Una vegada més es crida a la classe treballadora a l’elecció dels “nous” gestors de la misèria, de la injustícia i de l’explotació. Com si en el votar existira un poder, una força, un compromís amb els assumptes públics, quan el votant de hui és un consumidor de política, és a dir, el contrari d’un subjecte emancipat.

Lluny van quedar els dies en què es cridava en les places “No som marionetes en mans de polítics i banquers” després d’una gran crisi econòmica, en la qual semblava que la classe treballadora s’havia adonat que els polítics de tots els colors no tenien més que com a fi última la supervivència del que s’ha anomenat statu quo. En aquells moments s’assenyalava als dos partits majoritaris PP-PSOE com a gestors d’aqueixa misèria i injustícia. No obstant això, poc es va tardar a intentar passar la lluita del carrer al parlament, i així, no van faltar els qui el van aprofitar per a voler sumar-se al predilecte club dels gestors. Des d’aquell moment no han parat d’eixir nous partits; “PODEM”, “CIUTADANS”, “VOX”, “SUMAR”… en una roda que sembla no tindre fi.

Com es diu; “Qui oblida la seua història està condemnat a repetir-la” , i així ens trobem una dècada després, amb més jugadors en el manteniment d’un joc en el qual sempre perdem la mateixa classe. Les eines usades en aquest joc electoral s’han basat principalment en dues fórmules; la por i el mal menor. I no és d’estranyar l’ús de la por amb finalitats polítiques, perquè les dretes i les esquerres troben en aquesta la gran aliada perquè existisquen els votants i amb això justificar la seua pròpia existència, com si no la justificarien? Precisament és la manca de por la que trenca amb el consum de política.

El no tindre res a perdre, el coneixement per experiència pura que ni les esquerres ni les dretes poden solucionar la injustícia social i econòmica, és just pel que les poblacions amb més alt índex de pobresa són les qui més s’abstenen de votar. I els qui més voten són precisament les classes altes. És per això també, que no se sosté que l’abstenció deriva d’un “privilegi” perquè no tens res a perdre. Assenyalar a la teua mateixa classe és un dels grans triomfs dels mercaders de la nostra força de treball i de les nostres vides.

Els avanços en drets de la classe treballadora es van realitzar gràcies a la seua organització, a un gran nombre de subjectes emancipats, i només d’aquesta manera es poden mantindre, i avançar a una societat on no existisca la misèria, la injustícia i l’explotació. La jornada de 8 hores o el dret al descans setmanal són bon exemple d’això.

El poder no està en la força del vot sinó en la capacitat d’organitzar la producció i la vida.

Per l’abstenció activa,

CNT-AIT

La secció agrària del SLTC de la Marina Alta de la CNT-AIT lamenta profundament la mort del company Gino Ancona, el qual va venir a Benissa a febrer de 2019 per a realitzar una conferència informativa sobre la Xylella Fastidiosa.
Era un company excelent i combatiu. Últimament, estava reconstruint l’USI-AIT italiana després de ser destruida per la CIT.
Que la terra et siga lleu, company!
La Secció Agrària de la CNT-AIT de la Marina Alta.

La sección agraria del SLTC de la Marina Alta de la CNT-AIT lamenta profundamente la muerte del compañero Gino Ancona, el cual vino a Benissa en febrero de 2019 para realizar una conferencia informativa sobre la Xylella Fastidiosa.
Era un compañero excelente y combativo. Últimamente, estaba reconstruyendo la USI-AIT italiana después de ser destruida por la CIT.
¡Que la tierra te sea leve, compañero!

La Sección Agraria de la CNT-AIT de la Marina Alta.

La sezione agraria della SLTC della Marina Alta della CNT-AIT è profondamente addolorata per la morte del compagno Gino Ancona, venuto a Benissa nel febbraio 2019 per tenere una conferenza informativa sulla Xylella Fastidiosa.

Era un compagno eccellente e combattivo. Ultimamente stava ricostruendo l’USI-AIT italiana dopo essere stata distrutta dal CIT.

Che la terra ti sia lieve, compagno!

La Sezione Agraria della CNT-AIT della Marina Alta.

CNT-AIT MARINA ALTA

CRÒNICA DEL PRIMER DE MAIG

Una trentena de persones han participat hui en la concentració i posterior manifestació que el sindicat CNT-AIT Marina Alta havia convocat a la localitat de Pedreguer.

L’acte central d’aquest Primer de Maig ha estat precedit per una pegada de cartells per diverses localitats de la Marina Alta i per una intensa difusió per les xarxes socials.

En la concentració, desenvolupada sense cap incident, s’han cridat consignes a favor de la classe obrera i contra la patronal i l’estat. Després els assistents han participat en la manifestació pels carrers de Pedreguer precedits per una gran pancarta on es llegia el lema “CONTRA PATRONALS I GOVERNS, LA LLUITA ESTÀ AL CARRER, CNT-AIT, UNIÓ, ACCIÓ, AUTOGESTIÓ” i onejant nombroses banderes anarquistes i de la CNT-AIT.

Posteriorment hi ha hagut un dinar fraternal al local de l’Ateneu Popular de Pedreguer i en acabar s’ha fet una interessant taula rodona amb les lluites i experiències d’algunes de les seccions sindicals amb que conta la CNT-AIT a la comarca.

És el tercer any consecutiu que la CNT-AIT tria la localitat de Pedreguer per a realitzar algun acte en la commemoració del Primer de Maig i de l’assassinat dels màrtirs de Chicago, tot i que és la primera vegada que el sindicat treu muscle i convoca als anarcosindicalistes a recórrer els carrers amb les seues pancartes i consignes.

Cartell amb les convocatòries del Primer de Maig

COMUNICAT 1r DE MAIG

Han passat ja 132 anys des d’aquell 1 de Maig de 1886 en què 200.000 treballadors dels EUA es van declarar en vaga per reivindicar la jornada laboral de 8 hores; mentre altres 200.000 treballadors aconseguien la conquesta de la reducció de jornada en les seues empreses només amb l’amenaça de la vaga. Van ser moments molt durs per a la classe treballadora, que es veia forçada a treballar en molts casos jornades de més de 12 i 14 hores al dia.

A Chicago, la batalla va ser tan cruenta que el moviment obrer es va haver d’enfrontar no solament amb la patronal i amb el govern, sinó contra esquirols i assassins a sou de les empreses. La repressió va ser tan gran que al final de l’enfrontament social havia mort un policia, centenars de treballadors havien sigut detinguts i huit obrers anarquistes van ser processats, condemnats a presó i, 5 d’ells, a la pena de mort. Uns anys després, les condemnes i acusacions van ser qualificades de falses i es va indultar als que complien la pena de presó. Aquests homes van ser coneguts com els Màrtirs de Chicago. A pesar que van sucumbir a la mort, els anarquistes de Chicago es van convertir en una bandera de la reivindicació obrera, i el procés al qual van ser sotmesos, en una de les majors injustícies comeses per l’Estat contra el moviment obrer que encara hui, retrona en les nostres consciències.
Malgrat la distància, la situació de la classe treballadora en la majoria dels països del món no ha millorat massa des de llavors i, en molts casos, no aconsegueix satisfer les seues necessitats més bàsiques.
Mentre que les treballadores i els treballadors es troben totalment sotmesos per la cultura capitalista, les organitzacions patronals fan una forta defensa de l’organització i imposen les seues condicions en les empreses, quasi sense cap mena d’obstacles. En la majoria dels casos s’aprofiten de la desmobilització sindical en els centres de treball, provocada per la implantació del sistema de representació delegacionista imposat per les Eleccions Sindicals, els Comités d’Empresa, les subvencions de l’Estat, els alliberats, i tot un sistema de representació sindical pensat per a impedir l’organització dels treballadors sobre la base de les assemblees, les Seccions Sindicals i l’acció directa i, dirigit, principalment, cap al diàleg i cap a la pau social, que en tots els casos solament pot suposar una renúncia a la lluita obrera, una aposta per la negociació en si mateixa i, en definitiva, en una traïció claríssima a la classe treballadora.

Des de les institucions de l’Estat es té un ferm compromís en preservar i garantir els beneficis empresarials, fins i tot a costa de la nostra misèria, un exemple està en la pèrdua de poder adquisitiu que pateix la classe treballadora a causa de l’increment del preu dels aliments i altres productes de primera necessitat, mentre que els beneficis empresarials s’incrementen any rere any. I per si això fora poc, continuen amenaçant a augmentar l’edat de jubilació i abaratir les pensions per a poder garantir-ne l’estabilitat. La reforma que es va signar en 2011 ja va augmentar l’edat de jubilació fins als 67 anys amb una pèrdua de poder adquisitiu de les persones pensionistes d’un 15%, i tot això amb l’acord dels sindicats CCOO i UGT. Com a classe obrera, hem de començar a organitzar-nos i no permetre més abusos d’aquest tipus. A França li han declarat la guerra a l’Estat perquè no accepta que l’existència humana se centre només en produir amb l’objectiu de garantir l’estabilitat de l’Estat i dels beneficis empresarials quan, ni a l’Estat ni als capitalistes els importa gens ni mica el nostre benestar, ni la nostra estabilitat econòmica. La classe obrera francesa està demostrant que està disposada a tot per tal de tombar la reforma de les pensions perquè no serveix als interessos de la gent i ací hauríem de prendre nota del que está passant al nostre país veí.

Per a portar avant una lluita d’aquesta envergadura es necessita una clara consciència de classe. És important entendre que no pot haver-hi cap conciliació entre el món representat per la classe treballadora i el que representa el capitalisme. La unitat i acció de la classe treballadora s’ha de desenvolupar dins dels marges de l’autogestió, rebutjar la professionalització, la burocratització, la jerarquització, la corporativització i, sobretot, la manca d’independència econòmica i política.

L’anarcosindicalisme fa valdre l’acció directa de la classe treballadora, amb la intenció de desbordar els límits de la judicialització dels conflictes sindicals, del diàleg i de la pau social, i que ens porte directament a una lluita pel control dels mitjans de producció, de servei i de consum.

Per un 1r de Maig Anarcosindicalista. Unió, acció, autogestió!

1er DE MAIG

CONVOCATÒRIES REGIONALS DE LA CNT-AIT

ALACANT: 11:30, Concentració a Plaça Espanya (front plaça de bous).

HELLÍN (Albacete): 11:30, Concentació a la Plaça de l’Ajuntament; 13:00, Mitin al Parc Municipal.

PEDREGUER (Marina Alta, Alacant): 12:30, Concentració als Porxens; 14:00, Dinar en el Ateneu Popular de Pedreguer, 15:00, Taula Rodona.

La propuesta de mejora de las condiciones de trabajo en la lavandería del Hospital de Denia fue el detonante de los comportamientos inadecuados de Salvador Abela, director de Ilunion lavanderías. La empresa pertenece al grupo empresarial Ilunion, dependiente de la fundación ONCE.

Las condiciones de trabajo en Ilunion lavanderías son claramente mejorables. Y mucho. Salarios que no superan el mínimo interprofesional, trabajo de lunes a domingo, descanso semanal irrisorio y por debajo del estipulado en el Estatuto de los Trabajadores, incumplimientos en materia de riesgos laborales, y un largo etcétera. El grupo Ilunion de la ONCE se publicita en sus medios de propaganda como «un modelo de sostenibilidad basado en la ética», pero la realidad que se vive en sus puestos de trabajo es insostenible y carece de ninguna ética.

Con el objetivo de darle la vuelta a esta situación, se constituyó una sección sindical de la CNT-AIT de la Marina Alta en la lavandería. El compañero que fue nombrado delegado de la sección por acuerdo de la asamblea comenzó a dar la cara ante la empresa para reivindicar pequeñas mejoras que toda la plantilla estaba deseando: contrato indefinido para toda la plantilla, tres fines de semana libres al mes, conciliación familiar, nuevas contrataciones para aliviar la sobrecarga de trabajo o el establecimiento de un plus de peligrosidad por el riesgo bacteriológico que conlleva manipular la ropa sucia del hospital. Y, por supuesto, el respeto escrupuloso de los escasos derechos reconocidos en el convenio colectivo.

Pocos días después de publicar la tabla reivindicativa, con el gallinero revuelto, obteníamos una pequeña victoria: la empresa se comprometía al pago de un plus por el contacto con la ropa sucia, pero atribuía su logro al comité de empresa, que jamás defendió esta medida hasta que la sección anarcosindical la exigió.

Al mismo tiempo, la directiva de la compañía presentaba un nuevo documento en el que exigía a las trabajadoras y trabajadores que firmaran todos los días un escrito indicando si sus tareas habían quedado finalizadas. Nuestro compañero se negó a firmar este documento, explicando que muchas de las tareas son imposibles de finalizar en la jornada establecida, de manera que sólo quienes hacen horas extras, supuestamente voluntarias, pueden acabarlas.

La inexplicable respuesta del director de la empresa fue la convocatoria de una reunión con toda la plantilla con el único objetivo de desprestigiar a nuestro compañero.

Durante la reunión no paró de levantar la voz y dirigirse despectivamente al delegado de la sección sindical cenetista con un comportamiento amenazante, difamatorio, homófobo y claramente discriminatorio por motivo de su acción sindical.

Incluimos aquí algunos ejemplos de los intolerables comentarios de Salvador Abela, transcritos literalmente:

– “Eso es potestad de la empresa. ¿Lo entiendes? PO-TES-TAD DE LA EM-PRE-SA.”

– «Hay gente que le es fácil escribir mierda.”

– “A ti no te ha elegido nadie. Y si te ha elegido alguien de la CNT, te vas a la CNT.”

– «Como tú sigues mandando cartas, yo voy a empezar a mandar cartas a jurídico. Y jurídico que haga lo que tenga que hacer. ¿Lo tienes claro?»

– “Pero tú sigues dando por culo. Porque esto es dar por culo. Entonces como tú sigues dando por culo, pues bueno, yo ya te digo que Ilunion es más grande que tú.”

– “El trabajo que hace un operario en ocho horas él necesita catorce.”

– “En la actitud en que estás, desde luego no te voy a tener en cuenta.”

– “Aquí no se ha conseguido nada por tu… Tú lo único que estás es tocando los cojones. No estás haciendo otra cosa.”

– “Y si no puedes librar los sábados pues no libres. Que no te corresponde.”

– “¿Lo tenemos claro, no? ¿Me estás oyendo?”

– “Esos panfletos revolucionarios que traes.”

– “Para que una persona que creía que era buena persona esté haciendo esto.”

– “Delegado sindical serás de CNT pero aquí no eres nadie.”

– “Nadie te ha nombrado santo pontífice ni cosas de estas.»

Frente a esta sinrazón, el sindicato libertario ha decidido responder intensificando la acción directa y la solidaridad con la sección sindical de Ilunion lavanderías. Por otro lado, se ha dado parte de lo ocurrido a la Inspección de Trabajo y a Alberto Durán López, presidente del grupo Ilunion y vicepresidente de la fundación ONCE. Hasta ahora no hemos obtenido respuesta…

BASTA DE EXPLOTACIÓN Y REPRESALIAS EN LAS EMPRESAS DE LA ONCE

El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de La Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, ha acordat en assemblea que enguany commemorarà la data del Primer de Maig, Dia de la Classe Treballadora, amb diversos actes al llarg del dia i que es celebraran a la localitat de Pedreguer.

La jornada reivindicativa començara amb una concentració als Porxens de Pedreguer a les 12,30 hores i on es farà un míting obrer a càrrec de militants del sindicat.

Posteriorment, sobre les 14 hores, marxarem en manifestació pels carrers del poble fins l’Ateneu Popular de Pedreguer, al carrer La Lluna 47, on farem un dinar fraternal de cabasset.

A les 15  hores tindrem una taula rodona “Organització i lluita autogestionada al teu lloc de treball” on participaran les delegades de les seccions sindicals i les companyes i companys amb algun conflicte actiu.

En acabar donarem l’acte per tancat i seguirem la lluita incansable per un món nou, el món que portem al cor i que no cap en les seus urnes ni en les seus fronteres.

Si ningú treballa per tu, que ningú decidisca per tu.

Salut i anarcosindicalisme.

La Marina Alta, 17 d’abril de 2023.

AIT-IWA Jornades de Solidaritat amb la CNT-AIT de l’Estat Espanyol

(En castellano más abajo)

La CNT-AIT és un sindicat anarcosindicalista, conegut per moltes persones a tot el món. Desafortunadament, des de fa diversos anys, ha sigut atacat per una altra organització, la Secció espanyola de la CIT, que també reclama el nom CNT.

Aquests atacs, de caràcter venjatiu, amenacen no sols a la CNT-AIT, sinó també a les tradicions històriques de l’anarcosindicalisme a Espanya. Es duen a terme a través de l’aparell estatista i amenacen amb empresonar a uns membres de la CNT-AIT. El seu objectiu és rebre diners i propietats de la CNT-AIT per a destruir aqueixa organització.

L’AIT considera que un atac a qualsevol dels nostres companys és un atac a tots nosaltres, per la qual cosa ens unim per a exigir la fi d’aquestes escandaloses accions legals.

Accions legals i falta d’ètica

Aquestes demandes estan en estricta contradicció amb l’ètica anarcosindicalista de diverses maneres:

1. En les demandes, la secció espanyola de la CIT reclama enormes sumes de diners per danys i perjudicis perquè diuen que hi ha membres de la CNT-AIT que els van criticar públicament.

La llibertat de criticar és un dret fonamental de tots els membres de sindicats i altres organitzacions. Idealment, això ha de fer-se d’una manera que evite la calúmnia i es base en els mèrits dels arguments. Els anarquistes no resolen tals assumptes en els tribunals buscant càstig i danys materials, només busquen resoldre les coses d’altres maneres. Aquesta és una idea fonamental.

En comparació, sabem de moltes declaracions i articles difamatoris fets per la secció espanyola de CIT, els seus representants o membres individuals, però no sabem de cap membre de l’AIT que haja demandat a aquestes persones. (D’altra banda, alguns dels atacs més virulents es van fer de manera anònima, en contrast amb els sindicats demandats, que col·lectivament van acordar declaracions i les van signar).

2. En alguns casos, l’advocat de la Secció Espanyola de la CIT va construir casos que podrien portar a la gent a la presó.

Els anarquistes simplement no creuen en les presons estatals, especialment per «delictes» com criticar alguna cosa. Aquests són el mètode dels estats autoritaris, no dels anarquistes.

3. Les quantitats de diners que es demanen en concepte de danys portarien a la fallida a moltes d’aquestes organitzacions i, en conjunt, poden destruir a la CNT-AIT. (D’això es tracten aquestes demandes). A més, en alguns casos, els titulars dels càrrecs d’algunes de les entitats registrades podrien ser responsables personalment per desenes de milers d’euros.

Es tracta d’intimidar a la gent en silenci i amb por, no de promoure l’anarcosindicalisme. Es tracta també d’acabar amb els que no van amb el gir de direcció de la CIT. Si té èxit, crearia un mal a llarg termini en el moviment en moltes àrees d’Espanya.

4. La Secció Espanyola de la CIT cerca desallotjar a molts sindicats d’espais reclamant “drets de propietat”. La realitat és complicada ja que molts dels espais només existeixen gràcies a l’esforç de membres de la CNT-AIT per a aconseguir-los i molts anys mantindre’ls.

Les qüestions de propietat són complicades, però fins i tot en els casos de divorci, els tribunals burgesos reconeixen la divisió de la propietat. Alguns sindicats de la CNT-AIT van registrar propietats com a propietat de la federació, CNT-AIT. Aqueixa era la seua organització col·lectiva. Mai ningú va registrar la propietat de la CNT-CIT, però aqueixa organització la reclama. Quan els companys no els han donat el que demanen, membres de la Secció Espanyola de la CIT han arribat fins i tot a recórrer a la violència i al robatori, com el de la biblioteca de Cadis.

Se suposa que els anarquistes tenen una altra idea sobre la propietat privada. Els espais pertanyen a les persones que els van iniciar i van treballar per a mantindre’ls i realment usar-los. Els membres de la Secció Espanyola de la CIT han pres múltiples decisions per a simplement liquidar llocs i obtindre efectiu per ells. Es tracta d’un intent de destruir els llocs de reunió de la CNT-AIT, alguns fins i tot anteriors a l’existència de la CNT, per a lucrar-se i soscavar aqueixa organització.

Els atacs contra la CNT-AIT són de venjança, per part d’una organització que, d’una banda, sembla tractar a la CNT-AIT com una “competència” però, d’altra banda, pretén que la CNT-AIT és insignificant.

El solo fet que existisquen aquests plets és una abominable violació de l’ètica anarcosindicalista. No pot ser tolerat per ningú que es prenga de debò aquesta ètica.

Secretaria General de l’AIT

https://www.iwa-ait.org/node/1069

AIT-IWA Jornadas de Solidaridad con la CNT-AIT del Estado Español

La CNT-AIT es un sindicato anarcosindicalista, conocido por muchas personas en todo el mundo. Desafortunadamente, desde hace varios años, ha sido atacado por otra organización, la Sección española de la CIT, que también reclama el nombre CNT.

Estos ataques, de carácter vengativo, amenazan no sólo a la CNT-AIT, sino también a las tradiciones históricas del anarcosindicalismo en España. Se llevan a cabo a través del aparato estatista y amenazan con encarcelar a unos miembros de la CNT-AIT. Su objetivo es recibir dinero y propiedades de la CNT-AIT para destruir esa organización.

La AIT considera que un ataque a cualquiera de nuestros compañeros es un ataque a todos nosotros, por lo que nos unimos para exigir el fin de estas escandalosas acciones legales.

Acciones legales y falta de ética

Estas demandas están en estricta contradicción con la ética anarcosindicalista de varias maneras:

1. En las demandas, la sección española de la CIT reclama enormes sumas de dinero por daños y perjuicios porque dicen que hay miembros de la CNT-AIT que los criticaron públicamente.

La libertad de criticar es un derecho fundamental de todos los miembros de sindicatos y otras organizaciones. Idealmente, esto debe hacerse de una manera que evite la calumnia y se base en los méritos de los argumentos. Los anarquistas no resuelven tales asuntos en los tribunales buscando castigo y daños materiales, solo buscan resolver las cosas de otras maneras. Esta es una idea fundamental.

En comparación, sabemos de muchas declaraciones y artículos difamatorios hechos por la sección española de CIT, sus representantes o miembros individuales, pero no sabemos de ningún miembro de la AIT que haya demandado a estas personas. (Por otra parte, algunos de los ataques más viciosos se hicieron de forma anónima, en contraste con los sindicatos demandados, que colectivamente acordaron declaraciones y las firmaron).

2. En algunos casos, el abogado de la Sección Española de CIT construyó casos que podrían llevar a la gente a la cárcel.

Los anarquistas simplemente no creen en las cárceles estatales, especialmente por «delitos» como criticar algo. Estos son el método de los estados autoritarios, no de los anarquistas.

3. Las cantidades de dinero que se piden en concepto de daños llevarían a la quiebra a muchas de estas organizaciones y, en conjunto, pueden destruir a la CNT-AIT. (De eso se tratan estas demandas). Además, en algunos casos, los titulares de los cargos de algunas de las entidades registradas podrían ser responsables personalmente por decenas de miles de euros.

Se trata de intimidar a la gente en silencio y con miedo, no de promover el anarcosindicalismo. Se trata también de acabar con los que no van con el giro de dirección de la CIT. Si tiene éxito, crearía un daño a largo plazo en el movimiento en muchas áreas de España.

4. La Sección Española de CIT busca desalojar a muchos sindicatos de espacios reclamando “derechos de propiedad”. La realidad es complicada ya que muchos de los espacios solo existen gracias al esfuerzo de miembrxs de la CNT-AIT para conseguirlos y muchos años mantenerlos.

Las cuestiones de propiedad son complicadas, pero incluso en los casos de divorcio, los tribunales burgueses reconocen la división de la propiedad. Algunos sindicatos de la CNT-AIT registraron propiedades como propiedad de la federación, CNT-AIT. Esa era su organización colectiva. Nunca nadie registró la propiedad de la CNT-CIT, pero esa organización la reclama. Cuando los compañeros no les han dado lo que piden, miembros de la Sección Española de la CIT han llegado incluso a recurrir a la violencia y al robo, como el de la biblioteca de Cádiz.

Se supone que los anarquistas tienen otra idea sobre la propiedad privada. Los espacios pertenecen a las personas que los iniciaron y trabajaron para mantenerlos y realmente usarlos. Los miembros de la Sección Española de CIT han tomado múltiples decisiones para simplemente liquidar lugares y obtener efectivo por ellos. Se trata de un intento de destruir los lugares de reunión de la CNT-AIT, algunos incluso anteriores a la existencia de la CNT, para lucrarse y socavar esa organización.

Los ataques contra la CNT-AIT son de venganza, por parte de una organización que, por un lado, parece tratar a la CNT-AIT como una “competencia” pero, por otro lado, pretende que la CNT-AIT es insignificante.

El solo hecho de que existan estos pleitos es una abominable violación de la ética anarcosindicalista. No puede ser tolerado por nadie que se tome en serio esta ética.

Secretaría General de la AIT

https://www.iwa-ait.org/node/1069

 8M  CNT-AIT

EL PATRIARCAT MATA. EL CAPITALISME REMATA

El dia 8 de Març se celebra el dia de la dona treballadora, un dia històric que reivindica la lluita de les dones treballadores en favor de la igualtat i la justícia social, un fet que és tan important reivindicar hui com ho va ser fa més de 150 anys, quan les dones treballadores de les fàbriques tèxtils de Nova York organitzaven vagues i reivindicaven millores salarials i eren represaliades per la policia. A Catalunya, durant les primeres dècades del segle XX, la precarització de la indústria tèxtil va traure a les dones obreres al carrer. De forma semblant, les treballadores de les fàbriques de fòsfors, a Londres, lluitaven contra jornades interminables de treball. Aquestes i moltes més, són lluites que s’han estés i han continuat fins als nostres dies, moment en què l’explotació de la dona contínua a l’ordre del dia.

Actualment continuen sent moltes les assignatures pendents perquè la meitat del gènere humà deixe d’estar en situació de vulnerabilitat enfront de l’altra meitat, i on millor es veu reflectida aquesta desigualtat és en el món del treball. Les empreses són un reflex de la societat patriarcal, menyspreen les dones i això s’evidencia en la discriminació que pateixen tant en l’accés a la promoció com en el salari. Durant l’any passat, la bretxa salarial entre homes i dones va ser del 9,4% a l’Estat espanyol, i en el conjunt de la Unió Europea les dones cobren un 13% menys per hora treballada que els homes, la qual cosa equival aproximadament a un mes i mig de salari per any. El mateix ocorre amb les possibilitats de trobar ocupació: en l’últim trimestre de 2022 va augmentar la xifra d’aturades a l’Estat espanyol, i la taxa es va situar en un 4% superior a la dels homes; un percentatge que s’accentua enormement en el cas de les dones trans, fins a fregar la inacceptable xifra del 80% d’aturades. 

Un altre problema que pateixen les dones en el treball és el de l’assetjament sexual. Fa igual que vinga d’un cap, un company de treball o un client. Aquests atacs comporten tant problemes psicològics com un clima laboral en el qual la víctima es veu forçada o bé a cedir i posar en risc la seua pròpia salut o bé a abandonar el seu treball, amb la consegüent repercussió en la seua vida laboral, econòmica i social.

Entre les dones de classe treballadora no hi ha moltes més opcions. O et sotmets a un mercat laboral al qual no li importen ni els teus drets ni la teua dignitat, o et quedes sense poder pagar factures. Cal conciliar la vida entre un treball que t’explota i et menysprea, i un temps que no tens, però que t’obliga a estar sempre disponible per a les necessitats dels qui t’envolten, amb la qual cosa, les jornades són doble, les de dins i les de fora de casa. En les cures hi ha una responsabilitat que majoritàriament recau sempre en les dones. Aquesta és una realitat que repercuteix directament en els problemes que hem assenyalat anteriorment: incapaciten les dones per a eixir al mercat laboral i li impedeixen l’accés a una bona formació que els permeta accedir a un millor lloc de treball ben remunerat. És un cercle viciós del qual només podem eixir trencant amb aquest model de societat patriarcal i capitalista que promou les classes socials i l’injust repartiment de la riquesa. Per tant, és important desenvolupar un discurs que trenque amb les desigualtats de gènere, però també amb les desigualtats de classe social.

Des del feminisme burgés es reivindica una igualtat que permeta les dones aconseguir el mateix nivell i estatus social que els homes que controlen el poder, dirigir empreses i posar-se al capdavant de les institucions que l’Estat utilitza per a reprimir i sotmetre a la majoria de la població. Som treballadores i pobres i des de l’anarcofeminisme no busquem equiparar-nos als homes en l’exercici del poder, ni pretenem dirigir les empreses del model productiu capitalista, ni vestir uniformes amb els quals reprimir, castigar i tancar a aquelles persones que queden fora dels marges de la llei. No volem tindre res a veure amb l’Estat perquè són les seues institucions les que ens han sotmés des de fa centenars d’anys. Aquest 2023 tornem a reivindicar el 8M com a Dia Internacional de la Dona Treballadora. Rebutgem tots aquells discursos esgrimits des de sindicats, partits polítics i altres organitzacions, que sota la fal·làcia de la “pluralitat” oculten l’adjectiu “treballadora” i amb paternalisme, fan homenatge a les dones només per ser dones. D’aquesta manera, aquests portaveus del poder eliminen el component de classe social d’aquesta jornada reivindicativa tan important que, precisament, s’origina arran de les lluites de dones de classe obrera. Aquesta és l’estratègia burgesa: no nomenar els episodis històrics els torna transparents, com si mai hagueren existit, entre la desmemòria i el revisionisme. Contra l’oblit de les nostres referents, les que ens van antecedir en la lluita, nosaltres alcem la nostra veu. Dones treballadores, dones en lluita.

És de bojos reivindicar la igualtat entre homes i dones i no qüestionar-se les evidents diferències socials i econòmiques que existeixen entre una empresària i les seues treballadores, entre reeixides dones de negocis i les seues empleades domèstiques, entre les que tenen l’oportunitat d’accedir a llocs de treball que els permeten aconseguir un bon nivell de vida i les que acaben en mans de la precarietat, amb treballs en el camp o en l’hostaleria, o directament excloses i criminalitzades com a dones trans o les dones racialitzades. No volem igualtat d’oportunitats per a competir amb els homes en el seu podrit i obsolet sistema patriarcal capitalista, simplement volem destruir-lo per a poder construir un model basat en la igualtat, la justícia social i en un just repartiment del treball i la riquesa.

NOTA DE PREMSA
El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la Confederació Nacional del Treball-Associació Internacional dels Treballadors, ha constituït la Secció Sindical Ilunión lavanderías SLTCMA/CNT-AIT en el Servei de Llenceria de l’Hospital de Dénia-Marina Salut, situat en la Partida Beniatlà s/n, 03700 Dénia.
Açò és un pas més en la implantació del nostre sindicat en la comarca i un clar signe de que l’anarcosindicalisme segueix en clara expansió.
El SLTCMA/CNT-AIT és un sindicat amb un model totalment diferent al dels sindicats del sistema, l’objectiu dels qual sols és firmar acords que sempre són lesius per als treballadors i treballadores però que al éstar “legitimats” per uns suposats agents socials ja són molt díficils de combatre.
Des de l’anarcosindicalisme proposem un altre model de sindicat, un sindicat on afiliats i afiliades decideixen en assemblea, on no ens presentem a les eleccions sindicals heretades del feixisme franquista i on la base de la nostra acció és la secció sindical on s’agrupa tota la militància de cada empresa.
És per tot això i molt més que s’ha constituït recentment la Secció Sindical a l’empresa Ilunión Lavanderías com a primer pas per elaborar una llista de deficiències i reivindicacions totalment necessàries, cosa que posem en coneixement de tota la classe obrera de la Marina Alta.
Salut i anarcosindicalisme!!!

Carlos Bejarano, de 37 años, murió tras sufrir una detención violenta el 12 de septiembre en Mairena del Aljarafe, Sevilla. Su padre, Ángel, ha denunciado a la Guardia Civil por homicidio y ha publicado en redes sociales el vídeo de la tremenda brutalidad policial que grabó durante la detención.

En el vídeo se observa a cuatro agentes de la Guardia Civil inmovilizando a Carlos con una violencia desmedida. Uno de ellos mantiene en todo momento una fuerte presión sobre el cuello del detenido, rodeándolo con el brazo derecho y ayudándose con el izquierdo para estrangularlo hasta asfixiarlo, mientras él emite sonidos guturales tratando de respirar sin éxito, inmovilizado boca abajo, esposado, y con su cuerpo aplastado contra el asfalto por tres guardias civiles.

También se escucha cómo una persona pide en varias ocasiones que dejen de grabar. En la escena sólo estaban los agentes de la Guardia Civil que intervinieron y miembros de la familia de Carlos, que llamaron a emergencias tras una disputa familiar. Se puede adivinar fácilmente quién quería que Ángel dejara de grabar el impactante vídeo.

Carlos sufrió una parada cardiorrespiratoria como consecuencia de la asfixia a manos de los agentes. Esto es más que evidente al ver las imágenes, por mucho que ahora los medios de comunicación se empeñen en blanquear la execrable actuación policial.

En las imágenes emitidas en televisión también se observa cómo el Guardia Civil que lo estrangula intenta después reanimarlo mediante maniobras de resucitación mientras Carlos está clínicamente muerto. Después fue atendido por personal sanitario, trasladado al hospital y mantenido vivo, en coma, durante una semana más.

La ambulancia tardó demasiado en llegar y no contaba con personal médico ni instrumental de soporte vital, por lo que no era la indicada para tratar una parada cardiorrespiratoria. La nefasta gestión política de las emergencias y el desmantelamiento de la sanidad pública garantizaron la peor de las atenciones posibles a la víctima, pero ésa es otra historia.

El padre de Carlos, además de denunciar a la Guardia Civil por homicidio, se queja de que no le entregan los resultados de la autopsia cuando los solicita. No interesa que se conozca esta información, pues sería decisiva a la hora de una posible condena, además de inflamar el rechazo social contra la cruenta forma de actuar de la Guardia Civil.

También señala que su hijo fue golpeado con porras extensibles de acero durante la detención. Estos temidos instrumentos de tortura hasta hace poco se consideraban ilegales debido a su potencial letalidad, aunque su uso por antidisturbios contra manifestantes desarmados siempre ha sido denunciado como algo habitual. El gobierno del PSOE y Unidas Podemos invirtió 2 millones de euros de dinero público en generalizarlas en la Policía en 2021. Desde el Ministerio del Interior indican que no se debe golpear con ellas en la cabeza y la columna vertebral, lo que recuerda a las recomendaciones para disparar balas de goma indirectamente, que tantas veces han sido incumplidas provocando daños irreversibles a manifestantes pacíficos. No tardaremos en ver cómo se llevan a alguien por delante con una de estas malditas porras.

Para detener a alguien no es necesario apalearlo y estrangularlo. Y la Guardia Civil debería saberlo. Cuando alguien inmovilizado boca abajo mediante una fuerte presión en cuello y tórax emite sonidos guturales, es porque se está muriendo. Y la Guardia Civil debería saberlo. ¿Acaso no lo sabían?

La muerte de una persona a manos de un cuerpo policial es un hecho gravísimo, despreciable, al que tristemente parece que la sociedad española está acostumbrándose. Todavía no nos hemos recuperado del impacto de las 23 personas muertas en la frontera de Melilla bajo custodia policial. Tampoco ha habido consecuencias políticas, destituciones, disculpas ni nada en absoluto, pese a las brutales imágenes donde se observa el trato inhumano que reparte la policía con fatales resultados. Sólo asquerosas excusas y justificaciones de un gobierno que se autodenomina progresista y socialista, mientras sus cuerpos de seguridad vulneran sistemáticamente los Derechos Humanos con auténtico tufo fascista y racista.

Ojalá nos equivoquemos, pero todo apunta a que el de Carlos será un caso más en la larga lista de actuaciones policiales violentas que quedan impunes en el estado español. Nos espera un largo juicio intoxicado mediáticamente y sin apenas consecuencias. Un lavado de cara superficial que de seguro obviará la causa del problema: La existencia de cuerpos armados con total libertad para usar su violencia impunemente contra la población.

No podemos hacer menos que mostrar nuestra más enérgica repulsa a este nuevo abuso policial con resultado mortal. Exigimos el fin de la violencia policial y el cese total e inmediato de los agentes que intervinieron en la detención de Carlos Bejarano, así como la dimisión de la Directora General de la Guardia Civil María Gámez y el Ministro del Interior Fernando Grande-Marlaska.

Basta de violencia policial. Basta de impunidad.

Conflicte sindical a la mansió privada de Strancally Castle

(English version at the end. Versión en castellano más abajo)

Els propietaris adinerats del castell de Strancally, a Irlanda, s’enfronten a una llarga llista de reclamacions presentades per treballadores del seu servei domèstic i de manteniment.

Les reclamacions són les següents:

• Acomiadament nul.
• Absència d’algunes nòmines.
• Quantitats abonades no reflectides a les nòmines.
• Deducció il·legal de salaris.
• Impagament de quantitats degudes.
• Impagament de quantitats de preavís d’acomiadament.
• Hores extres obligatòries per sobre del màxim permès.
• Absència de descans setmanal apropiat.
• Contracte de treball que conté informació falsa o enganyosa.

Les treballadores, recolzades pel sindicat llibertari de la Marina Alta, denuncien que van patir l’acomiadament per sol·licitar una revisió salarial i queixar-se per la sobrecàrrega de treball que patien a la mansió privada, i han anunciat que lluitaran per aconseguir la seua readmissió al lloc de treball.

La confederació anarcosindical CNT-AIT i les organitzacions germanes de l’Associació Internacional de Treballadors han mostrat la seua solidaritat amb les treballadores en lluita, i han notificat a l’empresa l’obertura de conflicte sindical i l’inici d’accions de suport. L’associació obrera Organise, amb base a Irlanda, també ha mostrat públicament el suport a les reivindicacions.

Els inspectors de la Comissió de Relacions Laborals irlandesa (WRC) ja han confirmat l’existència d’irregularitats a les nòmines, i han certificat que el pagament de les hores extres es va fer incomplint la llei de salaris irlandesa (Payment of Wages Act).

L’empresa familiar dels propietaris del castell haurà de facilitar les nòmines no lliurades a les treballadores i regularitzar els seus salaris i impostos, i ha iniciat un procés de revisió dels pagaments a la seua nombrosa plantilla de treballadors “domèstics”.

En un acte més de prepotència, els poderosos propietaris de Strancally Castle, Gianni i Michael Alen-Buckley, han contractat un advocat que planteja un recurs a les queixes de les treballadores al·legant que són «infundades», de manera que la resta de les reclamacions de les treballadores queda pendent dadjudicació per part de la Comissió de Relacions Laborals.

Gianni Alen-Buckley, nascuda Giancarla Maria Gerarda Forte, i el seu marit Michael s’enfronten a l’acció obrera autoorganitzada de les anarcosindicalistes, que han dedicat més d’un segle d’història a lluitar contra el capitalisme i per una societat lliure d’explotació.

https://www.youtube.com/@cnt-aitmarinaalta8217

Ací teniu l’enllaç al canal de Youtube de la CNT-AIT de La Marina Alta amb informació complementària sobre el conflicte.

=====================================

Conflicto sindical en la mansión privada de Strancally Castle

(English version at the end)

Los adinerados propietarios del castillo de Strancally, en Irlanda, se enfrentan a una larga lista de reclamaciones presentadas por trabajadoras de su servicio doméstico y de mantenimiento.

Las reclamaciones son las siguientes:

• Despido nulo.
• Ausencia de algunas nóminas.
• Cantidades abonadas no reflejadas en las nóminas.
• Deducción ilegal de salarios.
• Impago de cantidades adeudadas.
• Impago de cantidades de preaviso de despido.
• Horas extras obligatorias por encima del máximo permitido.
• Ausencia de descanso semanal apropiado.
• Contrato de trabajo que contiene información falsa o engañosa.

Las trabajadoras, apoyadas por el sindicato libertario de la Marina Alta, denuncian que sufrieron el despido por solicitar una revisión salarial y quejarse por la sobrecarga de trabajo que sufrían en la mansión privada, y han anunciado que lucharán por conseguir su readmisión en el puesto de trabajo.

La confederación anarcosindical CNT-AIT y sus organizaciones hermanas de la Asociación Internacional de Trabajadores han mostrado su solidaridad con las trabajadoras en lucha, y han notificado a la empresa la apertura de conflicto sindical y el inicio de acciones de apoyo. La asociación obrera Organise, con base en Irlanda, también ha mostrado públicamente su apoyo a las reivindicaciones.

Los inspectores de la Comisión de Relaciones Laborales irlandesa (WRC) ya han confirmado la existencia de irregularidades en las nóminas, certificando que el pago de las horas extras se realizó incumpliendo la ley de salarios irlandesa (Payment of Wages Act).

La empresa familiar de los dueños del castillo tendrá que facilitar las nóminas no entregadas a las trabajadoras y regularizar sus salarios e impuestos, y ha iniciado un proceso de revisión de los pagos a su numerosa plantilla de trabajadores «domésticos».

En un acto más de prepotencia, los poderosos propietarios de Strancally Castle, Gianni y Michael Alen-Buckley, han contratado a un abogado que plantea un recurso a las quejas de las trabajadoras alegando que son «infundadas», por lo que el resto de las reclamaciones de las trabajadoras queda pendiente de adjudicación por parte de la Comisión de Relaciones Laborales.

Gianni Alen-Buckley, nacida Giancarla Maria Gerarda Forte, y su marido Michael se enfrentan a la acción obrera auto-organizada de las anarcosindicalistas, que han dedicado más de un siglo de historia a luchar contra el capitalismo y por una sociedad libre de explotación.

https://www.youtube.com/@cnt-aitmarinaalta8217

Aquí teneis el enlace al canal de Youtube de la CNT-AIT de La Marina Alta con información complementaria sobre el conflicto.

=====================================

Union dispute in Strancally Castle private estate

The wealthy owners of Strancally Castle in Ireland are facing a long list of demands from their domestic and maintenance workers.

The demands are as follows:

• Unfair dismissal.
• Absence of certain payslips.
• Amounts paid not shown in the payslips.
• Unlawful deduction of wages.
• Non-payment of salaries.
• Non-payment in lieu of notice.
• Mandatory overtime above the maximum allowed.
• Lack of proper weekly rest period.
• Core terms of employment containing false or misleading information.

The workers, supported by the libertarian union of the Marina Alta region in Spain, claim that they were fired for requesting a salary increase and for raising the issue of excessive overtime on the private estate, and have announced that they will fight for reinstatement.

The anarcho-syndicalist confederation CNT-AIT and its sister organizations of the International Workers’ Association have shown their solidarity with the struggling workers, and have notified the company of the initiation of an official union dispute and the organization of a range of solidarity actions. The Irish-based Organise workers association has also shown its support for the workers’ demands.

Inspectors from the Irish Workplace Relations Commission (WRC) have already confirmed payslip irregularities, certifying that the payment for overtime was made in breach of the Irish Payment of Wages Act.

The family company of the owners of the castle will have to facilitate the pay slips not delivered to the workers and regularize their salaries and taxes, and has begun a process of reviewing the payments to its large number of «domestic» workers.

In a further act of arrogance, the powerful owners of Strancally Castle, Gianni and Michael Alen-Buckley, have hired a lawyer who is appealing against the complaints of the workers, alleging that they are «not well founded», so the rest of the workers’ demands are pending adjudication by the Workplace Relations Commission.

Gianni Alen-Buckley, born Giancarla Maria Gerarda Forte, and her husband Michael are facing the self-organized working class action of anarcho-syndicalists, who have dedicated more than a century of history to fight against capitalism and for a society free of exploitation.

https://www.youtube.com/@cnt-aitmarinaalta8217

Check the link to CNT-AIT La Marina Alta union YouTube channel with additional information on the dispute.

=====================================

El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta comença un servei d’assessoria jurídica-laboral.

Tindrà lloc l’últim dilluns de cada més de 5 a 7 de la vesprada al local de l’Ateneu Popular, carrer la Lluna n° 47, a la localitat de Pedreguer. Pots cridar al 633861566 o enviar un correu electrònic a lamarinaalta@cntait.org o senzillament vindre dins l’horari ja que no necessites cita prèvia.

La primera assessoria serà el proper dilluns 26 de setembre. Tambe pots contactar amb el sindicat quan ho necessites que ja trobarem la manera de tirar-te una mà.

El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat

L’u de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa, sense cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.

Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern a la Seguretat Social, i en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries per 6 dies la setmana.
Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.

Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denuncies a Inspecció de Treball contra l’empresa.
Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.

Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.

Més informació en

https://colera-santmiquel.cntfigueres.org

A Figueres, el 4 de juliol de 2022

Lo de l’Ajuntament de Pedreguer amb la Brigada de Neteja d’Edificis Municipals ja toca el límit del surrealisme laboral. De tindre una brigada de 14 netejadores abans d’acabar el curs escolar ha passat a començar la primera setmana de juliol amb quatre companyes només.
Tot açò es degut a la finalització de tots els contractes temporals, cosa fins ahí quasi normal. Però també es deu a l’obsessió del consistori per mantindre a algunes netejadores amb l’infame contracte de fixes-discontínues quan és més que evident que fan falta, molta falta. Els edificis i locals no disminueixen per molt que en una reunió ja llunyana així se’ns diguera. Al contrari, a l’estiu la càrrega de treball augmenta per les festes, campus, escoles d’estiu i events variats.
Per subsanar la lamentable situació creada pel mateix Ajuntament de Pedreguer no se li ocurreix al mateix altra cosa que buscar voluntàries entre la mermada plantilla per realitzar hores extra a un preu que fa riure. I que no ens diga que el preu l’han tret del conveni de neteja d’edificis públics que nosaltres ja fa anys que el coneguem de memòria i sabem de sobres que prohibeix exprésament realitzar hores extra.
La solució a este problema endèmic creat per l’empresa no és altre que convertir en fixes a les fixes-discontínues, amb la qual cosa la plantilla no tindria que anar bregant amb una càrrega de treball excesiva i una precarietat intolerable. La Brigada de Neteja necessita solucions serioses i no remendos que no porten enlloc.

Per l’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.

ESCRIT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA CNT-AIT A L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER

Ignorem per quin motiu la petició de reunir-se amb l’alcalde de Pedreguer feta per la delegada de la secció sindical de la CNT-AIT en l’Ajuntament no ha estat atesa després d’haver passat més de quatre mesos des de que va ser presentada en el registre municipal.

Tot i que l’esmentada reunió, o no-reunió, hauria d’entrar dins de la normalitat més rutinària en les relacions entre l’empresa i el nostre sindicat sembla que no és així. De fet, la nostra delegada fou contactada per la companya funcionària que porta l’agenda de l’alcaldia per esbrinar els motius de dita reunió i després de ser-ne informada no n’hem sabut res més. Amb els mesos que han passat sembla que la instància presentada per la delegada ha anat a parar a la paperera.

L’actitud de l’Ajuntament deixa en la més completa indefensió a les afiliades i afiliats a la CNT-AIT que treballem a l’Ajuntament de Pedreguer, ja que legalment la secció sindical és la forma orgànica d’organitzar-nos en el nostre lloc de treball i la delegada de la secció és la nostra legítima representant davant l’empresa. És per això que fem pública denúncia d’un fet que considerem molt greu i que vulnera els drets fonamentals d’una part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Considerem més que raonable que quan una representant sindical dels empleats municipals demana una reunió amb el nostre alcalde se li conteste i se li done dia i hora per a exposar el que l’assemblea de la nostra secció sindical haja considerat oportú.

Darrerament estan passant, o haurien d’estar passant, coses de cert interés per a tota la plantilla de l’empresa com pot ser l’eterna redacció de la RLT que una part molt significativa de les treballadores està esperant des de ja fa massa temps per regularitzar la seua situació i assolir certa tranquil·litat laboral. També estem entrant en els plaços marcats pel govern de l’estat per a reduir la tassa de temporalitat en les administracions públiques tal com ordena la Llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’empleo públic, cosa importantíssima per a molts empleats municipals.

De tot açò no en sabem res per qué la representació unitària que per llei té dret a representar a tota la plantilla de l’Ajuntament no informa de res i si ho fa serà als seus afiliats o simpatitzants tot i que la legislació espanyola li dona la representativitat total i absoluta encara que els i les afiliades a CNT-AIT no els hagem votat i decidim organitzar-nos en l’altra forma de fer sindicalisme reconegut per la Llei Orgànica 11/1985 de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, com és la creació de seccions sindicals dins les empreses per les afiliades a un sindicat i que són representades per una delegada sindical segons els estatuts del nostre sindicat.

L’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.

Maig de 2022

1r de Maig 2022. Els drets es conquisten lluitant

Una de les grans promeses dels partits del govern durant les passades eleccions generals va ser, al costat de la derogació de la llei mordassa, la derogació de la reforma laboral. Però com sol ocórrer quan guanyen les eleccions, allò promés s’oblida. La llei mordassa continua sent un instrument de repressió que persegueix i castiga la protesta social, i la reforma laboral a penes ha sigut modificada. La pujada salarial no compensa en absolut l’increment del cost de la vida i l’acomiadament els continua eixint barat a les empreses.

Reforma laboral després de reforma laboral, la tendència a sigut sempre anar a pitjor. Les condicions de treball empitjoren significativament any rere any. Cada vegada menys drets i cada vegada pitjors condicions de vida per a la classe treballadora.

En les últimes dècades, el treball a patit un procés ininterromput de precarització. I és sobre aqueixa precarització de la classe treballadora que l’economia creix, es desenvolupa la societat i uns quants es fan molt, molt rics.

Perquè aquesta deriva de precarització de les condicions de treball haja sigut possible, i no sols en l’estrictament laboral, també en el cultural i el social, ha sigut necessària al seu torn, una deriva en la consciència de la classe treballadora que ja no es qüestiona ni les institucions de l’Estat, ni el model econòmic capitalista.

A aquest canvi han contribuït les organitzacions i partits polítics d’esquerra que al llarg de tota la seua història, sempre han col·laborat amb l’Estat i les seues institucions. Els seus discursos en favor que l’Estat del benestar, el creixement econòmic i el model productiu capitalista són l’únic escenari possible, han sigut definitius per a esborrar de la consciència dels i les treballadores la seua històrica tradició de lluita en favor de destruir l’Estat i qualsevol institució basada en l’acumulació de capitals i l’explotació humana.

Es fuig del conflicte social perquè es considera que els interessos de l’obrer i del burgés són, en definitiva, els mateixos: mantindre el sistema productiu per a poder gaudir dels avantatges i els plaers de la societat de consum. No obstant això, quan es tracta de fer sacrificis és la classe obrera la que ha d’estrényer-se el cinturó i acceptar les retallades, els acomiadaments i els ajustos que siguen necessaris perquè les empreses continuen sent competitives en el mercat. Els beneficis empresarials només són possibles explotant i sotmetent a la classe treballadora, i és per aqueixa raó que la pau social és impossible i el conflicte es torna inevitable, com es va poder veure en les protestes que van esclatar el mes de novembre de l’any passat en el sector del metall de la província de Cadis, on la gent va eixir al carrer farta d’haver de sotmetre’s a condicions de treball abusives per a poder arribar a fi de mes, o com està ocorrent amb el sector del transport que no guanya ni per a cobrir costos, mentre els directius de les indústries de l’hidrocarbur engeixen les seues fortunes. El capitalisme, tant en l’econòmic com en el social, és insostenible.

Des de CNT-AIT fem una crida a tota la societat perquè s‘organize i deixe de somiar amb les falses promeses de bonança que ofereix el sistema. Si realment volem aconseguir un model de societat basat en la igualtat econòmica i la justícia social hem d’acabar amb el doble jou al qual ens sotmet l’Estat i el Capital. Totes les persones pobres i desheretades del món tenim interessos i necessitats comunes i hem de buscar un model que ens permeta organitzar-nos de baix a dalt, sense líders ni capitostos abusadors, allunyant-nos de les estructures polítiques, tal com reclama el sindicalisme revolucionari.

És necessari fer memòria, recordem com van lluitar companyes i companys anys arrere i com les grans conquestes de la classe treballadora han sigut aconseguides històricament mitjançant l’organització i el compromís amb la justícia social. Deixem els acomodaments de creure’ns classe mitjana i lluitem per eixir d’aquesta realitat que ens aliena. Prenguem consciència que solament des del pensament i l’acció col·lectiva, antiautoritària i de classe, podrem canviar radicalment la nostra realitat. Per tot això, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d’aqueix confinament ideològic i cultural en el qual es troba sumida i prenga consciència que els drets es conquisten lluitant.

En 2022 es compleixen 100 anys de la fundació de l’Associació Internacional del Treball, la internacional obrera a la qual està adherida la CNT-AIT i que la seua màxima, com també ho va ser de la 1ª Internacional, és que l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra de les obreres i els obrers mateixos. Recordem-ho quan les organitzacions polítiques llancen de nou les seues falses promeses de bonança i prosperitat. Només una classe obrera conscient i organitzada podrà acabar amb la tirania capitalista i garantir un futur pròsper i en pau, per a tota la humanitat.

8 de Març

Dia internacional de la dona treballadora

 El poder només porta desigualtat

Ni ames  Ni esclaves

El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març de 1857, les dones que treballaven en fàbriques tèxtils de Nova York van organitzar una vaga exigint pujades de salaris, sent represaliades per la policia, perdent algunes la vida durant les protestes. Va ser el 1911 quan se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la intenció de reconèixer-la com a part activa en les lluites pels drets i la justícia social, no sols de les dones, sinó de tota la humanitat.

Malgrat tot això, l’ONU va declarar el 1975 el 8M com a dia internacional de la dona, suprimint l’adjectiu “treballadora”. Però és aquests darrers anys quan s’està fent més evident la intenció d’eliminar el discurs de Classe Obrera, d’aquest dia commemoratiu per part d’organitzacions polítiques amb vocació governamental, a la qual se sumen moltes organitzacions de dones i plataformes feministes lligades a les institucions de l’Estat, de raça blanca i de classe mitjana, que prefereixen celebrar simplement el Dia de la Dona ocultant i donant l’esquena a reivindicacions i lluites socials pròpies de dones pobres de classe treballadora, limitant les reivindicacions a discriminacions de caràcter interclassista i que, en el millor dels casos, lluiten per trencar els sostres de vidre que els impedeix assolir importants llocs executius, mentre necessiten explotar altres dones precaritzades perquè realitzin les tasques de cures i de la llar. Tot això desvirtua i distorsiona el motiu principal pel qual se celebra el 8 de març.

Nosaltres entenem que sobren motius per continuar reivindicant aquest Dia com el de la Dona Treballadora, així ho demostra la lluita de les Kellys, les treballadores dels magatzems de fruita, les temporeres del camp, les d’infermeria, les treballadores de la llar i de cures…  Tots aquests treballs recauen majoritàriament en dones i es desenvolupen en condicions de misèria i explotació. Moltes vegades sense contracte, exposades a la precarietat de manera constant. No hem d’oblidar tampoc que les dones ens veiem travessades no només per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials. Així, veiem com a Espanya les dones migrants i racialitzades, després d’exiliar-se de les seves terres, són les que exerceixen les feines més precàries, i s’ocupen dels treballs domèstics i de cures de les dones blanques perquè aquestes puguin ocupar-se de la seva emancipació; s’enfronten als perills provocats per una llei d’estrangeria inhumana; la deportació, els CIE, – Centre d’Internament d’Estrangers-, de la separació forçosa de les seves famílies, els seus fills i les seves vides; s’enfronten als xantatges i als abusos sexuals per part de patrons desalmats, com hem pogut veure recentment. Són les que porten a l’esquena una enorme part del pes d’aquesta societat configurada sobre els fonaments de la jerarquia.

A tot això volem afegir que la condició de classe consisteix a pertànyer a una classe social i no estrictament a desenvolupar un treball remunerat. Per tant, de classe obrera som igualment les treballadores en actiu com les parades, estudiants, jubilades, pensionistes, etc. Amb la qual cosa, hi ha raons de pes perquè el 8 de Març sigui l’altaveu de totes aquestes protestes i no un dia per felicitar la dona pel simple fet de ser-ho, o per haver arribat a un important lloc executiu en una gran multinacional explotadora o a una cartera ministerial. El “gest” d’eliminar l’adjectiu “treballadora” del 8 de març és molt més important i significatiu del que sembla, ja que no és sinó una estratègia més per part del poder i la socialdemocràcia, per absorbir les nostres lluites emancipadores històriques i buidar-les de contingut. No és sinó l’intent de despullar-nos de la nostra memòria de lluita contra tot i qualsevol poder; d’envellutar les cadenes que, com abans, ens asfixien avui d’una manera més sofisticada; que perdem l’horitzó pel qual lluitem i ens asseiem al banquet dels poderosos i considerem com a companyes les nostres explotadores i tiranes.

No busquem assolir el Poder, no busquem veure’ns representades als Parlaments ni als cossos de Seguretat de l’Estat ni a la presidència d’una empresa explotadora. No busquem donar una nova capa de pintura a la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. El Poder és el més clar exponent del Patriarcat, per això lluitem per a la seva abolició.

8 de Març Dia de la Dona Treballadora

Ni ames Ni esclaves

Des del sindicat de la CNT-AIT de la Marina Alta volem mostrar el nostre suport al grup de joves “Encausats de Pego” en la seua lluita contra les desproporcionades peticions del ministeri fiscal i de les acusacions particulars pels fets que van ocórrer el 18 d’octubre de 2020 a Pego.

Aquell dia, un grup de feixistes recorregueren els carrers del poble amb càntics feixistòides, insults i una actitut violenta a la que el jovent de Pego respongué amb decisió fent-los fora del poble. En tot moment els feixistes foren escoltats i protegits per la guàrdia civil.

A nosaltres no ens preocupa lo més mínim el que diguen els tribunals i les lleis burgeses sobre la seua innocència o culpabilitat. Això no és res més que part del joc en el que volen enredrar-nos els servidors del capitalisme.

Des d’aquest sindicat recolzem als “Encausats Pego” i animem a les treballadores i treballadors a que mostren la seua solidaritat amb el jovent antifeixista de Pego de totes les maneres possibles: fent difusió i explicant la seua situació, organitzant actes de suport o col·laborant econòmicament.

L’Assemblea del sindicat.

24 de febrer de 2022, la Marina Alta

Salut i ens trobem en la lluita!!!

L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER NO ATÉN LES DEMANDES DE FIXESA
Pràcticament des de que l’Ajuntament de Pedreguer va remunicipalitzar el servei de neteja d’edificis municipals que la CNT-AIT ha estat involucrada en la lluita d’algunes netejadores per a que es respecten els seus drets.
Això és així per no ser cap secret que des del primer dia es va tractar a les netejadores de l’ajuntament com a treballadores de segona classe, cosa que totes elles podran afirmar de forma rotunda si no fora per la por que els van clavar al cos només es convertiren en treballadores municipals i empleades públiques.
Dins de la diversitat contractual que podia trobar-se en aquell moment entre les companyes, n’hi havia un grup que eren les fixes discontinues, el contracte de les quals anava lligat a la neteja dels dos centres escolars de Pedreguer. Era per eixe motiu que al acabar el curs la relació laboral s’extingia i tornava a mamprendre’s una vegada començava el nou curs escolar. Tot això, per trist que fora, era legal.
L’ajuntament, pel seu compte i risc i sense encomanar-se a ningú, va decidir modificar substancialment les condicions de les treballadores municipals del servei de neteja i les va fer signar una ampliació de contracte que modificava la setmana laboral que tenien de dilluns a divendres passant a ser de dilluns a diumenge. Esta modificació també la van firmar les fixes discontinues que en teoria només estaven lligades als centres escolars i de dilluns a divendres. Més coses van passar. L’empresa, en els quadrants de treball de la brigada de neteja, va assignar a les fixes discontinues lligades als centres escolars, altres locals i en horari de matí i vesprada i a més a més va ampliar el nombre d’hores assignades que en principi eren algunes menys i només per a ser treballades a les escoles del poble. Així fins a aplegar la resolució de l’alcaldia de 29 de gener de 2020 on l’alcalde de Pedreguer ordena que TOTES les netejadores treballen 35 hores setmanals com la resta d’empleats públics.
Davant de totes estes circumstancies, que convertien clarament les contractacions fixes discontinues en contractacions en frau de llei al haver canviat de forma tan substancial els motius de la discontinuitat, la CNT-AIT, per mitjà de la seua secció sindical a l’Ajuntament de Pedreguer, ha demanat que es transformen els contractes fixos discontinus en frau de llei en contractes fixos per a adeqüar-los a la realitat laboral de les netejadores.
Ho hem fet en diverses ocasions i també ho férem al presentar la Taula reivindicativa de la secció sindical de CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer referent a la Brigada de Neteja, on en el punt 3 exigíem “Que els contractes de les fixes discontinues que finalitzen tots els estius es convertisquen en fixos. Considerem que estan pressumptament en frau de llei per molts motius”. Doncs bé, tots eixos motius són els que més amunt expliquem i algun més que n’hi haurà.
També s’han tornat a reiterar totes estes peticions fa poc i no hem obtés resposta, o hem obtés la resposta habitual de l’Ajuntament en estes coses. Els “molts motius” que no exposàvem en la nostra Taula reivindicativa perqué l’empresa els coneixia de sobra, ara els hem exposat públicament que per això estem els sindicats i concretament la CNT-AIT. I fem açò davant la no resposta de l’ajuntament i davant les darreres accions efectuades per a defugir les seues responsabilitats.
Sembla que contestar no contesten, però prendre nota sí que en prenen. Ara, l’empresa, davant la obvietat del frau de llei, ha decidit tornar a algunes netejadores a la seua tasca original de netejar les escoles del municipi només, volent fer com si mai haguera passat res, i, fins i tot es nega a que facen les 7 hores manades per l’alcalde de Pedreguer. Eixa actitut i eixes mesures no canvien la realitat, i és que durant anys les netejadores fixes discontinues contractades per netejar les escoles de dilluns a divendres de vesprada han estat treballant de dilluns a diumenge netejant tots els edificis municipals, en horari de matí i vesprada i damunt tenint la barra de finalitzar-los els contractes quan s’acabava el curs escolar com si realment estigueren realitzant de forma exclusiva eixa tasca.
És per tot això que la CNT-AIT de la Marina Alta exigeix que les netejadores fixes discontinues vegen transformat el seu contracte en fix

COMUNICAT PÚBLIC (En castellano más abajo)
El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, considera oportú realitzar aquest comunicat, tenint en compte la campanya d’afiliació d’un sindicat pertanyent a la CNT-CIT, sota el lema «Aconsegueix un/a afiliad@, participa i elegeix entre aquests fantàstics regals» (els regals van des d’una cistella de la compra fins a la posada a punt de la bicicleta passant per un massatge en un SPA o una sopar per a dues persones).
Ni que dir té que, aquest tipus d’ofertes són més pròpies de qualsevol empresa a l’ús o d’un club de qualsevol activitat recreativa, que té diferents convenis o tractes de favor amb diferents pimes. Desconeixem què entén per Anarco-sindicalisme aquest sindicat que es reclama com un sindicat de CNT. La veritat és que ens porta sense cura.
Són conceptes contraposats de realitzar sindicalisme: la CNT-CIT utilitza els PTF com a propaganda enganyosa de captació de treballadors i treballadores i la CNT-AIT és una eina de lluita per a la defensa dels mateixos, això es defensa de l’Anarco-sindicalisme. Un anarco-sindicalisme que no necessita d’alliberats encoberts per desenvolupar-se, que no va demanant a treballadors i treballadores davant l’Audiència Nacional per «competència deslleial», que no infla vots per passar el rodet en la resolució d’un tema perquè no necessita imposar sinó convèncer, que no pretén controlar la Internacional per tenir-la com una marioneta al seu gust…
Revisant els acords de l’XI Congrés de la CNT-CIT ens hem percat de dues curiositats:
1a.- L’ article 178 estableix que la CNT no es dissoldrà mentre hi haja 7 sindicats que estiguen en contra de la dissolució. Establint un silogisme ens preguntem ara: com anàvem a dissoldre la Confederació Regional de Llevant els 7 sindicats que preteníem continuar adherits a la CNT-AIT si sabíem que el Secretariat Permanent del Comitè Confederal, que tramitava inorgànicament la documentació del sindicat oferent que es proposava llavors expulsar-nos, estava a més vulnerant des de desembre de 2013 l’acord de Congrés de no entregar els diners de les quotes fixes destinades a l’AIT amb el seu SG flipant amb Pocholo Martinez-Bordiu?
La resposta ja no importa. Aquest sindicat de «CNT» amb una campanya d’afiliació tan «particular» està adherida on desitja i el SLTCMA de la Marina Alta també. Ells/es amb alliberats encoberts i els seus milers de milions de vots i, nosaltres amb els Principis, Tàctiques i Finalitats de la CNT-AIT.
2a.- Ha desaparegut l’acord sobre Patrimoni i Tresoreria del X Congrés de la CNT. Aquest resava així: «En cap cas, cap comitè de la CNT convertirà en capital els diners recaptats per tal d’aconseguir una plusvàlua, doncs la CNT és contrària al capitalisme i a la idea d’especulació i tots els diners seran invertits a propagar la idea i l’acció revolucionària».
Sobra més comentaris. La supressió d’aquest acord parla per si sola.
Per això i més raons, ens sentim afortunats de ser membres de la CNT-AIT i no de la CNT-CIT.
¡Treballador, treballadora no et deixis enganyar, ANARCOSINDICALISME SEMPRE! ¡VIXCA LA CNT-AIT!
Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta de la CNT-AIT.

. COMUNICADO PÚBLICO
El Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta, adherido a la CNT-AIT, considera oportuno realizar este comunicado, habida cuenta de la campaña de afiliación de un sindicato perteneciente a la CNT-CIT, bajo el lema “Consigue un/a afiliad@, participa y elige entre estos fantásticos regalos” (los regalos van desde una cesta de la compra hasta la puesta a punto de la bicicleta pasando por un masaje en un SPA o una cena para dos personas).
Ni que decir tiene que, este tipo de ofertas son más propias de cualquier empresa al uso o de un club de cualquier actividad recreativa, que tiene diferentes convenios o tratos de favor con diferentes pymes. Desconocemos qué entiende por Anarco-sindicalismo ese sindicato que se reclama como un sindicato de CNT. La verdad es que nos trae sin cuidado. Afortunadamente el SLTCMA de la CNT-AIT nada tiene que ver con ese sindicato,
Son conceptos contrapuestos de realizar sindicalismo: la CNT-CIT utiliza los PTF como propaganda engañosa de captación de trabajadores y trabajadoras y la CNT-AIT es una herramienta de lucha para la defensa de los mismos, esto es defensa del Anarco-sindicalismo. Un anarco-sindicalismo que no necesita de liberados encubiertos para desarrollarse, que no va demandando a trabajadores y trabajadoras ante la Audiencia Nacional por “competencia desleal”, que no infla votos para pasar el rodillo en la resolución de un tema porque no necesita imponer sino convencer, que no pretende controlar a la Internacional para tenerla como una marioneta a su antojo…
Revisando los acuerdos del XI Congreso de la CNT-CIT nos hemos percatado de dos curiosidades:
1ª.- El artículo 178 establece que la CNT no se disolverá mientras haya 7 sindicatos que estén en contra de la disolución. Estableciendo un silogismo nos preguntamos ahora ¿cómo íbamos a disolver la Confederación Regional de Levante los 7 sindicatos que pretendíamos continuar adheridos a la CNT-AIT si sabíamos que el Secretariado Permanente del Comité Confederal, que tramitaba inorgánicamente la documentación del sindicato ofertante que se proponía entonces expulsarnos, estaba además vulnerando desde diciembre de 2013 el acuerdo de Congreso de no entregar el dinero de las cuotas fijas destinadas a la AIT con su SG flipando con Pocholo Martinez-Bordiu?
La respuesta ya no importa. Ese sindicato de “CNT” con una campaña de afiliación tan “particular” está adherida donde desea y el SLTCMA de la Marina Alta también. Ellos/as con liberados encubiertos y sus miles de millones de votos y, nosotros con los Principios, Tácticas y Finalidades de la CNT-AIT.
2ª.- Ha desaparecido el acuerdo sobre Patrimonio y Tesorería del X Congreso de la CNT. Este rezaba así: “En ningún caso, ningún comité de la CNT convertirá en capital el dinero recaudado con el fin de lograr una plusvalía, pues la CNT es contraria al capitalismo y a la idea de especulación y todo el dinero será invertido en propagar la idea y la acción revolucionaria”.
Sobran más comentarios. La supresión de este acuerdo habla por sí sola.
Por eso y más razones, nos sentimos afortunados de ser miembros de la CNT-AIT y no de la CNT-CIT.
¡Trabajador, trabajadora no te dejes engañar, ANARCOSINDICALISMO SIEMPRE! ¡VIVA LA CNT-AIT!
Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta de la CNT-AIT.

Desde la Secretaría de Acción Sindical CNT-AIT de la Marina Alta informamos de la victoria sindical contra la empresa del grupo Gimeno Fovasa Medio Ambiente, concesionaria de la limpieza y recogida de R.S.U del Ayuntamiento de Pedreguer.
Los sucesos fueron una sanción calificada como grave de 3 días de suspensión de empleo y sueldo. Notificada el 14/12/2020 basándose en mentiras y sancionando a nuestro compañero de forma totalmente arbitraria e injusta. Sanción que la CNT-AIT Marina Alta reclamó vía conciliación sin éxito por la no asistencia de la empresa a este acto. Desde la CNT-AIT seguimos adelante con la demanda judicial y el juicio iba a ser el 03/12/2021. Finalmente la empresa Fovasa Medio Ambiente quiso negociar el no ir a juicio retirando la sanción.

Una victoria para la Sección Sindical CNT-AIT en Fovasa y para la CNT-AIT Marina Alta. Al final la verdad a sido justa para nuestra parte.
Si nadie trabaja por ti que nadie decida por ti.

Hui, coincidint amb el dia internacional contra la violència masclista, s’han col•locat els cartells als edificis municipals amb el protocol per combatre este mal. No tenim res en contra, clar que no. Només un xicotet detall, i és que diu que és cosa de l’Ajuntament i de la representació legal de la plantilla. Això no és veritat, ja que la secció sindical de la CNT-AIT no ha estat convocada a res ni de res ha estat informada tot i saber qui vullga saber-ho que la plantilla té dues representacions legals, la unitària que és el comité d’empresa eixit de les eleccions sindicals que CNT-AIT rebutja i la representació sindical que és qui representa a les afiliades a un sindicat dins d’una empresa. La delegada de la secció sindical de la CNT-AIT representa als afiliats i afiliades al nostre sindicat i en nom nostre no s’ha dit ni fet res en este tema per culpa dels polítics i polítiques que governen l’Ajuntament de Pedreguer i que confonen una part de la representació amb tota la representació.
Però resulta que ací estem i ací ens quedem. A lluitar de forma incansable pels drets, i nosaltres sí, de tota la plantilla.
Salut i anarcosindicalisme.

El 28 d’octubre hi ha convocada vaga general en totes les administracions públiques en defensa de la fixesa de les persones empleades en frau de llei. L’estat espanyol es nega sistemàticament a complir les sentències del TJUE i les directives de la Unió Europea. No vol sancionar els abusos en la contractació temporal en les administracions públiques. És per això que es convoca esta vaga. La poden seguir tots els empleats públics siga quina siga la seua contractació o siguen laborals o funcionaris. La CNT-AIT Marina Alta no convoca esta vaga però per acord de la nostra assemblea sí recolza totes les mesures que es mamprenguen en la lluita per la fixesa i contra l’abús de la temporalitat en les administracions públiques.

De fa uns dies l’ajuntament de Pedreguer a tornat a mampendre per segon cop i amb una nova empresa la confecció de la nova RLT del consistori. Des de la CNT-AIT deplorem que l’Ajuntament només contemple la contractació de serveis externs i pagats amb diners de tots per a fer una tasca que perfectament podíem fer els sindicats, treballadors i treballadores i l’Ajuntament. No inventem res de nou per qué així és com es fan les coses. Anirem vegent si tota aquesta despesa ens porta alguna cosa de bona. De primeres esperem que la brigada de neteja entre a la RLT i se li aplique d’una vegada el que fa anys i per llei se li deuria aplicar. Açò és el conveni col•lectiu del personal laboral de l’ajuntament de Pedreguer i el decret de condicions de treball de la Generalitat Valenciana. Que s’acaben les contractacions fixes discontínues que vegem en frau de llei i que no caben en un ajuntament. Això de moment. De la brigada de serveis municipals esperem una millora de condicions salarials amb l’actualització de les tasques que realitzen els peons que fan de tot excepte de peons. I per acabar no ens agradat gens que no es convocara la totalitat de la brigada. Que passa? Que el tractor eixe gegant no està fix? Anirem vegent i parlant-ne.

La Secció Sindical de la CNT-AIT de l’Ajuntament de Pedreguer dona suport a la manifestació convocada per diversos sindicats del País Valencià en la lluita per l’estabilitat de tot el personal públic temporal.
La manifestació tindrà lloc el dissabte 2 d’octubre a les 11.00 h. a la ciutat de València.

És hora d’unir-nos els temporals, els interins, funcionaris i laborals fixos que saben de l’esforç i precarietat de qui treballa al seu costat i no té el lloc assegurat, i també els treballadors d’empreses subcontractades per les diferents administracions, que a més de treballar en els llocs menys remunerats, han sigut i són les més exposades durant els pitjors moments d’aquesta crisi sanitària i en tots els moments.

Unim-nos tota la classe obrera per a dir a aqueixes empreses “sindicals” que són UGT i CCOO que ja n’hi ha prou de viure de l’esforç i suor de la classe obrera i de signar tot el que se’ls presente davant a canvi d’un bon grapat d’euros. Al poder judicial que ja val de prevaricar i emprar una justícia diferent per al sector privat i una altra per al sector públic. A tots els despatxos d’advocats que s’estan folrant amb la desgràcia de les treballadores que vagen a viure de l’empresari. I sobretot demostrem a l’estat repressor i interessat, que no volem més lleis que vagen contra els drets de la classe obrera.
Estarem el 2 d’octubre i seguirem en la lluita fins que s’aconseguisca l’estabilitat de totes les persones que treballen en precari en tots els sectors productius.

Acció Directa!!
Per la #FijezaYa #FixesaJa

#LasQueEstanSeQuedan #LesQueEstanEsQueden

Secció Sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.
SOV de la CNT-AIT de la Marina Alta.

Des del començament del nou curs escolar l’Ajuntament de Pedreguer està implementant algunes de les millores que feia temps li exigíem des del sindicat CNT-AIT. Des de que el servei es va re-municipalitzar la Brigada de Neteja d’Edificis Municipals havia patit i suportat tota classe d’irregularitats. Horaris sense cap lògica que impedíen totalment la més mínima conciliació amb la vida no ja familiar si no amb la vida en general; una falta de control horari generalitzat que a sobre l’Ajuntament va utilitzar per perpetrar un expedient disciplinari a una companya del sindicat que vàrem desmontar deixant-lo en res i vegent-se obligat el consistori a deixar que caducara i tornara a ser el paper mullat que sempre va ser; ordres fora de to, fora d’horari i per grups de watsap particulars; modificacio de les condicions de treball sense cap negociació i fent-les firmar d’una en una quan es tractava d’una modificació substancial i col•lectiva…

Ens trobàvem davant d’una falta total de respecte de l’empresa cap a la Brigada al complet. Davant tot açò la CNT-AIT no ha parat de demanar sense descans que s’acomplisca, com a mínim, la llei i hem demanat per escrit un mínim de nou voltes i en reunions amb regidor i alcalde que s’acompliren les condicions de treball que marca la llei i que es tractara a les netejadores amb la màxima consideració com a empleades públiques que són.

En la reunió on es va presentar aquest document l’alcaldia prengué nota i va dir que hi havia coses interessants. I sembla que eixes coses interessants, després de molta acció sindical cenetista i l’absoluta apatia d’altres, van implementant-se.

Des de primers de setembre s’ha entregat a les netejadores un nou quadrant amb molta més estabilitat horària i que permet una conciliació real amb la vida (familiar o del tipus que siga) tal com ocorre amb la resta del personal municipal. També s’ha concretat una altra exigència de CNT-AIT com era integrar les netejadores en un grup «oficial» de watsap. Encara queden molts assumptes pendents i no deixarem de lluitar fins que la Brigada de Neteja dels Edificis Municipals puga gaudir de tots els drets contemplats en el conveni col•lectiu de l’Ajuntament i en el decret de condicions de treball de la Generalitat.

SOLIDARITAT

SUPORT MUTU

ACCIÓ DIRECTA

ANARCOSINDICALISME

Secció sindical de CNT-AIT Ajuntament de Pedreguer.

SOV de la CNT-AIT de la Marina Alta

En el marc de la segona Setmana de Lluita contra Burguer King convocada pel SOV d’Albacete de la CNT-AIT el sindicat de la Marina Alta de la CNT-AIT va organitzar el dissabte 4 de setembre un piquet informatiu davant del Burguer King de les Marines a Dénia. En l’acte es va informar a la gent de la situació del nostre company d’Albacete en la seua lluita contra la franquícia de menjar ràpid i es van distribuir pamflets amb tota la informació del cas.

Ja el sindicat de la Marina Alta havia efectuat un altre piquet contra el Burguer King del Centre Comercial Portal de la Marina en una acció emmarcada en la Primera Setmana de Lluita contra Burguer King.

Les accions s’han realitzat per tota la geografia de l’estat espanyol i es fan per a visibilitzar la precarietat i falta de drets dels treballadors i treballadores d’aquesta empresa explotadora a la que plantarem cara sense defallir ni un moment.

SOLIDARITAT

SUPORT MUTU

ACCIÓ DIRECTA

Des del SOV de la CNT-AIT de la Marina Alta informem que acabem d’obrir un conflicte sindical amb el restaurant ubicat a Dénia Peix&Brases, pertanyent al Grupo Free Day Inversiones S. L. que compta amb diferents locals molt coneguts i salons per a festes i convits a la localitat de Dénia.

La nostra companya va començar a prestar serveis com a cuinera en Peix&Brases el 4/6/21 i va ser acomiadada verbalment al final de la seua jornada el 4/7/21.

L’empresa va tramitar l’alta a la S. S. tres dies més tard i la baixa un dia abans sense avís previ. No se li va entregar cap còpia del contracte i sols dies després al acudir a les oficines de l’empresa acompanyada per un company del sindicat se li va oferir signar un contracte fraudulent a lo que es va negar la companya.

En un primer moment de la relació laboral es va acordar verbalment una quantitat mensual i respectar-li la categoria de cuinera però, i açò no és cap sorpresa a l’hosteleria, finalment li van pagar com ajudant de cuina.

Per part del sindicat i davant totes aquestes irregularitats, es va reclamar el pagament de la nòmina corresponent, indemnització per acomiadament improcedent, vacances no efectuades i les hores extres treballades.

A dia de hui només li han abonat la nòmina segons criteri de l’empresa. No reconéixen res més. Aquesta quantitat no aplega a cobrir ni tan sols la meitat de lo reclamat.

Per tot açò donem pas a l’acció directa i sol•licitem també la solidaritat de tots els sindicats de la nostra organització, de totes les organitzacions i entitats que vullguen mostrar solidaritat i de totes les persones que de forma solidària vullguen mostrar el seu suport a la nostra companya.

Proposem el següent missatge per deixar per escrit a les xarxes socials de Peix&Brases:

BASTA DE ABUSAR DE LAS TRABAJADORAS. PAGA LO QUE DEBES A NUESTRA COMPAÑERA. SI TOCAN A UNA NOS TOCAN A TODAS.

PROU D’ABUSAR DE LES TREBALLADORES. PAGA LO QUE DEUS A LA NOSTRA COMPANYA. SI EN TOQUEU A UNA ENS TOQUEU A TOTES.

Direccions i contacte amb Peix&Brases:

Restaurante Peix&Brases. Plaça Benidorm, s/n, Dénia.

Informació i reserves: 965788083

www.peixibrases.com

www.instagram.com/peixibrases

www.facebook.com/peixibrases

SECCIONS SINDICALS

El sindicalisme va nàixer de les antigues societats gremials de resistència i suport mutu com a organització obrera en defensa dels interessos de la classe treballadora per millorar les condicions laborals, per lluitar contra el sistema capitalista, i per assolir una societat més justa per a les classes productives, alienades, dependents de la classe capitalista i condemnades a la misèria o a la precarietat en la seua gran part.
El capitalisme va fer us de la repressió (patronal, policial, judicial, penitenciària o paramilitar) per a combatre el sindicalisme. Sindicalistes, que a més, com a classe treballadora, depenien per a subsistir del capritx dels capitalistes de donar-los treball o no i pagar-los o no.
Malgrat això, ni així aconseguien acabar amb les reivindicacions obreres. El capitalisme és un conflicte permanent d’interessos entre classes antagòniques: la part que s’emporten els capitalistes ho cobra de menys la classe productiva, i al contrari. En economia bàsica: beneficis i costos, beneficis empresarials i despeses variables, que així és com es denomina en l’economia capitalista a les persones treballadores.
En aquestes condicions pròpies del sistema capitalista, de tirania del capital sobre el treball, sempre hi haurà, en major o menor grau, una lluita o protesta obrera mentre la gran part de la societat depenga d’un salari, que ni tan sols té garantit, haja de vendre la seua vida, el seu temps, força, coneixements i intel·ligència per a produir per a un tercer que s’apròpia del fruit del treball, del qual no tenen cap control, ni del que produeixen, ni per a qui, ni com, sovint intoxicant-se a si mateix, o contaminant el planeta sense poder fer res per a evitar-ho, fabricant objectes de consum inútils, o que a vegades, encara que els produïsca, mai els podrà gaudir.
Amb l’aparició dels règims “democràtics”, on la població governada legitima a l’Estat triant els seus propis amos polítics, el sistema capitalista va entendre els grans avantatges que li anava a reportar el sistema electoral/parlamentari si aconssegia traslladar-lo al món sindical. Per això, totes les “democràcies” capitalistes han imposat aquest sistema al món laboral amb les particularitats i denominacions concretes de cada país.
Al cap i a la fi, es tracta de l’estratègia de “divideix i venceràs”: el capitalista en lloc d’enfrontar-se a tota la seua plantilla, els obliga a triar una persona delegada sindical, o varies persones (comité d’empresa, si l’empresa o el centre de treball té més de 50 empleats). Aquestes delegades i delegats tindran una sèrie de privilegis: hores sindicals remunerades que no hauran de treballar (podent estar fins i tot completament alliberats de treballar), protecció enfront de l’acomiadament i posseiran en exclusiva el dret d’informació i de decisió sobre el conjunt de condicions laborals que afecten a tota la plantilla, i que per llei (igual que en el parlament polític) només ells tenen en nom de totes.
Per descomptat, les hores sindicals (en funció del número de plantilla) i les subvencions o recursos amb els quals es dota als sindicats, poden augmentar en funció del grau de satisfacció que l’empresa tinga amb les accions d’aquests sindicats subvencionats, igual que succeeix amb els suborns o favors als delegats triats. Recordem la màxima de “el poder corromp”, i la patronal sap complimentar bé, perquè recursos no li falten.
D’altra banda, amb aquest sistema d’eleccions i comités d’empresa, es divideix i enfronta als sindicats que presenten candidatures electorals, perquè hauran de competir amb la resta pels vots i les places en el comité d’empresa, per a no desaparéixer o perdre recursos (alliberats i subvencions, ja que les subvencions estatals es reparteixen en funció del nombre de delegats obtinguts). La convenient unitat obrera i sindical per a aconseguir pressionar a l’empresa, que té tot el poder de decisió, queda trencada en una batalla entre sindicats per assolir el poder..
Així es burocratitza inexorablement als sindicats que participen d’aquest sistema: els dirigents sindicals són retribuïts, per a pagar els seus salaris requereixen de subvencions, i aquestes al seu torn depenen del nombre de delegats triats. Tots els sindicats que reprodueixen aquest joc, per descomptat també la CGT, tenen “comercials” que es dediquen a captar persones perquè es presenten amb les seues sigles i poder cobrar les consegüents subvencions.
No obstant això, l’efecte més perniciós per a la classe treballadora, i per això el més desitjat pel capitalisme en aquest model sindical, és el de buidar de sentit el sindicalisme: si ja n’hi ha un comité d’empresa encarregat de “defensar-me”, de “preocupar-se” per les condicions de treball i de decidir en el meu nom, i per això els votem i per a això tenen els seus alliberats, hores sindicals, etc., per a què m’he d’organitzar, afiliar, interessar o preocupar per això? S’arriba a l’extrem que molt sovint ni tan sols els delegats de personal o membres de comité d’empresa per un determinat sindicat estan afiliats.
I la minoria que encara vulga lluitar per mantindre o millorar les condicions de treball, sovint s’ha d’enfrontar al comité d’empresa, perquè tota la informació i el poder de decisió estan en el seu poder. Per això, per norma general, els comités es presten a signar acomiadaments col·lectius, rebaixes salarials, convenis regressius, tolerar il·legalitats… La informació i el poder decisori és a les seues mans i no en el conjunt de la plantilla, i la minoria amb poder és fàcil de ser pressionada, coaccionada o comprada per l’empresa, de la qual no deixen de ser assalariats.
En últim terme, els sindicats subvencionats als quals pertanyen els delegats dels comités d’empresa, reben enormes subvencions de les empreses i de les diferents organitzacions patronals, i és difícil mossegar la mà que dona menjar, i dels quals depenen la gran part dels seus recursos amb els que poden seguir mantenint als dirigents sindicals alliberats.
En suma: les eleccions sindicals i els comités d’empresa usurpen el poder de decisió del conjunt de la plantilla sobre les seues condicions de treball i la seua pròpia ocupació, en favor d’una minoria privilegiada i fàcil de corrompre o fer xantatge per part de l’empresa, permetent la pèrdua de drets i els acomiadaments col·lectius; divideixen i enfronten als sindicats per la caça del vot i dels delegats en els comités, alhora que els burocratitzen i fan dependents de les subvencions de l’Estat i la patronal; i no menys important, aqueixa pràctica de delegació desmobilitza la classe taballadora i la lluita sindical.
Per tot això, la CNT-AIT sempre s’ha oposat tant a les subvencions amb les quals es compren els sindicats, com als jeràrquics comités d’empresa. Les decisions, la informació, les propostes, la discussió i les accions que afecten el conjunt de la plantilla, s’han de debatre i decidir en igualtat de condicions en les assemblees d’empresa o centre de treball on totes les treballadores són iguals i tenen veu i vot. Així es garanteix decisions preses per totes les persones afectades i es permet i afavoreix la participació.
I com a forma d’organització i lluita, la CNT-AIT defensa les seccions sindicals, que són les agrupacions de persones afiliades a un sindicat en una empresa. Les seccions sindicals legalment tenen les mateixes armes sindicals (vaga, conflicte col·lectiu, signatura de convenis, denúncies…) que un comité d’empresa, però no poden decidir en nom de tota la plantilla, perquè tampoc volem fer això. La plantilla només pot decidir en assemblea i ningú hauria d’imposar els seus interessos en el seu nom.
No et demanem el vot ni que delegues i confies en nosaltres. Confia en tu, afilia’t, organitza’t, lluita i decideix per tu mateixa, entre iguals, sense dirigents alliberats, sense subvencions, amb plena autonomia, per a defensar el teu lloc de treball, els teus interessos que ningú defensarà si tu no ho fas, i per a combatre aquest sistema genocida i ecocida en favor d’una societat més humana i racional, gestionada col·lectivament en benefici de tota la societat, i no d’una minoria poderosa i insaciable.
O votes, calles i reprodueixes el sistema, o deixes d’engolir i t’organitzes per a canviar les coses. Afilia’t i lluita en la CNT-AIT.

Grup d’Acció Sindical
CNT-AIT