importa gens ni mica el nostre benestar, ni la nostra estabilitat econòmica. La classe obrera francesa està demostrant que està disposada a tot per tal de tombar la reforma de les pensions perquè no serveix als interessos de la gent i ací hauríem de prendre nota del que está passant al nostre país veí.
Per a portar avant una lluita d’aquesta envergadura es necessita una clara consciència de classe. És important entendre que no pot haver-hi cap conciliació entre el món representat per la classe treballadora i el que representa el capitalisme. La unitat i acció de la classe treballadora s’ha de desenvolupar dins dels marges de l’autogestió, rebutjar la professionalització, la burocratització, la jerarquització, la corporativització i, sobretot, la manca d’independència econòmica i política.
L’anarcosindicalisme fa valdre l’acció directa de la classe treballadora, amb la intenció de desbordar els límits de la judicialització dels conflictes sindicals, del diàleg i de la pau social, i que ens porte directament a una lluita pel control dels mitjans de producció, de servei i de consum.
Per un 1r de Maig Anarcosindicalista. Unió, acció, autogestió!
1er DE MAIG
CONVOCATÒRIES REGIONALS DE LA CNT-AIT
ALACANT: 11:30, Concentració a Plaça Espanya (front plaça de bous).
HELLÍN (Albacete): 11:30, Concentació a la Plaça de l’Ajuntament; 13:00, Mitin al Parc Municipal.
PEDREGUER (Marina Alta, Alacant): 12:30, Concentració als Porxens; 14:00, Dinar en el Ateneu Popular de Pedreguer, 15:00, Taula Rodona.
La propuesta de mejora de las condiciones de trabajo en la lavandería del Hospital de Denia fue el detonante de los comportamientos inadecuados de Salvador Abela,director de Ilunion lavanderías. La empresa pertenece al grupo empresarial Ilunion, dependiente de la fundación ONCE.
Las condiciones de trabajo en Ilunion lavanderías son claramente mejorables. Y mucho. Salarios que no superan el mínimo interprofesional, trabajo de lunes a domingo, descanso semanal irrisorio y por debajo del estipulado en el Estatuto de los Trabajadores, incumplimientos en materia de riesgos laborales, y un largo etcétera. El grupo Ilunion de la ONCE se publicita en sus medios de propaganda como «un modelo de sostenibilidad basado en la ética», pero la realidad que se vive en sus puestos de trabajo esinsostenible y carece de ninguna ética.
Con el objetivo de darle la vuelta a esta situación, se constituyó una sección sindical de la CNT-AIT de la Marina Alta en la lavandería. El compañero que fue nombrado delegado de la sección por acuerdo de la asamblea comenzó a dar la cara ante la empresa para reivindicar pequeñas mejoras que toda la plantilla estaba deseando: contrato indefinido para toda la plantilla, tres fines de semana libres al mes, conciliación familiar, nuevas contrataciones para aliviar la sobrecarga de trabajo o el establecimiento de un plus de peligrosidad por el riesgo bacteriológico que conlleva manipular la ropa sucia del hospital. Y, por supuesto, el respeto escrupuloso de los escasos derechos reconocidos en el convenio colectivo.
Pocos días después de publicar la tabla reivindicativa, con el gallinero revuelto, obteníamos una pequeña victoria: la empresa se comprometía al pago de un plus por el contacto con la ropa sucia, pero atribuía su logro al comité de empresa, que jamás defendió esta medida hasta que la sección anarcosindical la exigió.
Al mismo tiempo, la directiva de la compañía presentaba un nuevo documento en el que exigía a las trabajadoras y trabajadores que firmaran todos los días un escrito indicando si sus tareas habían quedado finalizadas. Nuestro compañero se negó a firmar este documento, explicando que muchas de las tareas son imposibles de finalizar enla jornada establecida, de manera que sólo quienes hacen horas extras, supuestamente voluntarias, pueden acabarlas.
La inexplicable respuesta del director de la empresa fue la convocatoria de una reunióncon toda la plantilla con el único objetivo de desprestigiar a nuestro compañero.
Durante la reunión no paró de levantar la voz y dirigirse despectivamente al delegado de la sección sindical cenetista con un comportamiento amenazante, difamatorio, y claramente discriminatorio por motivo de su acción sindical.
Incluimos aquí algunos ejemplos de los intolerables comentarios de Salvador Abela, transcritos literalmente:
– “Eso es potestad de la empresa. ¿Lo entiendes? PO-TES-TAD DE LA EM-PRE-SA.”
– «Hay gente que le es fácil escribir mierda.”
– “A ti no te ha elegido nadie. Y si te ha elegido alguien de la CNT, te vas a la CNT.”
– «Como tú sigues mandando cartas, yo voy a empezar a mandar cartas a jurídico. Y jurídico que haga lo que tenga que hacer. ¿Lo tienes claro?»
– “Pero tú sigues dando por culo. Porque esto es dar por culo. Entonces como tú sigues dando por culo, pues bueno, yo ya te digo que Ilunion es más grande que tú.”
– “El trabajo que hace un operario en ocho horas él necesita catorce.”
– “En la actitud en que estás, desde luego no te voy a tener en cuenta.”
– “Aquí no se ha conseguido nada por tu… Tú lo único que estás es tocando los cojones. No estás haciendo otra cosa.”
– “Y si no puedes librar los sábados pues no libres. Que no te corresponde.”
– “¿Lo tenemos claro, no? ¿Me estás oyendo?”
– “Esos panfletos revolucionarios que traes.”
– “Para que una persona que creía que era buena persona esté haciendo esto.”
– “Delegado sindical serás de CNT pero aquí no eres nadie.”
– “Nadie te ha nombrado santo pontífice ni cosas de estas.»
Frente a esta sinrazón, el sindicato libertario ha decidido responder intensificando laacción directa y la solidaridad con la sección sindical de Ilunion lavanderías. Por otro lado, se ha dado parte de lo ocurrido a la Inspección de Trabajo y a Alberto DuránLópez, presidente del grupo Ilunion y vicepresidente de la fundación ONCE. Hasta ahora no hemos obtenido respuesta…
BASTA DE EXPLOTACIÓN Y REPRESALIAS EN LAS EMPRESAS DE LA ONCE
El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de La Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, ha acordat en assemblea que enguany commemorarà la data del Primer de Maig, Dia de la Classe Treballadora, amb diversos actes al llarg del dia i que es celebraran a la localitat de Pedreguer.
La jornada reivindicativa començara amb una concentració als Porxens de Pedreguer a les 12,30 hores i on es farà un míting obrer a càrrec de militants del sindicat.
Posteriorment, sobre les 14 hores, marxarem en manifestació pels carrers del poble fins l’Ateneu Popular de Pedreguer, al carrer La Lluna 47, on farem un dinar fraternal de cabasset.
A les 15 hores tindrem una taula rodona “Organització i lluita autogestionada al teu lloc de treball” on participaran les delegades de les seccions sindicals i les companyes i companys amb algun conflicte actiu.
En acabar donarem l’acte per tancat i seguirem la lluita incansable per un món nou, el món que portem al cor i que no cap en les seus urnes ni en les seus fronteres.
Si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu.
AIT-IWA Jornades de Solidaritat amb la CNT-AIT de l’Estat Espanyol
(En castellano más abajo)
La CNT-AIT és un sindicat anarcosindicalista, conegut per moltes persones a tot el món. Desafortunadament, des de fa diversos anys, ha sigut atacat per una altra organització, la Secció espanyola de la CIT, que també reclama el nom CNT.
Aquests atacs, de caràcter venjatiu, amenacen no sols a la CNT-AIT, sinó també a les tradicions històriques de l’anarcosindicalisme a Espanya. Es duen a terme a través de l’aparell estatista i amenacen amb empresonar a uns membres de la CNT-AIT. El seu objectiu és rebre diners i propietats de la CNT-AIT per a destruir aqueixa organització.
L’AIT considera que un atac a qualsevol dels nostres companys és un atac a tots nosaltres, per la qual cosa ens unim per a exigir la fi d’aquestes escandaloses accions legals.
Accions legals i falta d’ètica
Aquestes demandes estan en estricta contradicció amb l’ètica anarcosindicalista de diverses maneres:
1. En les demandes, la secció espanyola de la CIT reclama enormes sumes de diners per danys i perjudicis perquè diuen que hi ha membres de la CNT-AIT que els van criticar públicament.
La llibertat de criticar és un dret fonamental de tots els membres de sindicats i altres organitzacions. Idealment, això ha de fer-se d’una manera que evite la calúmnia i es base en els mèrits dels arguments. Els anarquistes no resolen tals assumptes en els tribunals buscant càstig i danys materials, només busquen resoldre les coses d’altres maneres. Aquesta és una idea fonamental.
En comparació, sabem de moltes declaracions i articles difamatoris fets per la secció espanyola de CIT, els seus representants o membres individuals, però no sabem de cap membre de l’AIT que haja demandat a aquestes persones. (D’altra banda, alguns dels atacs més virulents es van fer de manera anònima, en contrast amb els sindicats demandats, que col·lectivament van acordar declaracions i les van signar).
2. En alguns casos, l’advocat de la Secció Espanyola de la CIT va construir casos que podrien portar a la gent a la presó.
Els anarquistes simplement no creuen en les presons estatals, especialment per «delictes» com criticar alguna cosa. Aquests són el mètode dels estats autoritaris, no dels anarquistes.
3. Les quantitats de diners que es demanen en concepte de danys portarien a la fallida a moltes d’aquestes organitzacions i, en conjunt, poden destruir a la CNT-AIT. (D’això es tracten aquestes demandes). A més, en alguns casos, els titulars dels càrrecs d’algunes de les entitats registrades podrien ser responsables personalment per desenes de milers d’euros.
Es tracta d’intimidar a la gent en silenci i amb por, no de promoure l’anarcosindicalisme. Es tracta també d’acabar amb els que no van amb el gir de direcció de la CIT. Si té èxit, crearia un mal a llarg termini en el moviment en moltes àrees d’Espanya.
4. La Secció Espanyola de la CIT cerca desallotjar a molts sindicats d’espais reclamant “drets de propietat”. La realitat és complicada ja que molts dels espais només existeixen gràcies a l’esforç de membres de la CNT-AIT per a aconseguir-los i molts anys mantindre’ls.
Les qüestions de propietat són complicades, però fins i tot en els casos de divorci, els tribunals burgesos reconeixen la divisió de la propietat. Alguns sindicats de la CNT-AIT van registrar propietats com a propietat de la federació, CNT-AIT. Aqueixa era la seua organització col·lectiva. Mai ningú va registrar la propietat de la CNT-CIT, però aqueixa organització la reclama. Quan els companys no els han donat el que demanen, membres de la Secció Espanyola de la CIT han arribat fins i tot a recórrer a la violència i al robatori, com el de la biblioteca de Cadis.
Se suposa que els anarquistes tenen una altra idea sobre la propietat privada. Els espais pertanyen a les persones que els van iniciar i van treballar per a mantindre’ls i realment usar-los. Els membres de la Secció Espanyola de la CIT han pres múltiples decisions per a simplement liquidar llocs i obtindre efectiu per ells. Es tracta d’un intent de destruir els llocs de reunió de la CNT-AIT, alguns fins i tot anteriors a l’existència de la CNT, per a lucrar-se i soscavar aqueixa organització.
Els atacs contra la CNT-AIT són de venjança, per part d’una organització que, d’una banda, sembla tractar a la CNT-AIT com una “competència” però, d’altra banda, pretén que la CNT-AIT és insignificant.
El solo fet que existisquen aquests plets és una abominable violació de l’ètica anarcosindicalista. No pot ser tolerat per ningú que es prenga de debò aquesta ètica.
AIT-IWA Jornadas de Solidaridad con la CNT-AIT del Estado Español
La CNT-AIT es un sindicato anarcosindicalista, conocido por muchas personas en todo el mundo. Desafortunadamente, desde hace varios años, ha sido atacado por otra organización, la Sección española de la CIT, que también reclama el nombre CNT.
Estos ataques, de carácter vengativo, amenazan no sólo a la CNT-AIT, sino también a las tradiciones históricas del anarcosindicalismo en España. Se llevan a cabo a través del aparato estatista y amenazan con encarcelar a unos miembros de la CNT-AIT. Su objetivo es recibir dinero y propiedades de la CNT-AIT para destruir esa organización.
La AIT considera que un ataque a cualquiera de nuestros compañeros es un ataque a todos nosotros, por lo que nos unimos para exigir el fin de estas escandalosas acciones legales.
Acciones legales y falta de ética
Estas demandas están en estricta contradicción con la ética anarcosindicalista de varias maneras:
1. En las demandas, la sección española de la CIT reclama enormes sumas de dinero por daños y perjuicios porque dicen que hay miembros de la CNT-AIT que los criticaron públicamente.
La libertad de criticar es un derecho fundamental de todos los miembros de sindicatos y otras organizaciones. Idealmente, esto debe hacerse de una manera que evite la calumnia y se base en los méritos de los argumentos. Los anarquistas no resuelven tales asuntos en los tribunales buscando castigo y daños materiales, solo buscan resolver las cosas de otras maneras. Esta es una idea fundamental.
En comparación, sabemos de muchas declaraciones y artículos difamatorios hechos por la sección española de CIT, sus representantes o miembros individuales, pero no sabemos de ningún miembro de la AIT que haya demandado a estas personas. (Por otra parte, algunos de los ataques más viciosos se hicieron de forma anónima, en contraste con los sindicatos demandados, que colectivamente acordaron declaraciones y las firmaron).
2. En algunos casos, el abogado de la Sección Española de CIT construyó casos que podrían llevar a la gente a la cárcel.
Los anarquistas simplemente no creen en las cárceles estatales, especialmente por «delitos» como criticar algo. Estos son el método de los estados autoritarios, no de los anarquistas.
3. Las cantidades de dinero que se piden en concepto de daños llevarían a la quiebra a muchas de estas organizaciones y, en conjunto, pueden destruir a la CNT-AIT. (De eso se tratan estas demandas). Además, en algunos casos, los titulares de los cargos de algunas de las entidades registradas podrían ser responsables personalmente por decenas de miles de euros.
Se trata de intimidar a la gente en silencio y con miedo, no de promover el anarcosindicalismo. Se trata también de acabar con los que no van con el giro de dirección de la CIT. Si tiene éxito, crearía un daño a largo plazo en el movimiento en muchas áreas de España.
4. La Sección Española de CIT busca desalojar a muchos sindicatos de espacios reclamando “derechos de propiedad”. La realidad es complicada ya que muchos de los espacios solo existen gracias al esfuerzo de miembrxs de la CNT-AIT para conseguirlos y muchos años mantenerlos.
Las cuestiones de propiedad son complicadas, pero incluso en los casos de divorcio, los tribunales burgueses reconocen la división de la propiedad. Algunos sindicatos de la CNT-AIT registraron propiedades como propiedad de la federación, CNT-AIT. Esa era su organización colectiva. Nunca nadie registró la propiedad de la CNT-CIT, pero esa organización la reclama. Cuando los compañeros no les han dado lo que piden, miembros de la Sección Española de la CIT han llegado incluso a recurrir a la violencia y al robo, como el de la biblioteca de Cádiz.
Se supone que los anarquistas tienen otra idea sobre la propiedad privada. Los espacios pertenecen a las personas que los iniciaron y trabajaron para mantenerlos y realmente usarlos. Los miembros de la Sección Española de CIT han tomado múltiples decisiones para simplemente liquidar lugares y obtener efectivo por ellos. Se trata de un intento de destruir los lugares de reunión de la CNT-AIT, algunos incluso anteriores a la existencia de la CNT, para lucrarse y socavar esa organización.
Los ataques contra la CNT-AIT son de venganza, por parte de una organización que, por un lado, parece tratar a la CNT-AIT como una “competencia” pero, por otro lado, pretende que la CNT-AIT es insignificante.
El solo hecho de que existan estos pleitos es una abominable violación de la ética anarcosindicalista. No puede ser tolerado por nadie que se tome en serio esta ética.
El dia 8 de Març se celebra el dia de la dona treballadora, un dia històric que reivindica la lluita de les dones treballadores en favor de la igualtat i la justícia social, un fet que és tan important reivindicar hui com ho va ser fa més de 150 anys, quan les dones treballadores de les fàbriques tèxtils de Nova York organitzaven vagues i reivindicaven millores salarials i eren represaliades per la policia. A Catalunya, durant les primeres dècades del segle XX, la precarització de la indústria tèxtil va traure a les dones obreres al carrer. De forma semblant, les treballadores de les fàbriques de fòsfors, a Londres, lluitaven contra jornades interminables de treball. Aquestes i moltes més, són lluites que s’han estés i han continuat fins als nostres dies, moment en què l’explotació de la dona contínua a l’ordre del dia.
Actualment continuen sent moltes les assignatures pendents perquè la meitat del gènere humà deixe d’estar en situació de vulnerabilitat enfront de l’altra meitat, i on millor es veu reflectida aquesta desigualtat és en el món del treball. Les empreses són un reflex de la societat patriarcal, menyspreen les dones i això s’evidencia en la discriminació que pateixen tant en l’accés a la promoció com en el salari. Durant l’any passat, la bretxa salarial entre homes i dones va ser del 9,4% a l’Estat espanyol, i en el conjunt de la Unió Europea les dones cobren un 13% menys per hora treballada que els homes, la qual cosa equival aproximadament a un mes i mig de salari per any. El mateix ocorre amb les possibilitats de trobar ocupació: en l’últim trimestre de 2022 va augmentar la xifra d’aturades a l’Estat espanyol, i la taxa es va situar en un 4% superior a la dels homes; un percentatge que s’accentua enormement en el cas de les dones trans, fins a fregar la inacceptable xifra del 80% d’aturades.
Un altre problema que pateixen les dones en el treball és el de l’assetjament sexual. Fa igual que vinga d’un cap, un company de treball o un client. Aquests atacs comporten tant problemes psicològics com un clima laboral en el qual la víctima es veu forçada o bé a cedir i posar en risc la seua pròpia salut o bé a abandonar el seu treball, amb la consegüent repercussió en la seua vida laboral, econòmica i social.
Entre les dones de classe treballadora no hi ha moltes més opcions. O et sotmets a un mercat laboral al qual no li importen ni els teus drets ni la teua dignitat, o et quedes sense poder pagar factures. Cal conciliar la vida entre un treball que t’explota i et menysprea, i un temps que no tens, però que t’obliga a estar sempre disponible per a les necessitats dels qui t’envolten, amb la qual cosa, les jornades són doble, les de dins i les de fora de casa. En les cures hi ha una responsabilitat que majoritàriament recau sempre en les dones. Aquesta és una realitat que repercuteix directament en els problemes que hem assenyalat anteriorment: incapaciten les dones per a eixir al mercat laboral i li impedeixen l’accés a una bona formació que els permeta accedir a un millor lloc de treball ben remunerat. És un cercle viciós del qual només podem eixir trencant amb aquest model de societat patriarcal i capitalista que promou les classes socials i l’injust repartiment de la riquesa. Per tant, és important desenvolupar un discurs que trenque amb les desigualtats de gènere, però també amb les desigualtats de classe social.
Des del feminisme burgés es reivindica una igualtat que permeta les dones aconseguir el mateix nivell i estatus social que els homes que controlen el poder, dirigir empreses i posar-se al capdavant de les institucions que l’Estat utilitza per a reprimir i sotmetre a la majoria de la població. Som treballadores i pobres i des de l’anarcofeminisme no busquem equiparar-nos als homes en l’exercici del poder, ni pretenem dirigir les empreses del model productiu capitalista, ni vestir uniformes amb els quals reprimir, castigar i tancar a aquelles persones que queden fora dels marges de la llei. No volem tindre res a veure amb l’Estat perquè són les seues institucions les que ens han sotmés des de fa centenars d’anys. Aquest 2023 tornem a reivindicar el 8M com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. Rebutgem tots aquells discursos esgrimits des de sindicats, partits polítics i altres organitzacions, que sota la fal·làcia de la “pluralitat” oculten l’adjectiu “treballadora” i amb paternalisme, fan homenatge a les dones només per ser dones. D’aquesta manera, aquests portaveus del poder eliminen el component de classe social d’aquesta jornada reivindicativa tan important que, precisament, s’origina arran de les lluites de dones de classe obrera. Aquesta és l’estratègia burgesa: no nomenar els episodis històrics els torna transparents, com si mai hagueren existit, entre la desmemòria i el revisionisme. Contra l’oblit de les nostres referents, les que ens van antecedir en la lluita, nosaltres alcem la nostra veu. Dones treballadores, dones en lluita.
És de bojos reivindicar la igualtat entre homes i dones i no qüestionar-se les evidents diferències socials i econòmiques que existeixen entre una empresària i les seues treballadores, entre reeixides dones de negocis i les seues empleades domèstiques, entre les que tenen l’oportunitat d’accedir a llocs de treball que els permeten aconseguir un bon nivell de vida i les que acaben en mans de la precarietat, amb treballs en el camp o en l’hostaleria, o directament excloses i criminalitzades com a dones trans o les dones racialitzades. No volem igualtat d’oportunitats per a competir amb els homes en el seu podrit i obsolet sistema patriarcal capitalista, simplement volem destruir-lo per a poder construir un model basat en la igualtat, la justícia social i en un just repartiment del treball i la riquesa.
NOTA DE PREMSA El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la Confederació Nacional del Treball-Associació Internacional dels Treballadors, ha constituït la Secció Sindical Ilunión lavanderías SLTCMA/CNT-AIT en el Servei de Llenceria de l’Hospital de Dénia-Marina Salut, situat en la Partida Beniatlà s/n, 03700 Dénia. Açò és un pas més en la implantació del nostre sindicat en la comarca i un clar signe de que l’anarcosindicalisme segueix en clara expansió. El SLTCMA/CNT-AIT és un sindicat amb un model totalment diferent al dels sindicats del sistema, l’objectiu dels qual sols és firmar acords que sempre són lesius per als treballadors i treballadores però que al éstar “legitimats” per uns suposats agents socials ja són molt díficils de combatre. Des de l’anarcosindicalisme proposem un altre model de sindicat, un sindicat on afiliats i afiliades decideixen en assemblea, on no ens presentem a les eleccions sindicals heretades del feixisme franquista i on la base de la nostra acció és la secció sindical on s’agrupa tota la militància de cada empresa. És per tot això i molt més que s’ha constituït recentment la Secció Sindical a l’empresa Ilunión Lavanderías com a primer pas per elaborar una llista de deficiències i reivindicacions totalment necessàries, cosa que posem en coneixement de tota la classe obrera de la Marina Alta. Salut i anarcosindicalisme!!!
COMUNICAT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA CNT-AIT A BENISSA IMPULS.
A les treballadores i treballadors en general i a les companyes i companys de Benissa Impuls S.A.M. en particular,
Se suposa que un sindicat és una associació de persones d’una mateixa classe social o professió. La secció sindical de CNT-AIT de Benissa Impuls ha vingut explicant a les reunions informatives celebrades i en diferents comunicats públics què són les eleccions sindicals i, sobretot, quina és la seua funció. Recentment, s’ha conegut «la mostra del botó» o «la punta de l’iceberg». El CREAMA de Benissa publica una oferta de treball d’agent sindical per a acomplir les tasques administratives relacionades amb els processos electorals i la realització d’Eleccions Sindicals als centres de treball.
És a dir, un «sindicat» dels que concorre a Eleccions Sindicals i obté una subvenció de l’estat per això mateix, passa a ser una empresa que lloga treballadors per a administrar i garantir els processos i realització del que és la principal entrada de diners i atorgament de representativitat amb l’objectiu de continuar «tallant el bacallà» com a «representants de les treballadores i treballadors».
Així que, comença de nou la campanya electoral, les palmadetes a l’esquena, les promeses, les prebendes, el soroll … l’autocomplaença, però penseu: què heu tret en clar fins ara? Ahir mateix, el comité d’empresa va publicar un comunicat denunciant la paralització de la negociació del conveni “col·lectiu”, proposta del qual no ha sigut participativa “col·lectivament” en absolut. Per exemple, les portes de les reunions del comité d’empresa están tancades per a la Secció Sindical de la CNT-AIT des de fa més de 7 anys. Conseqüència d’aixó, ens trobem amb una proposta de conveni on s’observen millores en algun dels serveis i no en altres, sense preguntar a aquestos últims. De totes formes, considerem que no hi hauriem participat en proposar un conveni col·lectiu per no donar-se les circumstàncies i així ho varen comunicar ara fa un any, ja que encara hi ha companys que ni sabien ni saben el que ha passat amb les seues fitxes de la VPT i per què no s’han aprovat d’una vegada. No es pot començar la casa per la teulada. És incoherent promoure un conveni “col·lectiu” quan encara queden fitxes de la VPT per a negociar i una gran part de la plantilla no sap rés del pacte o principi d’acord abastat a principis de l’any passat. Nosaltres ho tenim clar: poden penjar-se totes les medalles que els done la gana i vendre la moto quan, com i a qui vulguen. A nosaltres no ens enganyen. La prioritat ha de ser tenir les esquenes cobertes, no regalant la representativitat com si foren caramels a qui ha demostrat no ser mereixedor-a.
La representativitat és una cosa molt més seriosa que concórrer o participar en unes eleccions sindicals. No podem deixar un xec en blanc en mans de persones que sols tenen cert «interés» per nosaltres una vegada a cada quatre anys.
No atorgar representativitat, vistes les circumstàncies, és més que una simple opció: és una obligació. L’alçada de preus actual no sols repercuteix en els salaris baixos que tenim. L’encariment de les matèries primeres auguren mals temps. Cal tenir legitimitat i les mans deslligades. El que menys necessitem ara són «representants» durant els quatre anys vinents, que gaudeixen de totes les hores sindicals que els dona la gana i operen a esquenes nostres, sense cap control de l’assemblea de treballadors i treballadores.
Venen dies de promeses i adulacions, vos oferiran de tot perquè us apunteu a una candidatura, perquè voteu en definitiva. Necessiten justificar-se: tenir una coartada. Necessiten diners, tenen molts alliberats que pagar. Així que, això és el que hi ha. No hi ha més cego que el qui res vol veure. Una empresa no és un sindicat, qui diga el contrari s’enganya ell mateix i enganya als altres.
Atenció! Nosaltres no vos demanem el vot. Votar és un dret, però no una obligació! No hipoteques el teu futur ni el dels altres! Dona’t una oportunitat! No delegues! Si necessitem advocats o assessors o representants o qualsevol ajuda la buscarem entre tots en cada moment. Que no ens busquen ells a nosaltres per viure la gran vida a costa nostra!
Abstenció activa!!! Secció sindical de la CNT-AIT a Benissa Impuls.
Carlos Bejarano, de 37 años, murió tras sufrir una detención violenta el 12 de septiembre en Mairena del Aljarafe, Sevilla. Su padre, Ángel, ha denunciado a la Guardia Civil por homicidio y ha publicado en redes sociales el vídeo de la tremenda brutalidad policial que grabó durante la detención.
Soy Ángel Bejarano Romero dni 28417098T. El 12/09/22 mi hijo Carlos de 37 años fue reducido por la guardia civil en la puerta de mi casa de manera brutal y falleció como consecuencia de ello el día 19. Los videos que veis al ver como lo reducían brutalmente son grabados por mi. pic.twitter.com/vZyi6MkOLq
En el vídeo se observa a cuatro agentes de la Guardia Civil inmovilizando a Carlos con una violencia desmedida. Uno de ellos mantiene en todo momento una fuerte presión sobre el cuello del detenido, rodeándolo con el brazo derecho y ayudándose con el izquierdo para estrangularlo hasta asfixiarlo, mientras él emite sonidos guturales tratando de respirar sin éxito, inmovilizado boca abajo, esposado, y con su cuerpo aplastado contra el asfalto por tres guardias civiles.
También se escucha cómo una persona pide en varias ocasiones que dejen de grabar. En la escena sólo estaban los agentes de la Guardia Civil que intervinieron y miembros de la familia de Carlos, que llamaron a emergencias tras una disputa familiar. Se puede adivinar fácilmente quién quería que Ángel dejara de grabar el impactante vídeo.
Carlos sufrió una parada cardiorrespiratoria como consecuencia de la asfixia a manos de los agentes. Esto es más que evidente al ver las imágenes, por mucho que ahora los medios de comunicación se empeñen en blanquear la execrable actuación policial.
En las imágenes emitidas en televisión también se observa cómo el Guardia Civil que lo estrangula intenta después reanimarlo mediante maniobras de resucitación mientras Carlos está clínicamente muerto. Después fue atendido por personal sanitario, trasladado al hospital y mantenido vivo, en coma, durante una semana más.
La ambulancia tardó demasiado en llegar y no contaba con personal médico ni instrumental de soporte vital, por lo que no era la indicada para tratar una parada cardiorrespiratoria. La nefasta gestión política de las emergencias y el desmantelamiento de la sanidad pública garantizaron la peor de las atenciones posibles a la víctima, pero ésa es otra historia.
El padre de Carlos, además de denunciar a la Guardia Civil por homicidio, se queja de que no le entregan los resultados de la autopsia cuando los solicita. No interesa que se conozca esta información, pues sería decisiva a la hora de una posible condena, además de inflamar el rechazo social contra la cruenta forma de actuar de la Guardia Civil.
También señala que su hijo fue golpeado con porras extensibles de acero durante la detención. Estos temidos instrumentos de tortura hasta hace poco se consideraban ilegales debido a su potencial letalidad, aunque su uso por antidisturbios contra manifestantes desarmados siempre ha sido denunciado como algo habitual. El gobierno del PSOE y Unidas Podemos invirtió 2 millones de euros de dinero público en generalizarlas en la Policía en 2021. Desde el Ministerio del Interior indican que no se debe golpear con ellas en la cabeza y la columna vertebral, lo que recuerda a las recomendaciones para disparar balas de goma indirectamente, que tantas veces han sido incumplidas provocando daños irreversibles a manifestantes pacíficos. No tardaremos en ver cómo se llevan a alguien por delante con una de estas malditas porras.
Para detener a alguien no es necesario apalearlo y estrangularlo. Y la Guardia Civil debería saberlo. Cuando alguien inmovilizado boca abajo mediante una fuerte presión en cuello y tórax emite sonidos guturales, es porque se está muriendo. Y la Guardia Civil debería saberlo. ¿Acaso no lo sabían?
La muerte de una persona a manos de un cuerpo policial es un hecho gravísimo, despreciable, al que tristemente parece que la sociedad española está acostumbrándose. Todavía no nos hemos recuperado del impacto de las 23 personas muertas en la frontera de Melilla bajo custodia policial. Tampoco ha habido consecuencias políticas, destituciones, disculpas ni nada en absoluto, pese a las brutales imágenes donde se observa el trato inhumano que reparte la policía con fatales resultados. Sólo asquerosas excusas y justificaciones de un gobierno que se autodenomina progresista y socialista, mientras sus cuerpos de seguridad vulneran sistemáticamente los Derechos Humanos con auténtico tufo fascista y racista.
Ojalá nos equivoquemos, pero todo apunta a que el de Carlos será un caso más en la larga lista de actuaciones policiales violentas que quedan impunes en el estado español. Nos espera un largo juicio intoxicado mediáticamente y sin apenas consecuencias. Un lavado de cara superficial que de seguro obviará la causa del problema: La existencia de cuerpos armados con total libertad para usar su violencia impunemente contra la población.
No podemos hacer menos que mostrar nuestra más enérgica repulsa a este nuevo abuso policial con resultado mortal. Exigimos el fin de la violencia policial y el cese total e inmediato de los agentes que intervinieron en la detención de Carlos Bejarano, así como la dimisión de la Directora General de la Guardia Civil María Gámez y el Ministro del Interior Fernando Grande-Marlaska.
Conflicte sindical a la mansió privada de Strancally Castle
(English version at the end. Versión en castellano más abajo)
Els propietaris adinerats del castell de Strancally, a Irlanda, s’enfronten a una llarga llista de reclamacions presentades per treballadores del seu servei domèstic i de manteniment.
Les reclamacions són les següents:
Acomiadament nul.
Absència d’algunes nòmines.
Quantitats abonades no reflectides a les nòmines.
Deducció il·legal de salaris.
Impagament de quantitats degudes.
Impagament de quantitats de preavís d’acomiadament.
Hores extres obligatòries per sobre del màxim permès.
Absència de descans setmanal apropiat.
Contracte de treball que conté informació falsa o enganyosa.
Les treballadores, recolzades pel sindicat llibertari de la Marina Alta, denuncien que van patir l’acomiadament per sol·licitar una revisió salarial i queixar-se per la sobrecàrrega de treball que patien a la mansió privada, i han anunciat que lluitaran per aconseguir la seua readmissió al lloc de treball.
La confederació anarcosindical CNT-AIT i les organitzacions germanes de l’Associació Internacional de Treballadors han mostrat la seua solidaritat amb les treballadores en lluita, i han notificat a l’empresa l’obertura de conflicte sindical i l’inici d’accions de suport. L’associació obrera Organise, amb base a Irlanda, també ha mostrat públicament el suport a les reivindicacions.
Els inspectors de la Comissió de Relacions Laborals irlandesa (WRC) ja han confirmat l’existència d’irregularitats a les nòmines, i han certificat que el pagament de les hores extres es va fer incomplint la llei de salaris irlandesa (Payment of Wages Act).
L’empresa familiar dels propietaris del castell haurà de facilitar les nòmines no lliurades a les treballadores i regularitzar els seus salaris i impostos, i ha iniciat un procés de revisió dels pagaments a la seua nombrosa plantilla de treballadors “domèstics”.
En un acte més de prepotència, els poderosos propietaris de Strancally Castle, Gianni i Michael Alen-Buckley, han contractat un advocat que planteja un recurs a les queixes de les treballadores al·legant que són «infundades», de manera que la resta de les reclamacions de les treballadores queda pendent dadjudicació per part de la Comissió de Relacions Laborals.
Gianni Alen-Buckley, nascuda Giancarla Maria Gerarda Forte, i el seu marit Michael s’enfronten a l’acció obrera autoorganitzada de les anarcosindicalistes, que han dedicat més d’un segle d’història a lluitar contra el capitalisme i per una societat lliure d’explotació.
Ací teniu l’enllaç al canal de Youtube de la CNT-AIT de La Marina Alta amb informació complementària sobre el conflicte.
=====================================
Conflicto sindical en la mansión privada de Strancally Castle
(English version at the end)
Los adinerados propietarios del castillo de Strancally, en Irlanda, se enfrentan a una larga lista de reclamaciones presentadas por trabajadoras de su servicio doméstico y de mantenimiento.
Las reclamaciones son las siguientes:
Despido nulo.
Ausencia de algunas nóminas.
Cantidades abonadas no reflejadas en las nóminas.
Deducción ilegal de salarios.
Impago de cantidades adeudadas.
Impago de cantidades de preaviso de despido.
Horas extras obligatorias por encima del máximo permitido.
Ausencia de descanso semanal apropiado.
Contrato de trabajo que contiene información falsa o engañosa.
Las trabajadoras, apoyadas por el sindicato libertario de la Marina Alta, denuncian que sufrieron el despido por solicitar una revisión salarial y quejarse por la sobrecarga de trabajo que sufrían en la mansión privada, y han anunciado que lucharán por conseguir su readmisión en el puesto de trabajo.
La confederación anarcosindical CNT-AIT y sus organizaciones hermanas de la Asociación Internacional de Trabajadores han mostrado su solidaridad con las trabajadoras en lucha, y han notificado a la empresa la apertura de conflicto sindical y el inicio de acciones de apoyo. La asociación obrera Organise, con base en Irlanda, también ha mostrado públicamente su apoyo a las reivindicaciones.
Los inspectores de la Comisión de Relaciones Laborales irlandesa (WRC) ya han confirmado la existencia de irregularidades en las nóminas, certificando que el pago de las horas extras se realizó incumpliendo la ley de salarios irlandesa (Payment of Wages Act).
La empresa familiar de los dueños del castillo tendrá que facilitar las nóminas no entregadas a las trabajadoras y regularizar sus salarios e impuestos, y ha iniciado un proceso de revisión de los pagos a su numerosa plantilla de trabajadores «domésticos».
En un acto más de prepotencia, los poderosos propietarios de Strancally Castle, Gianni y Michael Alen-Buckley, han contratado a un abogado que plantea un recurso a las quejas de las trabajadoras alegando que son «infundadas», por lo que el resto de las reclamaciones de las trabajadoras queda pendiente de adjudicación por parte de la Comisión de Relaciones Laborales.
Gianni Alen-Buckley, nacida Giancarla Maria Gerarda Forte, y su marido Michael se enfrentan a la acción obrera auto-organizada de las anarcosindicalistas, que han dedicado más de un siglo de historia a luchar contra el capitalismo y por una sociedad libre de explotación.
Aquí teneis el enlace al canal de Youtube de la CNT-AIT de La Marina Alta con información complementaria sobre el conflicto.
=====================================
Union dispute in Strancally Castle private estate
The wealthy owners of Strancally Castle in Ireland are facing a long list of demands from their domestic and maintenance workers.
The demands are as follows:
Unfair dismissal.
Absence of certain payslips.
Amounts paid not shown in the payslips.
Unlawful deduction of wages.
Non-payment of salaries.
Non-payment in lieu of notice.
Mandatory overtime above the maximum allowed.
Lack of proper weekly rest period.
Core terms of employment containing false or misleading information.
The workers, supported by the libertarian union of the Marina Alta region in Spain, claim that they were fired for requesting a salary increase and for raising the issue of excessive overtime on the private estate, and have announced that they will fight for reinstatement.
The anarcho-syndicalist confederation CNT-AIT and its sister organizations of the International Workers’ Association have shown their solidarity with the struggling workers, and have notified the company of the initiation of an official union dispute and the organization of a range of solidarity actions. The Irish-based Organise workers association has also shown its support for the workers’ demands.
Inspectors from the Irish Workplace Relations Commission (WRC) have already confirmed payslip irregularities, certifying that the payment for overtime was made in breach of the Irish Payment of Wages Act.
The family company of the owners of the castle will have to facilitate the pay slips not delivered to the workers and regularize their salaries and taxes, and has begun a process of reviewing the payments to its large number of «domestic» workers.
In a further act of arrogance, the powerful owners of Strancally Castle, Gianni and Michael Alen-Buckley, have hired a lawyer who is appealing against the complaints of the workers, alleging that they are «not well founded», so the rest of the workers’ demands are pending adjudication by the Workplace Relations Commission.
Gianni Alen-Buckley, born Giancarla Maria Gerarda Forte, and her husband Michael are facing the self-organized working class action of anarcho-syndicalists, who have dedicated more than a century of history to fight against capitalism and for a society free of exploitation.
El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta comença un servei d’assessoria jurídica-laboral.
Tindrà lloc l’últim dilluns de cada més de 5 a 7 de la vesprada al local de l’Ateneu Popular, carrer la Lluna n° 47, a la localitat de Pedreguer. Pots cridar al 633861566 o enviar un correu electrònic a lamarinaalta@cntait.org o senzillament vindre dins l’horari ja que no necessites cita prèvia.
La primera assessoria serà el proper dilluns 26 de setembre. Tambe pots contactar amb el sindicat quan ho necessites que ja trobarem la manera de tirar-te una mà.
El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat
L’u de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa, sense cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.
Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern a la Seguretat Social, i en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries per 6 dies la setmana. Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.
Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denuncies a Inspecció de Treball contra l’empresa. Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.
Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.
Article aparegut al periòdic anarcosindicalista Fragua Social.
Lo de l’Ajuntament de Pedreguer amb la Brigada de Neteja d’Edificis Municipals ja toca el límit del surrealisme laboral. De tindre una brigada de 14 netejadores abans d’acabar el curs escolar ha passat a començar la primera setmana de juliol amb quatre companyes només. Tot açò es degut a la finalització de tots els contractes temporals, cosa fins ahí quasi normal. Però també es deu a l’obsessió del consistori per mantindre a algunes netejadores amb l’infame contracte de fixes-discontínues quan és més que evident que fan falta, molta falta. Els edificis i locals no disminueixen per molt que en una reunió ja llunyana així se’ns diguera. Al contrari, a l’estiu la càrrega de treball augmenta per les festes, campus, escoles d’estiu i events variats. Per subsanar la lamentable situació creada pel mateix Ajuntament de Pedreguer no se li ocurreix al mateix altra cosa que buscar voluntàries entre la mermada plantilla per realitzar hores extra a un preu que fa riure. I que no ens diga que el preu l’han tret del conveni de neteja d’edificis públics que nosaltres ja fa anys que el coneguem de memòria i sabem de sobres que prohibeix exprésament realitzar hores extra. La solució a este problema endèmic creat per l’empresa no és altre que convertir en fixes a les fixes-discontínues, amb la qual cosa la plantilla no tindria que anar bregant amb una càrrega de treball excesiva i una precarietat intolerable. La Brigada de Neteja necessita solucions serioses i no remendos que no porten enlloc.
Per l’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.
ESCRIT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA CNT-AIT A L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER
Ignorem per quin motiu la petició de reunir-se amb l’alcalde de Pedreguer feta per la delegada de la secció sindical de la CNT-AIT en l’Ajuntament no ha estat atesa després d’haver passat més de quatre mesos des de que va ser presentada en el registre municipal.
Tot i que l’esmentada reunió, o no-reunió, hauria d’entrar dins de la normalitat més rutinària en les relacions entre l’empresa i el nostre sindicat sembla que no és així. De fet, la nostra delegada fou contactada per la companya funcionària que porta l’agenda de l’alcaldia per esbrinar els motius de dita reunió i després de ser-ne informada no n’hem sabut res més. Amb els mesos que han passat sembla que la instància presentada per la delegada ha anat a parar a la paperera.
L’actitud de l’Ajuntament deixa en la més completa indefensió a les afiliades i afiliats a la CNT-AIT que treballem a l’Ajuntament de Pedreguer, ja que legalment la secció sindical és la forma orgànica d’organitzar-nos en el nostre lloc de treball i la delegada de la secció és la nostra legítima representant davant l’empresa. És per això que fem pública denúncia d’un fet que considerem molt greu i que vulnera els drets fonamentals d’una part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Considerem més que raonable que quan una representant sindical dels empleats municipals demana una reunió amb el nostre alcalde se li conteste i se li done dia i hora per a exposar el que l’assemblea de la nostra secció sindical haja considerat oportú.
Darrerament estan passant, o haurien d’estar passant, coses de cert interés per a tota la plantilla de l’empresa com pot ser l’eterna redacció de la RLT que una part molt significativa de les treballadores està esperant des de ja fa massa temps per regularitzar la seua situació i assolir certa tranquil·litat laboral. També estem entrant en els plaços marcats pel govern de l’estat per a reduir la tassa de temporalitat en les administracions públiques tal com ordena la Llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’empleo públic, cosa importantíssima per a molts empleats municipals.
De tot açò no en sabem res per qué la representació unitària que per llei té dret a representar a tota la plantilla de l’Ajuntament no informa de res i si ho fa serà als seus afiliats o simpatitzants tot i que la legislació espanyola li dona la representativitat total i absoluta encara que els i les afiliades a CNT-AIT no els hagem votat i decidim organitzar-nos en l’altra forma de fer sindicalisme reconegut per la Llei Orgànica 11/1985 de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, com és la creació de seccions sindicals dins les empreses per les afiliades a un sindicat i que són representades per una delegada sindical segons els estatuts del nostre sindicat.
L’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.
Cartell de l’acte d’enguany per l’1 de Maig de la CNT-AIT Marina Alta
1r de Maig 2022. Els drets es conquisten lluitant
Una de les grans promeses dels partits del govern durant les passades eleccions generals va ser, al costat de la derogació de la llei mordassa, la derogació de la reforma laboral. Però com sol ocórrer quan guanyen les eleccions, allò promés s’oblida. La llei mordassa continua sent un instrument de repressió que persegueix i castiga la protesta social, i la reforma laboral a penes ha sigut modificada. La pujada salarial no compensa en absolut l’increment del cost de la vida i l’acomiadament els continua eixint barat a les empreses.
Reforma laboral després de reforma laboral, la tendència a sigut sempre anar a pitjor. Les condicions de treball empitjoren significativament any rere any. Cada vegada menys drets i cada vegada pitjors condicions de vida per a la classe treballadora.
En les últimes dècades, el treball a patit un procés ininterromput de precarització. I és sobre aqueixa precarització de la classe treballadora que l’economia creix, es desenvolupa la societat i uns quants es fan molt, molt rics.
Perquè aquesta deriva de precarització de les condicions de treball haja sigut possible, i no sols en l’estrictament laboral, també en el cultural i el social, ha sigut necessària al seu torn, una deriva en la consciència de la classe treballadora que ja no es qüestiona ni les institucions de l’Estat, ni el model econòmic capitalista.
A aquest canvi han contribuït les organitzacions i partits polítics d’esquerra que al llarg de tota la seua història, sempre han col·laborat amb l’Estat i les seues institucions. Els seus discursos en favor que l’Estat del benestar, el creixement econòmic i el model productiu capitalista són l’únic escenari possible, han sigut definitius per a esborrar de la consciència dels i les treballadores la seua històrica tradició de lluita en favor de destruir l’Estat i qualsevol institució basada en l’acumulació de capitals i l’explotació humana.
Es fuig del conflicte social perquè es considera que els interessos de l’obrer i del burgés són, en definitiva, els mateixos: mantindre el sistema productiu per a poder gaudir dels avantatges i els plaers de la societat de consum. No obstant això, quan es tracta de fer sacrificis és la classe obrera la que ha d’estrényer-se el cinturó i acceptar les retallades, els acomiadaments i els ajustos que siguen necessaris perquè les empreses continuen sent competitives en el mercat. Els beneficis empresarials només són possibles explotant i sotmetent a la classe treballadora, i és per aqueixa raó que la pau social és impossible i el conflicte es torna inevitable, com es va poder veure en les protestes que van esclatar el mes de novembre de l’any passat en el sector del metall de la província de Cadis, on la gent va eixir al carrer farta d’haver de sotmetre’s a condicions de treball abusives per a poder arribar a fi de mes, o com està ocorrent amb el sector del transport que no guanya ni per a cobrir costos, mentre els directius de les indústries de l’hidrocarbur engeixen les seues fortunes. El capitalisme, tant en l’econòmic com en el social, és insostenible.
Des de CNT-AIT fem una crida a tota la societat perquè s‘organize i deixe de somiar amb les falses promeses de bonança que ofereix el sistema. Si realment volem aconseguir un model de societat basat en la igualtat econòmica i la justícia social hem d’acabar amb el doble jou al qual ens sotmet l’Estat i el Capital. Totes les persones pobres i desheretades del món tenim interessos i necessitats comunes i hem de buscar un model que ens permeta organitzar-nos de baix a dalt, sense líders ni capitostos abusadors, allunyant-nos de les estructures polítiques, tal com reclama el sindicalisme revolucionari.
És necessari fer memòria, recordem com van lluitar companyes i companys anys arrere i com les grans conquestes de la classe treballadora han sigut aconseguides històricament mitjançant l’organització i el compromís amb la justícia social. Deixem els acomodaments de creure’ns classe mitjana i lluitem per eixir d’aquesta realitat que ens aliena. Prenguem consciència que solament des del pensament i l’acció col·lectiva, antiautoritària i de classe, podrem canviar radicalment la nostra realitat. Per tot això, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d’aqueix confinament ideològic i cultural en el qual es troba sumida i prenga consciència que els drets es conquisten lluitant.
En 2022 es compleixen 100 anys de la fundació de l’Associació Internacional del Treball, la internacional obrera a la qual està adherida la CNT-AIT i que la seua màxima, com també ho va ser de la 1ª Internacional, és que l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra de les obreres i els obrers mateixos. Recordem-ho quan les organitzacions polítiques llancen de nou les seues falses promeses de bonança i prosperitat. Només una classe obrera conscient i organitzada podrà acabar amb la tirania capitalista i garantir un futur pròsper i en pau, per a tota la humanitat.
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març de 1857, les dones que treballaven en fàbriques tèxtils de Nova York van organitzar una vaga exigint pujades de salaris, sent represaliades per la policia, perdent algunes la vida durant les protestes. Va ser el 1911 quan se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la intenció de reconèixer-la com a part activa en les lluites pels drets i la justícia social, no sols de les dones, sinó de tota la humanitat.
Malgrat tot això, l’ONU va declarar el 1975 el 8M com a dia internacional de la dona, suprimint l’adjectiu “treballadora”. Però és aquests darrers anys quan s’està fent més evident la intenció d’eliminar el discurs de Classe Obrera, d’aquest dia commemoratiu per part d’organitzacions polítiques amb vocació governamental, a la qual se sumen moltes organitzacions de dones i plataformes feministes lligades a les institucions de l’Estat, de raça blanca i de classe mitjana, que prefereixen celebrar simplement el Dia de la Dona ocultant i donant l’esquena a reivindicacions i lluites socials pròpies de dones pobres de classe treballadora, limitant les reivindicacions a discriminacions de caràcter interclassista i que, en el millor dels casos, lluiten per trencar els sostres de vidre que els impedeix assolir importants llocs executius, mentre necessiten explotar altres dones precaritzades perquè realitzin les tasques de cures i de la llar. Tot això desvirtua i distorsiona el motiu principal pel qual se celebra el 8 de març.
Nosaltres entenem que sobren motius per continuar reivindicant aquest Dia com el de la Dona Treballadora, així ho demostra la lluita de les Kellys, les treballadores dels magatzems de fruita, les temporeres del camp, les d’infermeria, les treballadores de la llar i de cures… Tots aquests treballs recauen majoritàriament en dones i es desenvolupen en condicions de misèria i explotació. Moltes vegades sense contracte, exposades a la precarietat de manera constant. No hem d’oblidar tampoc que les dones ens veiem travessades no només per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials. Així, veiem com a Espanya les dones migrants i racialitzades, després d’exiliar-se de les seves terres, són les que exerceixen les feines més precàries, i s’ocupen dels treballs domèstics i de cures de les dones blanques perquè aquestes puguin ocupar-se de la seva emancipació; s’enfronten als perills provocats per una llei d’estrangeria inhumana; la deportació, els CIE, – Centre d’Internament d’Estrangers-, de la separació forçosa de les seves famílies, els seus fills i les seves vides; s’enfronten als xantatges i als abusos sexuals per part de patrons desalmats, com hem pogut veure recentment. Són les que porten a l’esquena una enorme part del pes d’aquesta societat configurada sobre els fonaments de la jerarquia.
A tot això volem afegir que la condició de classe consisteix a pertànyer a una classe social i no estrictament a desenvolupar un treball remunerat. Per tant, de classe obrera som igualment les treballadores en actiu com les parades, estudiants, jubilades, pensionistes, etc. Amb la qual cosa, hi ha raons de pes perquè el 8 de Març sigui l’altaveu de totes aquestes protestes i no un dia per felicitar la dona pel simple fet de ser-ho, o per haver arribat a un important lloc executiu en una gran multinacional explotadora o a una cartera ministerial. El “gest” d’eliminar l’adjectiu “treballadora” del 8 de març és molt més important i significatiu del que sembla, ja que no és sinó una estratègia més per part del poder i la socialdemocràcia, per absorbir les nostres lluites emancipadores històriques i buidar-les de contingut. No és sinó l’intent de despullar-nos de la nostra memòria de lluita contra tot i qualsevol poder; d’envellutar les cadenes que, com abans, ens asfixien avui d’una manera més sofisticada; que perdem l’horitzó pel qual lluitem i ens asseiem al banquet dels poderosos i considerem com a companyes les nostres explotadores i tiranes.
No busquem assolir el Poder, no busquem veure’ns representades als Parlaments ni als cossos de Seguretat de l’Estat ni a la presidència d’una empresa explotadora. No busquem donar una nova capa de pintura a la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. El Poder és el més clar exponent del Patriarcat, per això lluitem per a la seva abolició.
Des del sindicat de la CNT-AIT de la Marina Alta volem mostrar el nostre suport al grup de joves “Encausats de Pego” en la seua lluita contra les desproporcionades peticions del ministeri fiscal i de les acusacions particulars pels fets que van ocórrer el 18 d’octubre de 2020 a Pego.
Aquell dia, un grup de feixistes recorregueren els carrers del poble amb càntics feixistòides, insults i una actitut violenta a la que el jovent de Pego respongué amb decisió fent-los fora del poble. En tot moment els feixistes foren escoltats i protegits per la guàrdia civil.
A nosaltres no ens preocupa lo més mínim el que diguen els tribunals i les lleis burgeses sobre la seua innocència o culpabilitat. Això no és res més que part del joc en el que volen enredrar-nos els servidors del capitalisme.
Des d’aquest sindicat recolzem als “Encausats Pego” i animem a les treballadores i treballadors a que mostren la seua solidaritat amb el jovent antifeixista de Pego de totes les maneres possibles: fent difusió i explicant la seua situació, organitzant actes de suport o col·laborant econòmicament.
L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER NO ATÉN LES DEMANDES DE FIXESA Pràcticament des de que l’Ajuntament de Pedreguer va remunicipalitzar el servei de neteja d’edificis municipals que la CNT-AIT ha estat involucrada en la lluita d’algunes netejadores per a que es respecten els seus drets. Això és així per no ser cap secret que des del primer dia es va tractar a les netejadores de l’ajuntament com a treballadores de segona classe, cosa que totes elles podran afirmar de forma rotunda si no fora per la por que els van clavar al cos només es convertiren en treballadores municipals i empleades públiques. Dins de la diversitat contractual que podia trobar-se en aquell moment entre les companyes, n’hi havia un grup que eren les fixes discontinues, el contracte de les quals anava lligat a la neteja dels dos centres escolars de Pedreguer. Era per eixe motiu que al acabar el curs la relació laboral s’extingia i tornava a mamprendre’s una vegada començava el nou curs escolar. Tot això, per trist que fora, era legal. L’ajuntament, pel seu compte i risc i sense encomanar-se a ningú, va decidir modificar substancialment les condicions de les treballadores municipals del servei de neteja i les va fer signar una ampliació de contracte que modificava la setmana laboral que tenien de dilluns a divendres passant a ser de dilluns a diumenge. Esta modificació també la van firmar les fixes discontinues que en teoria només estaven lligades als centres escolars i de dilluns a divendres. Més coses van passar. L’empresa, en els quadrants de treball de la brigada de neteja, va assignar a les fixes discontinues lligades als centres escolars, altres locals i en horari de matí i vesprada i a més a més va ampliar el nombre d’hores assignades que en principi eren algunes menys i només per a ser treballades a les escoles del poble. Així fins a aplegar la resolució de l’alcaldia de 29 de gener de 2020 on l’alcalde de Pedreguer ordena que TOTES les netejadores treballen 35 hores setmanals com la resta d’empleats públics. Davant de totes estes circumstancies, que convertien clarament les contractacions fixes discontinues en contractacions en frau de llei al haver canviat de forma tan substancial els motius de la discontinuitat, la CNT-AIT, per mitjà de la seua secció sindical a l’Ajuntament de Pedreguer, ha demanat que es transformen els contractes fixos discontinus en frau de llei en contractes fixos per a adeqüar-los a la realitat laboral de les netejadores. Ho hem fet en diverses ocasions i també ho férem al presentar la Taula reivindicativa de la secció sindical de CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer referent a la Brigada de Neteja, on en el punt 3 exigíem “Que els contractes de les fixes discontinues que finalitzen tots els estius es convertisquen en fixos. Considerem que estan pressumptament en frau de llei per molts motius”. Doncs bé, tots eixos motius són els que més amunt expliquem i algun més que n’hi haurà. També s’han tornat a reiterar totes estes peticions fa poc i no hem obtés resposta, o hem obtés la resposta habitual de l’Ajuntament en estes coses. Els “molts motius” que no exposàvem en la nostra Taula reivindicativa perqué l’empresa els coneixia de sobra, ara els hem exposat públicament que per això estem els sindicats i concretament la CNT-AIT. I fem açò davant la no resposta de l’ajuntament i davant les darreres accions efectuades per a defugir les seues responsabilitats. Sembla que contestar no contesten, però prendre nota sí que en prenen. Ara, l’empresa, davant la obvietat del frau de llei, ha decidit tornar a algunes netejadores a la seua tasca original de netejar les escoles del municipi només, volent fer com si mai haguera passat res, i, fins i tot es nega a que facen les 7 hores manades per l’alcalde de Pedreguer. Eixa actitut i eixes mesures no canvien la realitat, i és que durant anys les netejadores fixes discontinues contractades per netejar les escoles de dilluns a divendres de vesprada han estat treballant de dilluns a diumenge netejant tots els edificis municipals, en horari de matí i vesprada i damunt tenint la barra de finalitzar-los els contractes quan s’acabava el curs escolar com si realment estigueren realitzant de forma exclusiva eixa tasca. És per tot això que la CNT-AIT de la Marina Alta exigeix que les netejadores fixes discontinues vegen transformat el seu contracte en fix
COMUNICAT PÚBLIC (En castellano más abajo) El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, considera oportú realitzar aquest comunicat, tenint en compte la campanya d’afiliació d’un sindicat pertanyent a la CNT-CIT, sota el lema «Aconsegueix un/a afiliad@, participa i elegeix entre aquests fantàstics regals» (els regals van des d’una cistella de la compra fins a la posada a punt de la bicicleta passant per un massatge en un SPA o una sopar per a dues persones). Ni que dir té que, aquest tipus d’ofertes són més pròpies de qualsevol empresa a l’ús o d’un club de qualsevol activitat recreativa, que té diferents convenis o tractes de favor amb diferents pimes. Desconeixem què entén per Anarco-sindicalisme aquest sindicat que es reclama com un sindicat de CNT. La veritat és que ens porta sense cura. Són conceptes contraposats de realitzar sindicalisme: la CNT-CIT utilitza els PTF com a propaganda enganyosa de captació de treballadors i treballadores i la CNT-AIT és una eina de lluita per a la defensa dels mateixos, això es defensa de l’Anarco-sindicalisme. Un anarco-sindicalisme que no necessita d’alliberats encoberts per desenvolupar-se, que no va demanant a treballadors i treballadores davant l’Audiència Nacional per «competència deslleial», que no infla vots per passar el rodet en la resolució d’un tema perquè no necessita imposar sinó convèncer, que no pretén controlar la Internacional per tenir-la com una marioneta al seu gust… Revisant els acords de l’XI Congrés de la CNT-CIT ens hem percat de dues curiositats: 1a.- L’ article 178 estableix que la CNT no es dissoldrà mentre hi haja 7 sindicats que estiguen en contra de la dissolució. Establint un silogisme ens preguntem ara: com anàvem a dissoldre la Confederació Regional de Llevant els 7 sindicats que preteníem continuar adherits a la CNT-AIT si sabíem que el Secretariat Permanent del Comitè Confederal, que tramitava inorgànicament la documentació del sindicat oferent que es proposava llavors expulsar-nos, estava a més vulnerant des de desembre de 2013 l’acord de Congrés de no entregar els diners de les quotes fixes destinades a l’AIT amb el seu SG flipant amb Pocholo Martinez-Bordiu? La resposta ja no importa. Aquest sindicat de «CNT» amb una campanya d’afiliació tan «particular» està adherida on desitja i el SLTCMA de la Marina Alta també. Ells/es amb alliberats encoberts i els seus milers de milions de vots i, nosaltres amb els Principis, Tàctiques i Finalitats de la CNT-AIT. 2a.- Ha desaparegut l’acord sobre Patrimoni i Tresoreria del X Congrés de la CNT. Aquest resava així: «En cap cas, cap comitè de la CNT convertirà en capital els diners recaptats per tal d’aconseguir una plusvàlua, doncs la CNT és contrària al capitalisme i a la idea d’especulació i tots els diners seran invertits a propagar la idea i l’acció revolucionària». Sobra més comentaris. La supressió d’aquest acord parla per si sola. Per això i més raons, ens sentim afortunats de ser membres de la CNT-AIT i no de la CNT-CIT. ¡Treballador, treballadora no et deixis enganyar, ANARCOSINDICALISME SEMPRE! ¡VIXCA LA CNT-AIT! Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta de la CNT-AIT.
. COMUNICADO PÚBLICO El Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta, adherido a la CNT-AIT, considera oportuno realizar este comunicado, habida cuenta de la campaña de afiliación de un sindicato perteneciente a la CNT-CIT, bajo el lema “Consigue un/a afiliad@, participa y elige entre estos fantásticos regalos” (los regalos van desde una cesta de la compra hasta la puesta a punto de la bicicleta pasando por un masaje en un SPA o una cena para dos personas). Ni que decir tiene que, este tipo de ofertas son más propias de cualquier empresa al uso o de un club de cualquier actividad recreativa, que tiene diferentes convenios o tratos de favor con diferentes pymes. Desconocemos qué entiende por Anarco-sindicalismo ese sindicato que se reclama como un sindicato de CNT. La verdad es que nos trae sin cuidado. Afortunadamente el SLTCMA de la CNT-AIT nada tiene que ver con ese sindicato, Son conceptos contrapuestos de realizar sindicalismo: la CNT-CIT utiliza los PTF como propaganda engañosa de captación de trabajadores y trabajadoras y la CNT-AIT es una herramienta de lucha para la defensa de los mismos, esto es defensa del Anarco-sindicalismo. Un anarco-sindicalismo que no necesita de liberados encubiertos para desarrollarse, que no va demandando a trabajadores y trabajadoras ante la Audiencia Nacional por “competencia desleal”, que no infla votos para pasar el rodillo en la resolución de un tema porque no necesita imponer sino convencer, que no pretende controlar a la Internacional para tenerla como una marioneta a su antojo… Revisando los acuerdos del XI Congreso de la CNT-CIT nos hemos percatado de dos curiosidades: 1ª.- El artículo 178 establece que la CNT no se disolverá mientras haya 7 sindicatos que estén en contra de la disolución. Estableciendo un silogismo nos preguntamos ahora ¿cómo íbamos a disolver la Confederación Regional de Levante los 7 sindicatos que pretendíamos continuar adheridos a la CNT-AIT si sabíamos que el Secretariado Permanente del Comité Confederal, que tramitaba inorgánicamente la documentación del sindicato ofertante que se proponía entonces expulsarnos, estaba además vulnerando desde diciembre de 2013 el acuerdo de Congreso de no entregar el dinero de las cuotas fijas destinadas a la AIT con su SG flipando con Pocholo Martinez-Bordiu? La respuesta ya no importa. Ese sindicato de “CNT” con una campaña de afiliación tan “particular” está adherida donde desea y el SLTCMA de la Marina Alta también. Ellos/as con liberados encubiertos y sus miles de millones de votos y, nosotros con los Principios, Tácticas y Finalidades de la CNT-AIT. 2ª.- Ha desaparecido el acuerdo sobre Patrimonio y Tesorería del X Congreso de la CNT. Este rezaba así: “En ningún caso, ningún comité de la CNT convertirá en capital el dinero recaudado con el fin de lograr una plusvalía, pues la CNT es contraria al capitalismo y a la idea de especulación y todo el dinero será invertido en propagar la idea y la acción revolucionaria”. Sobran más comentarios. La supresión de este acuerdo habla por sí sola. Por eso y más razones, nos sentimos afortunados de ser miembros de la CNT-AIT y no de la CNT-CIT. ¡Trabajador, trabajadora no te dejes engañar, ANARCOSINDICALISMO SIEMPRE! ¡VIVA LA CNT-AIT! Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta de la CNT-AIT.
Desde la Secretaría de Acción Sindical CNT-AIT de la Marina Alta informamos de la victoria sindical contra la empresa del grupo Gimeno Fovasa Medio Ambiente, concesionaria de la limpieza y recogida de R.S.U del Ayuntamiento de Pedreguer. Los sucesos fueron una sanción calificada como grave de 3 días de suspensión de empleo y sueldo. Notificada el 14/12/2020 basándose en mentiras y sancionando a nuestro compañero de forma totalmente arbitraria e injusta. Sanción que la CNT-AIT Marina Alta reclamó vía conciliación sin éxito por la no asistencia de la empresa a este acto. Desde la CNT-AIT seguimos adelante con la demanda judicial y el juicio iba a ser el 03/12/2021. Finalmente la empresa Fovasa Medio Ambiente quiso negociar el no ir a juicio retirando la sanción.
Una victoria para la Sección Sindical CNT-AIT en Fovasa y para la CNT-AIT Marina Alta. Al final la verdad a sido justa para nuestra parte. Si nadie trabaja por ti que nadie decida por ti.
Hui, coincidint amb el dia internacional contra la violència masclista, s’han col•locat els cartells als edificis municipals amb el protocol per combatre este mal. No tenim res en contra, clar que no. Només un xicotet detall, i és que diu que és cosa de l’Ajuntament i de la representació legal de la plantilla. Això no és veritat, ja que la secció sindical de la CNT-AIT no ha estat convocada a res ni de res ha estat informada tot i saber qui vullga saber-ho que la plantilla té dues representacions legals, la unitària que és el comité d’empresa eixit de les eleccions sindicals que CNT-AIT rebutja i la representació sindical que és qui representa a les afiliades a un sindicat dins d’una empresa. La delegada de la secció sindical de la CNT-AIT representa als afiliats i afiliades al nostre sindicat i en nom nostre no s’ha dit ni fet res en este tema per culpa dels polítics i polítiques que governen l’Ajuntament de Pedreguer i que confonen una part de la representació amb tota la representació. Però resulta que ací estem i ací ens quedem. A lluitar de forma incansable pels drets, i nosaltres sí, de tota la plantilla. Salut i anarcosindicalisme.
Davant la convocatòria, via whatsapp, del Comité d´Empresa a una “assemblea extraordinària informativa” pel dia 18 de novembre, amb la qual es tractarà com a punts de l’Ordre del Dia un informe general de les actuacions del comité i la “creació del Conveni propi”, la secció sindical de la CNT-AIT publica la següent
NOTA INFORMATIVA El dimecres de la setmana passada membres del Comité d’empresa es presentaren a les dependències de l’Ajuntament amb l’objecte de reunir-se amb el batle i president de la mercantil. Per a jugar a les cartes?… Per a parlar del sexe dels àngels? …O tal vegada, per a avançar una proposta de Conveni “Col·lectiu”? …Per què s’elimina doncs la paraula “creació” en la convocatòria amb capçalera dels sindicats “majoritaris” penjada al tauló? No te sentit debatre sobre la “creació” d’una proposta que ja s’hauria avançat, veritat? Donat el cas, la secció sindical de la CNT-AIT no ha participat absolutament en cap paraula de les que hi apareixerien, tot i tractar-se d’un assumpte “col·lectiu”: les reunions del comité d’empresa son a porta tancada i no deixen participar al representant sindical d’aquesta secció des de fa més de 6 anys. De totes formes, considerem que no hi hauriem participat en un estudi de “creació” d’un conveni col·lectiu per no donar-se actualment les circumstàncies: encara hi ha companys que no saben el que ha passat amb les seues fitxes de la VPT i per què no s’aproven d’una vegada. No es pot començar la casa per la teulada. És incoherent promoure un conveni “col·lectiu” quan encara queden fitxes de la VPT per a negociar i una gran part de la plantilla no sap rés del pacte o principi d’acord abastat a principis d’any. Quines mesures s’haurà inclòs dins la possible proposta de conveni? S’haurà tornat a proposar millores en algun dels serveis i no en altres, sense preguntar a aquestos últims? S’ha preguntat per exemple als companys oficials si tenen alguna cosa que proposar? Qué hi ha en realitat darrere d’aquesta voluntat “creadora”? Tal vegada la resposta estiga en que estem més prop de les eleccions i potser s’estarà intentant contentar a cert electorat per a garantir la re-elecció? No ho sabem. El que sí sabem es que hi ha membres del comité que volen seguir gaudint d’hores sindicals, alliberats que han de cobrar i polítics acabant legislatura … Per tant, no compartim l’idea del comité d’empresa de “crear” un conveni col·lectiu quan la proposta del qual probablement ja ha sigut avançada sense donar-se les circumstàncies ni preguntar-se abans a tot el “col·lectiu” o quan es convoca una “assemblea extraordinària informativa” sense existir una dinàmica d’assemblees ordinàries on s’informe regularment a la plantilla… Per això, aquesta secció sindical no està d’acord amb les formes utilitzades en tot aquest procés “creador” d’un conveni col·lectiu i es reserva el dret d’actuar en la defensa dels seus afiliats, esgotant totes les opccions dins del marc legal.
SI NINGÚ TREBALLA PER TU, QUE NINGÚ DECIDEIXCA PER TU!
Secció Sindical de la CNT-AIT de Benissa Impuls SAM. 17/11/2021
Cartells convocant a les ciutats de València i Alacant.
El 28 d’octubre hi ha convocada vaga general en totes les administracions públiques en defensa de la fixesa de les persones empleades en frau de llei. L’estat espanyol es nega sistemàticament a complir les sentències del TJUE i les directives de la Unió Europea. No vol sancionar els abusos en la contractació temporal en les administracions públiques. És per això que es convoca esta vaga. La poden seguir tots els empleats públics siga quina siga la seua contractació o siguen laborals o funcionaris. La CNT-AIT Marina Alta no convoca esta vaga però per acord de la nostra assemblea sí recolza totes les mesures que es mamprenguen en la lluita per la fixesa i contra l’abús de la temporalitat en les administracions públiques.
De fa uns dies l’ajuntament de Pedreguer a tornat a mampendre per segon cop i amb una nova empresa la confecció de la nova RLT del consistori. Des de la CNT-AIT deplorem que l’Ajuntament només contemple la contractació de serveis externs i pagats amb diners de tots per a fer una tasca que perfectament podíem fer els sindicats, treballadors i treballadores i l’Ajuntament. No inventem res de nou per qué així és com es fan les coses. Anirem vegent si tota aquesta despesa ens porta alguna cosa de bona. De primeres esperem que la brigada de neteja entre a la RLT i se li aplique d’una vegada el que fa anys i per llei se li deuria aplicar. Açò és el conveni col•lectiu del personal laboral de l’ajuntament de Pedreguer i el decret de condicions de treball de la Generalitat Valenciana. Que s’acaben les contractacions fixes discontínues que vegem en frau de llei i que no caben en un ajuntament. Això de moment. De la brigada de serveis municipals esperem una millora de condicions salarials amb l’actualització de les tasques que realitzen els peons que fan de tot excepte de peons. I per acabar no ens agradat gens que no es convocara la totalitat de la brigada. Que passa? Que el tractor eixe gegant no està fix? Anirem vegent i parlant-ne.
La Secció Sindical de la CNT-AIT de l’Ajuntament de Pedreguer dona suport a la manifestació convocada per diversos sindicats del País Valencià en la lluita per l’estabilitat de tot el personal públic temporal. La manifestació tindrà lloc el dissabte 2 d’octubre a les 11.00 h. a la ciutat de València.
És hora d’unir-nos els temporals, els interins, funcionaris i laborals fixos que saben de l’esforç i precarietat de qui treballa al seu costat i no té el lloc assegurat, i també els treballadors d’empreses subcontractades per les diferents administracions, que a més de treballar en els llocs menys remunerats, han sigut i són les més exposades durant els pitjors moments d’aquesta crisi sanitària i en tots els moments.
Unim-nos tota la classe obrera per a dir a aqueixes empreses “sindicals” que són UGT i CCOO que ja n’hi ha prou de viure de l’esforç i suor de la classe obrera i de signar tot el que se’ls presente davant a canvi d’un bon grapat d’euros. Al poder judicial que ja val de prevaricar i emprar una justícia diferent per al sector privat i una altra per al sector públic. A tots els despatxos d’advocats que s’estan folrant amb la desgràcia de les treballadores que vagen a viure de l’empresari. I sobretot demostrem a l’estat repressor i interessat, que no volem més lleis que vagen contra els drets de la classe obrera. Estarem el 2 d’octubre i seguirem en la lluita fins que s’aconseguisca l’estabilitat de totes les persones que treballen en precari en tots els sectors productius.
Acció Directa!! Per la #FijezaYa #FixesaJa
#LasQueEstanSeQuedan #LesQueEstanEsQueden
Secció Sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer. SOV de la CNT-AIT de la Marina Alta.
Logotip de la secció sindical de CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.
Des del començament del nou curs escolar l’Ajuntament de Pedreguer està implementant algunes de les millores que feia temps li exigíem des del sindicat CNT-AIT. Des de que el servei es va re-municipalitzar la Brigada de Neteja d’Edificis Municipals havia patit i suportat tota classe d’irregularitats. Horaris sense cap lògica que impedíen totalment la més mínima conciliació amb la vida no ja familiar si no amb la vida en general; una falta de control horari generalitzat que a sobre l’Ajuntament va utilitzar per perpetrar un expedient disciplinari a una companya del sindicat que vàrem desmontar deixant-lo en res i vegent-se obligat el consistori a deixar que caducara i tornara a ser el paper mullat que sempre va ser; ordres fora de to, fora d’horari i per grups de watsap particulars; modificacio de les condicions de treball sense cap negociació i fent-les firmar d’una en una quan es tractava d’una modificació substancial i col•lectiva…
Ens trobàvem davant d’una falta total de respecte de l’empresa cap a la Brigada al complet. Davant tot açò la CNT-AIT no ha parat de demanar sense descans que s’acomplisca, com a mínim, la llei i hem demanat per escrit un mínim de nou voltes i en reunions amb regidor i alcalde que s’acompliren les condicions de treball que marca la llei i que es tractara a les netejadores amb la màxima consideració com a empleades públiques que són.
Un dels documents presentats per CNT-AIT. Concretament la Taula reivindicativa. S’han tapat o esborrat dades personals.
En la reunió on es va presentar aquest document l’alcaldia prengué nota i va dir que hi havia coses interessants. I sembla que eixes coses interessants, després de molta acció sindical cenetista i l’absoluta apatia d’altres, van implementant-se.
Des de primers de setembre s’ha entregat a les netejadores un nou quadrant amb molta més estabilitat horària i que permet una conciliació real amb la vida (familiar o del tipus que siga) tal com ocorre amb la resta del personal municipal. També s’ha concretat una altra exigència de CNT-AIT com era integrar les netejadores en un grup «oficial» de watsap. Encara queden molts assumptes pendents i no deixarem de lluitar fins que la Brigada de Neteja dels Edificis Municipals puga gaudir de tots els drets contemplats en el conveni col•lectiu de l’Ajuntament i en el decret de condicions de treball de la Generalitat.
SOLIDARITAT
SUPORT MUTU
ACCIÓ DIRECTA
ANARCOSINDICALISME
Secció sindical de CNT-AIT Ajuntament de Pedreguer.
En el marc de la segona Setmana de Lluita contra Burguer King convocada pel SOV d’Albacete de la CNT-AIT el sindicat de la Marina Alta de la CNT-AIT va organitzar el dissabte 4 de setembre un piquet informatiu davant del Burguer King de les Marines a Dénia. En l’acte es va informar a la gent de la situació del nostre company d’Albacete en la seua lluita contra la franquícia de menjar ràpid i es van distribuir pamflets amb tota la informació del cas.
Ja el sindicat de la Marina Alta havia efectuat un altre piquet contra el Burguer King del Centre Comercial Portal de la Marina en una acció emmarcada en la Primera Setmana de Lluita contra Burguer King.
Burguer King C.C. Portal de la Marina (Ondara)
Les accions s’han realitzat per tota la geografia de l’estat espanyol i es fan per a visibilitzar la precarietat i falta de drets dels treballadors i treballadores d’aquesta empresa explotadora a la que plantarem cara sense defallir ni un moment.
PIQUETE DE LA CNT-AIT CONTRA EL RESTAURANTE PEIX&BRASES
Este pasado domingo 22 de agosto, la CNT-AIT de la Marina Alta ha realizado un piquete ante el restaurante Peix&Brases de Dénia después de una fuerte campaña por las redes sociales para difundir el conflicto que nos hemos vistos obligados a abrir contra esta empresa por despido improcedente e impago de salarios a nuestra compañera. Ante la presencia de un nutrido número de militantes del sindicato y al desplegar banderas y pancarta y pedir de viva voz que la empresa pague lo que debe, la reacción ha sido realmente agresiva por parte de un autodenominado gerente y sus corifeos que en todo momento nos repetían que ellos solo eran empleados pero que actuaban como matones al servicio del amo. Ha sido una avalancha de amenazas, insultos y se han permitido el lujo de difamar a nuestra compañera en público, ya que como hemos comprobado esta gente se cree los amos y señores de Dénia como así se lo han insinuado a uno de nuestros compañeros al que han amenazado de la manera más barriobajera. Los muy infelices han llamado a la policía pensando que nos llevarían presas al penal más cercano, teniendo que aguantar que la misma policía afirmara que estábamos en nuestro derecho de estar allí reclamando de forma abierta lo que consideramos de justícia. La actitud de los tres “señores” que se han pasado media hora amenazando, insultando y grabando el piquete ha sido vergonzosa pero también ha sido sorprendente el repentino cambio, (entre comillas, ya que su tono y palabras eran despectivos y prepotentes a más no poder, aunque a estas cosas ya estamos más que acostumbradas en la CNT-AIT) y que se hayan afrecido a saldar la deuda el lunes 23 de agosto si cesábamos en la acción directa. Como siempre seremos gente de buena fe y solo hay una manera de saber si es cierto a lo que se han comprometido y es dejar que el día de mañana transcurra y comprobar que hay de cierto en su compromiso pues así lo hacemos. De ellos depende que la CNT-AIT vuelva, siempre con la cabeza bien alta y sin ningún miedo a luchar por todo aquello que consideremos necesario. En el momento de publicar esta información seguimos a la espera aunque vemos que el plazo dado por la propia empresa se ha incumplido. SALUD Y ANARQUIA VIVA LA CNT-AIT SOLIDARIDAD, APOYO MUTUO, ANARCOSINDICALISMO
Des del SOV de la CNT-AIT de la Marina Alta informem que acabem d’obrir un conflicte sindical amb el restaurant ubicat a Dénia Peix&Brases, pertanyent al Grupo Free Day Inversiones S. L. que compta amb diferents locals molt coneguts i salons per a festes i convits a la localitat de Dénia.
La nostra companya va començar a prestar serveis com a cuinera en Peix&Brases el 4/6/21 i va ser acomiadada verbalment al final de la seua jornada el 4/7/21.
L’empresa va tramitar l’alta a la S. S. tres dies més tard i la baixa un dia abans sense avís previ. No se li va entregar cap còpia del contracte i sols dies després al acudir a les oficines de l’empresa acompanyada per un company del sindicat se li va oferir signar un contracte fraudulent a lo que es va negar la companya.
En un primer moment de la relació laboral es va acordar verbalment una quantitat mensual i respectar-li la categoria de cuinera però, i açò no és cap sorpresa a l’hosteleria, finalment li van pagar com ajudant de cuina.
Per part del sindicat i davant totes aquestes irregularitats, es va reclamar el pagament de la nòmina corresponent, indemnització per acomiadament improcedent, vacances no efectuades i les hores extres treballades.
A dia de hui només li han abonat la nòmina segons criteri de l’empresa. No reconéixen res més. Aquesta quantitat no aplega a cobrir ni tan sols la meitat de lo reclamat.
Per tot açò donem pas a l’acció directa i sol•licitem també la solidaritat de tots els sindicats de la nostra organització, de totes les organitzacions i entitats que vullguen mostrar solidaritat i de totes les persones que de forma solidària vullguen mostrar el seu suport a la nostra companya.
Proposem el següent missatge per deixar per escrit a les xarxes socials de Peix&Brases:
BASTA DE ABUSAR DE LAS TRABAJADORAS. PAGA LO QUE DEBES A NUESTRA COMPAÑERA. SI TOCAN A UNA NOS TOCAN A TODAS.
PROU D’ABUSAR DE LES TREBALLADORES. PAGA LO QUE DEUS A LA NOSTRA COMPANYA. SI EN TOQUEU A UNA ENS TOQUEU A TOTES.
Direccions i contacte amb Peix&Brases:
Restaurante Peix&Brases. Plaça Benidorm, s/n, Dénia.
El sindicalisme va nàixer de les antigues societats gremials de resistència i suport mutu com a organització obrera en defensa dels interessos de la classe treballadora per millorar les condicions laborals, per lluitar contra el sistema capitalista, i per assolir una societat més justa per a les classes productives, alienades, dependents de la classe capitalista i condemnades a la misèria o a la precarietat en la seua gran part. El capitalisme va fer us de la repressió (patronal, policial, judicial, penitenciària o paramilitar) per a combatre el sindicalisme. Sindicalistes, que a més, com a classe treballadora, depenien per a subsistir del capritx dels capitalistes de donar-los treball o no i pagar-los o no. Malgrat això, ni així aconseguien acabar amb les reivindicacions obreres. El capitalisme és un conflicte permanent d’interessos entre classes antagòniques: la part que s’emporten els capitalistes ho cobra de menys la classe productiva, i al contrari. En economia bàsica: beneficis i costos, beneficis empresarials i despeses variables, que així és com es denomina en l’economia capitalista a les persones treballadores. En aquestes condicions pròpies del sistema capitalista, de tirania del capital sobre el treball, sempre hi haurà, en major o menor grau, una lluita o protesta obrera mentre la gran part de la societat depenga d’un salari, que ni tan sols té garantit, haja de vendre la seua vida, el seu temps, força, coneixements i intel·ligència per a produir per a un tercer que s’apròpia del fruit del treball, del qual no tenen cap control, ni del que produeixen, ni per a qui, ni com, sovint intoxicant-se a si mateix, o contaminant el planeta sense poder fer res per a evitar-ho, fabricant objectes de consum inútils, o que a vegades, encara que els produïsca, mai els podrà gaudir. Amb l’aparició dels règims “democràtics”, on la població governada legitima a l’Estat triant els seus propis amos polítics, el sistema capitalista va entendre els grans avantatges que li anava a reportar el sistema electoral/parlamentari si aconssegia traslladar-lo al món sindical. Per això, totes les “democràcies” capitalistes han imposat aquest sistema al món laboral amb les particularitats i denominacions concretes de cada país. Al cap i a la fi, es tracta de l’estratègia de “divideix i venceràs”: el capitalista en lloc d’enfrontar-se a tota la seua plantilla, els obliga a triar una persona delegada sindical, o varies persones (comité d’empresa, si l’empresa o el centre de treball té més de 50 empleats). Aquestes delegades i delegats tindran una sèrie de privilegis: hores sindicals remunerades que no hauran de treballar (podent estar fins i tot completament alliberats de treballar), protecció enfront de l’acomiadament i posseiran en exclusiva el dret d’informació i de decisió sobre el conjunt de condicions laborals que afecten a tota la plantilla, i que per llei (igual que en el parlament polític) només ells tenen en nom de totes. Per descomptat, les hores sindicals (en funció del número de plantilla) i les subvencions o recursos amb els quals es dota als sindicats, poden augmentar en funció del grau de satisfacció que l’empresa tinga amb les accions d’aquests sindicats subvencionats, igual que succeeix amb els suborns o favors als delegats triats. Recordem la màxima de “el poder corromp”, i la patronal sap complimentar bé, perquè recursos no li falten. D’altra banda, amb aquest sistema d’eleccions i comités d’empresa, es divideix i enfronta als sindicats que presenten candidatures electorals, perquè hauran de competir amb la resta pels vots i les places en el comité d’empresa, per a no desaparéixer o perdre recursos (alliberats i subvencions, ja que les subvencions estatals es reparteixen en funció del nombre de delegats obtinguts). La convenient unitat obrera i sindical per a aconseguir pressionar a l’empresa, que té tot el poder de decisió, queda trencada en una batalla entre sindicats per assolir el poder.. Així es burocratitza inexorablement als sindicats que participen d’aquest sistema: els dirigents sindicals són retribuïts, per a pagar els seus salaris requereixen de subvencions, i aquestes al seu torn depenen del nombre de delegats triats. Tots els sindicats que reprodueixen aquest joc, per descomptat també la CGT, tenen “comercials” que es dediquen a captar persones perquè es presenten amb les seues sigles i poder cobrar les consegüents subvencions. No obstant això, l’efecte més perniciós per a la classe treballadora, i per això el més desitjat pel capitalisme en aquest model sindical, és el de buidar de sentit el sindicalisme: si ja n’hi ha un comité d’empresa encarregat de “defensar-me”, de “preocupar-se” per les condicions de treball i de decidir en el meu nom, i per això els votem i per a això tenen els seus alliberats, hores sindicals, etc., per a què m’he d’organitzar, afiliar, interessar o preocupar per això? S’arriba a l’extrem que molt sovint ni tan sols els delegats de personal o membres de comité d’empresa per un determinat sindicat estan afiliats. I la minoria que encara vulga lluitar per mantindre o millorar les condicions de treball, sovint s’ha d’enfrontar al comité d’empresa, perquè tota la informació i el poder de decisió estan en el seu poder. Per això, per norma general, els comités es presten a signar acomiadaments col·lectius, rebaixes salarials, convenis regressius, tolerar il·legalitats… La informació i el poder decisori és a les seues mans i no en el conjunt de la plantilla, i la minoria amb poder és fàcil de ser pressionada, coaccionada o comprada per l’empresa, de la qual no deixen de ser assalariats. En últim terme, els sindicats subvencionats als quals pertanyen els delegats dels comités d’empresa, reben enormes subvencions de les empreses i de les diferents organitzacions patronals, i és difícil mossegar la mà que dona menjar, i dels quals depenen la gran part dels seus recursos amb els que poden seguir mantenint als dirigents sindicals alliberats. En suma: les eleccions sindicals i els comités d’empresa usurpen el poder de decisió del conjunt de la plantilla sobre les seues condicions de treball i la seua pròpia ocupació, en favor d’una minoria privilegiada i fàcil de corrompre o fer xantatge per part de l’empresa, permetent la pèrdua de drets i els acomiadaments col·lectius; divideixen i enfronten als sindicats per la caça del vot i dels delegats en els comités, alhora que els burocratitzen i fan dependents de les subvencions de l’Estat i la patronal; i no menys important, aqueixa pràctica de delegació desmobilitza la classe taballadora i la lluita sindical. Per tot això, la CNT-AIT sempre s’ha oposat tant a les subvencions amb les quals es compren els sindicats, com als jeràrquics comités d’empresa. Les decisions, la informació, les propostes, la discussió i les accions que afecten el conjunt de la plantilla, s’han de debatre i decidir en igualtat de condicions en les assemblees d’empresa o centre de treball on totes les treballadores són iguals i tenen veu i vot. Així es garanteix decisions preses per totes les persones afectades i es permet i afavoreix la participació. I com a forma d’organització i lluita, la CNT-AIT defensa les seccions sindicals, que són les agrupacions de persones afiliades a un sindicat en una empresa. Les seccions sindicals legalment tenen les mateixes armes sindicals (vaga, conflicte col·lectiu, signatura de convenis, denúncies…) que un comité d’empresa, però no poden decidir en nom de tota la plantilla, perquè tampoc volem fer això. La plantilla només pot decidir en assemblea i ningú hauria d’imposar els seus interessos en el seu nom. No et demanem el vot ni que delegues i confies en nosaltres. Confia en tu, afilia’t, organitza’t, lluita i decideix per tu mateixa, entre iguals, sense dirigents alliberats, sense subvencions, amb plena autonomia, per a defensar el teu lloc de treball, els teus interessos que ningú defensarà si tu no ho fas, i per a combatre aquest sistema genocida i ecocida en favor d’una societat més humana i racional, gestionada col·lectivament en benefici de tota la societat, i no d’una minoria poderosa i insaciable. O votes, calles i reprodueixes el sistema, o deixes d’engolir i t’organitzes per a canviar les coses. Afilia’t i lluita en la CNT-AIT.
