El Sindicat d’Oficis Varis de la CNT-AIT de la Marina Alta comença un servei d’assessoria jurídica-laboral.
Tindrà lloc l’últim dilluns de cada més de 5 a 7 de la vesprada al local de l’Ateneu Popular, carrer la Lluna n° 47, a la localitat de Pedreguer. Pots cridar al 633861566 o enviar un correu electrònic a lamarinaalta@cntait.org o senzillament vindre dins l’horari ja que no necessites cita prèvia.
La primera assessoria serà el proper dilluns 26 de setembre. Tambe pots contactar amb el sindicat quan ho necessites que ja trobarem la manera de tirar-te una mà.
El camping de Colera acusa a CNT-AIT d’amenaçar de mort a qui no s’uneixi a la causa del sindicat
L’u de juliol, l’administrador de l’empresa Arijan Colera SL, que és la mateixa persona que l’alcalde de Colera, va signar una carta d’acomiadament contra l’únic representant sindical a l’empresa, sense cap expedient per a cercar la veritat, acusant-lo d’amenaçar a companys de feina (1) amb un «te voy a matar» perquè no el recolzava en les reivindicacions laborals.
Al camping Sant Miquel, del poble de Colera, cada any recluten treballadors i treballadores sense respectar els seus drets legals. L’empresa no sol donar d’alta a part dels treballadors en temporada baixa o a l’hivern a la Seguretat Social, i en temporada d’obertura als clients imposa jornades de 12 hores diàries per 6 dies la setmana. Al mes d’abril d’enguany es va constituir una secció sindical de CNT-AIT a l’empresa per a representar i defensar els treballadors afiliats, enfront de l’actitud poc honrada de la Patronal.
Malauradament aquest empresari no ha volgut acordar el més mínim que se li ha demanat: Un contracte que cobreixi tots els mesos de feina i un horari de 40 hores setmanals. Les seves negatives ja han portat a presentar 5 denuncies a Inspecció de Treball contra l’empresa. Després de setmanes d’intents de negociació per la secció sindical, el 29 de juny l’empresari va denegar el dret a posar informació sindical al taulell d’anuncis, va utilitzar el seu «dret reservat d’admissió» i va desafiar l’autoritat policial denegant el full de reclamacions a tothom qui no li agrada.
Arran d’aquest incident que té la corresponent denuncia, l’empresari ha represaliat el treballador entrant per la força al bungalow on vivia per la feina, llençant-li les seves coses al carrer, i finalment acomiadant-lo amb un pretext sense sentit.
Article aparegut al periòdic anarcosindicalista Fragua Social.
Lo de l’Ajuntament de Pedreguer amb la Brigada de Neteja d’Edificis Municipals ja toca el límit del surrealisme laboral. De tindre una brigada de 14 netejadores abans d’acabar el curs escolar ha passat a començar la primera setmana de juliol amb quatre companyes només. Tot açò es degut a la finalització de tots els contractes temporals, cosa fins ahí quasi normal. Però també es deu a l’obsessió del consistori per mantindre a algunes netejadores amb l’infame contracte de fixes-discontínues quan és més que evident que fan falta, molta falta. Els edificis i locals no disminueixen per molt que en una reunió ja llunyana així se’ns diguera. Al contrari, a l’estiu la càrrega de treball augmenta per les festes, campus, escoles d’estiu i events variats. Per subsanar la lamentable situació creada pel mateix Ajuntament de Pedreguer no se li ocurreix al mateix altra cosa que buscar voluntàries entre la mermada plantilla per realitzar hores extra a un preu que fa riure. I que no ens diga que el preu l’han tret del conveni de neteja d’edificis públics que nosaltres ja fa anys que el coneguem de memòria i sabem de sobres que prohibeix exprésament realitzar hores extra. La solució a este problema endèmic creat per l’empresa no és altre que convertir en fixes a les fixes-discontínues, amb la qual cosa la plantilla no tindria que anar bregant amb una càrrega de treball excesiva i una precarietat intolerable. La Brigada de Neteja necessita solucions serioses i no remendos que no porten enlloc.
Per l’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.
ESCRIT DE LA SECCIÓ SINDICAL DE LA CNT-AIT A L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER
Ignorem per quin motiu la petició de reunir-se amb l’alcalde de Pedreguer feta per la delegada de la secció sindical de la CNT-AIT en l’Ajuntament no ha estat atesa després d’haver passat més de quatre mesos des de que va ser presentada en el registre municipal.
Tot i que l’esmentada reunió, o no-reunió, hauria d’entrar dins de la normalitat més rutinària en les relacions entre l’empresa i el nostre sindicat sembla que no és així. De fet, la nostra delegada fou contactada per la companya funcionària que porta l’agenda de l’alcaldia per esbrinar els motius de dita reunió i després de ser-ne informada no n’hem sabut res més. Amb els mesos que han passat sembla que la instància presentada per la delegada ha anat a parar a la paperera.
L’actitud de l’Ajuntament deixa en la més completa indefensió a les afiliades i afiliats a la CNT-AIT que treballem a l’Ajuntament de Pedreguer, ja que legalment la secció sindical és la forma orgànica d’organitzar-nos en el nostre lloc de treball i la delegada de la secció és la nostra legítima representant davant l’empresa. És per això que fem pública denúncia d’un fet que considerem molt greu i que vulnera els drets fonamentals d’una part dels treballadors i treballadores de l’Ajuntament. Considerem més que raonable que quan una representant sindical dels empleats municipals demana una reunió amb el nostre alcalde se li conteste i se li done dia i hora per a exposar el que l’assemblea de la nostra secció sindical haja considerat oportú.
Darrerament estan passant, o haurien d’estar passant, coses de cert interés per a tota la plantilla de l’empresa com pot ser l’eterna redacció de la RLT que una part molt significativa de les treballadores està esperant des de ja fa massa temps per regularitzar la seua situació i assolir certa tranquil·litat laboral. També estem entrant en els plaços marcats pel govern de l’estat per a reduir la tassa de temporalitat en les administracions públiques tal com ordena la Llei 20/2021 de 28 de desembre de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en l’empleo públic, cosa importantíssima per a molts empleats municipals.
De tot açò no en sabem res per qué la representació unitària que per llei té dret a representar a tota la plantilla de l’Ajuntament no informa de res i si ho fa serà als seus afiliats o simpatitzants tot i que la legislació espanyola li dona la representativitat total i absoluta encara que els i les afiliades a CNT-AIT no els hagem votat i decidim organitzar-nos en l’altra forma de fer sindicalisme reconegut per la Llei Orgànica 11/1985 de 2 d’agost, de Llibertat Sindical, com és la creació de seccions sindicals dins les empreses per les afiliades a un sindicat i que són representades per una delegada sindical segons els estatuts del nostre sindicat.
L’assemblea de la secció sindical de la CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer.
Cartell de l’acte d’enguany per l’1 de Maig de la CNT-AIT Marina Alta
1r de Maig 2022. Els drets es conquisten lluitant
Una de les grans promeses dels partits del govern durant les passades eleccions generals va ser, al costat de la derogació de la llei mordassa, la derogació de la reforma laboral. Però com sol ocórrer quan guanyen les eleccions, allò promés s’oblida. La llei mordassa continua sent un instrument de repressió que persegueix i castiga la protesta social, i la reforma laboral a penes ha sigut modificada. La pujada salarial no compensa en absolut l’increment del cost de la vida i l’acomiadament els continua eixint barat a les empreses.
Reforma laboral després de reforma laboral, la tendència a sigut sempre anar a pitjor. Les condicions de treball empitjoren significativament any rere any. Cada vegada menys drets i cada vegada pitjors condicions de vida per a la classe treballadora.
En les últimes dècades, el treball a patit un procés ininterromput de precarització. I és sobre aqueixa precarització de la classe treballadora que l’economia creix, es desenvolupa la societat i uns quants es fan molt, molt rics.
Perquè aquesta deriva de precarització de les condicions de treball haja sigut possible, i no sols en l’estrictament laboral, també en el cultural i el social, ha sigut necessària al seu torn, una deriva en la consciència de la classe treballadora que ja no es qüestiona ni les institucions de l’Estat, ni el model econòmic capitalista.
A aquest canvi han contribuït les organitzacions i partits polítics d’esquerra que al llarg de tota la seua història, sempre han col·laborat amb l’Estat i les seues institucions. Els seus discursos en favor que l’Estat del benestar, el creixement econòmic i el model productiu capitalista són l’únic escenari possible, han sigut definitius per a esborrar de la consciència dels i les treballadores la seua històrica tradició de lluita en favor de destruir l’Estat i qualsevol institució basada en l’acumulació de capitals i l’explotació humana.
Es fuig del conflicte social perquè es considera que els interessos de l’obrer i del burgés són, en definitiva, els mateixos: mantindre el sistema productiu per a poder gaudir dels avantatges i els plaers de la societat de consum. No obstant això, quan es tracta de fer sacrificis és la classe obrera la que ha d’estrényer-se el cinturó i acceptar les retallades, els acomiadaments i els ajustos que siguen necessaris perquè les empreses continuen sent competitives en el mercat. Els beneficis empresarials només són possibles explotant i sotmetent a la classe treballadora, i és per aqueixa raó que la pau social és impossible i el conflicte es torna inevitable, com es va poder veure en les protestes que van esclatar el mes de novembre de l’any passat en el sector del metall de la província de Cadis, on la gent va eixir al carrer farta d’haver de sotmetre’s a condicions de treball abusives per a poder arribar a fi de mes, o com està ocorrent amb el sector del transport que no guanya ni per a cobrir costos, mentre els directius de les indústries de l’hidrocarbur engeixen les seues fortunes. El capitalisme, tant en l’econòmic com en el social, és insostenible.
Des de CNT-AIT fem una crida a tota la societat perquè s‘organize i deixe de somiar amb les falses promeses de bonança que ofereix el sistema. Si realment volem aconseguir un model de societat basat en la igualtat econòmica i la justícia social hem d’acabar amb el doble jou al qual ens sotmet l’Estat i el Capital. Totes les persones pobres i desheretades del món tenim interessos i necessitats comunes i hem de buscar un model que ens permeta organitzar-nos de baix a dalt, sense líders ni capitostos abusadors, allunyant-nos de les estructures polítiques, tal com reclama el sindicalisme revolucionari.
És necessari fer memòria, recordem com van lluitar companyes i companys anys arrere i com les grans conquestes de la classe treballadora han sigut aconseguides històricament mitjançant l’organització i el compromís amb la justícia social. Deixem els acomodaments de creure’ns classe mitjana i lluitem per eixir d’aquesta realitat que ens aliena. Prenguem consciència que solament des del pensament i l’acció col·lectiva, antiautoritària i de classe, podrem canviar radicalment la nostra realitat. Per tot això, aquest 1r de Maig fem una crida a la classe treballadora perquè isca d’aqueix confinament ideològic i cultural en el qual es troba sumida i prenga consciència que els drets es conquisten lluitant.
En 2022 es compleixen 100 anys de la fundació de l’Associació Internacional del Treball, la internacional obrera a la qual està adherida la CNT-AIT i que la seua màxima, com també ho va ser de la 1ª Internacional, és que l’emancipació de la classe obrera ha de ser obra de les obreres i els obrers mateixos. Recordem-ho quan les organitzacions polítiques llancen de nou les seues falses promeses de bonança i prosperitat. Només una classe obrera conscient i organitzada podrà acabar amb la tirania capitalista i garantir un futur pròsper i en pau, per a tota la humanitat.
El 8 de març se celebra el Dia Internacional de la Dona Treballadora. El 8 de març de 1857, les dones que treballaven en fàbriques tèxtils de Nova York van organitzar una vaga exigint pujades de salaris, sent represaliades per la policia, perdent algunes la vida durant les protestes. Va ser el 1911 quan se celebra per primera vegada el Dia Internacional de la Dona Treballadora amb la intenció de reconèixer-la com a part activa en les lluites pels drets i la justícia social, no sols de les dones, sinó de tota la humanitat.
Malgrat tot això, l’ONU va declarar el 1975 el 8M com a dia internacional de la dona, suprimint l’adjectiu “treballadora”. Però és aquests darrers anys quan s’està fent més evident la intenció d’eliminar el discurs de Classe Obrera, d’aquest dia commemoratiu per part d’organitzacions polítiques amb vocació governamental, a la qual se sumen moltes organitzacions de dones i plataformes feministes lligades a les institucions de l’Estat, de raça blanca i de classe mitjana, que prefereixen celebrar simplement el Dia de la Dona ocultant i donant l’esquena a reivindicacions i lluites socials pròpies de dones pobres de classe treballadora, limitant les reivindicacions a discriminacions de caràcter interclassista i que, en el millor dels casos, lluiten per trencar els sostres de vidre que els impedeix assolir importants llocs executius, mentre necessiten explotar altres dones precaritzades perquè realitzin les tasques de cures i de la llar. Tot això desvirtua i distorsiona el motiu principal pel qual se celebra el 8 de març.
Nosaltres entenem que sobren motius per continuar reivindicant aquest Dia com el de la Dona Treballadora, així ho demostra la lluita de les Kellys, les treballadores dels magatzems de fruita, les temporeres del camp, les d’infermeria, les treballadores de la llar i de cures… Tots aquests treballs recauen majoritàriament en dones i es desenvolupen en condicions de misèria i explotació. Moltes vegades sense contracte, exposades a la precarietat de manera constant. No hem d’oblidar tampoc que les dones ens veiem travessades no només per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials. Així, veiem com a Espanya les dones migrants i racialitzades, després d’exiliar-se de les seves terres, són les que exerceixen les feines més precàries, i s’ocupen dels treballs domèstics i de cures de les dones blanques perquè aquestes puguin ocupar-se de la seva emancipació; s’enfronten als perills provocats per una llei d’estrangeria inhumana; la deportació, els CIE, – Centre d’Internament d’Estrangers-, de la separació forçosa de les seves famílies, els seus fills i les seves vides; s’enfronten als xantatges i als abusos sexuals per part de patrons desalmats, com hem pogut veure recentment. Són les que porten a l’esquena una enorme part del pes d’aquesta societat configurada sobre els fonaments de la jerarquia.
A tot això volem afegir que la condició de classe consisteix a pertànyer a una classe social i no estrictament a desenvolupar un treball remunerat. Per tant, de classe obrera som igualment les treballadores en actiu com les parades, estudiants, jubilades, pensionistes, etc. Amb la qual cosa, hi ha raons de pes perquè el 8 de Març sigui l’altaveu de totes aquestes protestes i no un dia per felicitar la dona pel simple fet de ser-ho, o per haver arribat a un important lloc executiu en una gran multinacional explotadora o a una cartera ministerial. El “gest” d’eliminar l’adjectiu “treballadora” del 8 de març és molt més important i significatiu del que sembla, ja que no és sinó una estratègia més per part del poder i la socialdemocràcia, per absorbir les nostres lluites emancipadores històriques i buidar-les de contingut. No és sinó l’intent de despullar-nos de la nostra memòria de lluita contra tot i qualsevol poder; d’envellutar les cadenes que, com abans, ens asfixien avui d’una manera més sofisticada; que perdem l’horitzó pel qual lluitem i ens asseiem al banquet dels poderosos i considerem com a companyes les nostres explotadores i tiranes.
No busquem assolir el Poder, no busquem veure’ns representades als Parlaments ni als cossos de Seguretat de l’Estat ni a la presidència d’una empresa explotadora. No busquem donar una nova capa de pintura a la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. El Poder és el més clar exponent del Patriarcat, per això lluitem per a la seva abolició.
8M NI MESTRESSES NI ESCLAVES: ANARCOFEMINISTES SEMPRE
Com cada 8 de març, des de la Confederació Nacional del Treball ens posicionem incondicionalment amb les lluites anarcofeministes, que pugnen per l’emancipació de les dones i de tots els cossos, i per l’abolició del poder i l’autoritat. Com cada 8 de març, reivindiquem aquesta data com el Dia Internacional de la Dona Treballadora.
De la mateixa manera que succeeix amb el Primer de Maig, històrica data internacional per a les classes treballadores i institucionalment reconeguda com a “Dia del Treball”, el 8 de Març fou convenientment declarat per l’ONU “Dia Internacional de la Dona” en 1975. La despulla de tota una memòria de lluita per part de la institució està sent completament exitosa i fins i tot en totes dues dates s’ha aconseguit banalitzar la vaga i buidar-la de significat. Així com el Primer de Maig ha sigut convertit en un dia festiu i primaveral, també el 8 de Març va en camí de transformar-se en data de celebració i de reconeixement de les lògiques institucionals i jeràrquiques que nosaltres repudiem. I això no és més que una evidència palpable de com el poder i les institucions estatals absorbeixen les lluites revolucionàries per a utilitzar-les a la seua conveniència i desarticular-les. Còmplices d’això són organitzacions que es diuen obreristes i sindicalistes, així com feministes, però no són una altra cosa que organismes subvencionats que responen als interessos de l’Estat capitalista i patriarcal.
Nosaltres, des de la CNT-AIT, ens oposem de manera frontal als feminismes, les reivindicacions interclassistes dels quals, passen per reconéixer les jerarquies que ens imposen els estats, el capital i el patriarcat. Ens oposem a les organitzacions que, lluny de destruir el conjunt de les estructures de poder que oprimeixen als éssers humans, lluiten perquè les dones i les dissidències puguen ser tan poderoses com sempre ho han sigut els homes.
Les dones som un col·lectiu divers i complex i ens veiem travessades no sols per les jerarquies classistes, sinó també per les racials i colonials, així com per altres diferències estructurals de poder, violències que ens posicionen encara més en els marges d’aquest sistema. Un sistema deshumanitzant que ens precaritza, ens invisibilitza, que penalitza les nostres experiències de vida, que ens marca i posiciona sempre en un lloc apart. Un sistema per al qual sempre som conquistables, matèria primera, objectes d’estudi, adoració i investigació. Estem desbordades, però som subjectes de la nostra història, de les nostres reivindicacions, dels nostres drets. Som fortes i valentes, hem heretat milers d’opressions, la nostra pell és resistent, el nostre caràcter orgullós, la nostra veu rabiosa i potent. Ens hem tornat resilients.
S’ha de parlar de feminisme anticapitalista, antiracista i anticapacitista per a incloure a totes les renegades. Les flors que creixen en el ciment de l’etern estigma. S’ha de parlar, a més, i simultàniament, de transfeminismes, sent conscients que les sinergies són necessàries per a incloure a tots els cossos afectes dins d’una lluita feminista autònoma i anticapitalista. Ací estem totes contra el patriarcat, contra l’exclusió binarista de qualsevol dicotomia. Contra totes les jerarquies. No obstant això, volem recordar que les idees no haurien de ser mera utopia: primer hem de desconstruir-nos enfront de l’educació patriarcal, desaprendre la programació binarista, els capacitismes, els mentalismes, l’actitud, tant infantilitzada com infantilitzadora, condescendent i paternalista a la qual qualsevulla hem sigut sotmeses. No ens basten les bones intencions, volem ser autocrítiques, volem sembrar el dubte. Sense assumpcions supèrflues, recreant el món amb relacions horitzontals i igualitàries, lliures d’autoritarismes, basades en el suport mutu i en la solidaritat. El sistema econòmic global ens marca més com major és el nombre d’opressions que vivim i compartim. Volem qüestionar els drets “per se” de tot el que s’estableix, volem qüestionar i parar la fustigació, l’assetjament mediàtic, el policial. Creiem que és des del coneixement i una ètica coherent, antiautoritària, anarco comunista, que trenque amb l’individualisme, des d’on necessàriament s’han de generar els canvis.
Aquest 8 de març de 2022 es veu travessat, a més, per una situació internacional convulsa: la guerra que està tenint lloc a Ucraïna. Una guerra parida per les ànsies expansionistes dels Estats i Nacions capitalistes i patriarcals que no anhelen una altra cosa que l’acumulació, a costa de la despulla i la devastació de territoris i comunitats senceres. Per la qual cosa, aprofitem aquest espai per a posicionar-nos, des de l‘anarcofeminisme, en contra de la guerra i de les lògiques militaristes i violentes que naixen en el si dels Estats i dels seus discursos patriòtics. No cal assenyalar el caràcter patriarcal de les guerres i els conflictes armats, tant pels rols als quals les dones són sotmeses, com per la instrumentalització, cossificació i transformació dels seus cossos en eines per a devastar l’enemic. Nombrosos discursos enarborats des de feminismes institucionals fantasiegen hui amb una realitat diferent en la qual no existirien guerres si foren les dones les qui estigueren al capdavant dels governs i en els òrgans de decisió. S’apel·la a un suposat caràcter naturalment conciliador, pacífic i solidari de les dones i, des d’ahí, es reclama que nosaltres tinguem la mateixa possibilitat que els homes d’aconseguir llocs de poder. Que tinguem el mateix accés a la direcció d’empreses i institucions estatals, que cada vegada siguem més dones entre els cossos policials i militars.
Nosaltres, les feministes anarquistes, rebutgem aquesta idea. No considerem que siguem bones i conciliadores per naturalesa. No considerem que el nostre accés als parlaments, a les empreses, als exèrcits i als cossos policials, vaja a dinamitar les estructures de poder. De fet, tan sols ho reforçarem, com així va succeir amb la incorporació de les dones al sufragi i al treball remunerat. Rebutgem i ens posicionem frontalment en contra dels discursos feministes que fantasiegen amb els fetitxes del poder. Les guerres, la despulla, la devastació, la misèria, l’explotació, les desigualtats, les presons i les jerarquies continuaran existint, encara que siguen les dones o qualsevol subjecte oprimit qui estiga al poder. Per que el problema és eixe: el poder. I d’ell no esperem res més que la seua abolició. Per a nosaltres el 8 de Març no és una data de celebració. No és una data de regalar-nos flors, de festejar-nos i de felicitar-nos pel simple fet de ser dones. És una data de lluita, de memòria, de reflexió, de tensar les cordes, de soscavar estructures podrides, de reafirmar-nos en els nostres principis antiautoritaris. I no sols en aquest dia assenyalat, sinó durant totes les nostres vides.
No busquem reinventar ni millorar la vella i oxidada estructura jeràrquica sobre la qual històricament s’assenta la nostra societat. Nosaltres no volem suavitzar les cadenes que ens subjuguen, volem destruir aqueixes cadenes. I sobre les seues cendres, volem construir un món lliure de poder, de jerarquies, de misèria. Un món que siga habitable per a nosaltres i per a tots els éssers que habiten el planeta. En aqueixa tasca àrdua ens organitzem. Com diu l’anarquista María Galindo: “amb una mà sostenim les urgències, amb l’altra
subjectem les utopies”.
8 de Març: Dia Internacional de la Dona Treballadora.
Contra l’Estat, contra el capital i contra el patriarcat. Contra la misèria i la
jerarquia. Contra els exèrcits, contra les policies. Contra les lògiques militaristes
de les pàtries i les nacions.
Ni mestresses ni esclaves: Anarcofeministes sempre, per l’emancipació de tots
Des del sindicat de la CNT-AIT de la Marina Alta volem mostrar el nostre suport al grup de joves “Encausats de Pego” en la seua lluita contra les desproporcionades peticions del ministeri fiscal i de les acusacions particulars pels fets que van ocórrer el 18 d’octubre de 2020 a Pego.
Aquell dia, un grup de feixistes recorregueren els carrers del poble amb càntics feixistòides, insults i una actitut violenta a la que el jovent de Pego respongué amb decisió fent-los fora del poble. En tot moment els feixistes foren escoltats i protegits per la guàrdia civil.
A nosaltres no ens preocupa lo més mínim el que diguen els tribunals i les lleis burgeses sobre la seua innocència o culpabilitat. Això no és res més que part del joc en el que volen enredrar-nos els servidors del capitalisme.
Des d’aquest sindicat recolzem als “Encausats Pego” i animem a les treballadores i treballadors a que mostren la seua solidaritat amb el jovent antifeixista de Pego de totes les maneres possibles: fent difusió i explicant la seua situació, organitzant actes de suport o col·laborant econòmicament.
L’AJUNTAMENT DE PEDREGUER NO ATÉN LES DEMANDES DE FIXESA Pràcticament des de que l’Ajuntament de Pedreguer va remunicipalitzar el servei de neteja d’edificis municipals que la CNT-AIT ha estat involucrada en la lluita d’algunes netejadores per a que es respecten els seus drets. Això és així per no ser cap secret que des del primer dia es va tractar a les netejadores de l’ajuntament com a treballadores de segona classe, cosa que totes elles podran afirmar de forma rotunda si no fora per la por que els van clavar al cos només es convertiren en treballadores municipals i empleades públiques. Dins de la diversitat contractual que podia trobar-se en aquell moment entre les companyes, n’hi havia un grup que eren les fixes discontinues, el contracte de les quals anava lligat a la neteja dels dos centres escolars de Pedreguer. Era per eixe motiu que al acabar el curs la relació laboral s’extingia i tornava a mamprendre’s una vegada començava el nou curs escolar. Tot això, per trist que fora, era legal. L’ajuntament, pel seu compte i risc i sense encomanar-se a ningú, va decidir modificar substancialment les condicions de les treballadores municipals del servei de neteja i les va fer signar una ampliació de contracte que modificava la setmana laboral que tenien de dilluns a divendres passant a ser de dilluns a diumenge. Esta modificació també la van firmar les fixes discontinues que en teoria només estaven lligades als centres escolars i de dilluns a divendres. Més coses van passar. L’empresa, en els quadrants de treball de la brigada de neteja, va assignar a les fixes discontinues lligades als centres escolars, altres locals i en horari de matí i vesprada i a més a més va ampliar el nombre d’hores assignades que en principi eren algunes menys i només per a ser treballades a les escoles del poble. Així fins a aplegar la resolució de l’alcaldia de 29 de gener de 2020 on l’alcalde de Pedreguer ordena que TOTES les netejadores treballen 35 hores setmanals com la resta d’empleats públics. Davant de totes estes circumstancies, que convertien clarament les contractacions fixes discontinues en contractacions en frau de llei al haver canviat de forma tan substancial els motius de la discontinuitat, la CNT-AIT, per mitjà de la seua secció sindical a l’Ajuntament de Pedreguer, ha demanat que es transformen els contractes fixos discontinus en frau de llei en contractes fixos per a adeqüar-los a la realitat laboral de les netejadores. Ho hem fet en diverses ocasions i també ho férem al presentar la Taula reivindicativa de la secció sindical de CNT-AIT a l’Ajuntament de Pedreguer referent a la Brigada de Neteja, on en el punt 3 exigíem “Que els contractes de les fixes discontinues que finalitzen tots els estius es convertisquen en fixos. Considerem que estan pressumptament en frau de llei per molts motius”. Doncs bé, tots eixos motius són els que més amunt expliquem i algun més que n’hi haurà. També s’han tornat a reiterar totes estes peticions fa poc i no hem obtés resposta, o hem obtés la resposta habitual de l’Ajuntament en estes coses. Els “molts motius” que no exposàvem en la nostra Taula reivindicativa perqué l’empresa els coneixia de sobra, ara els hem exposat públicament que per això estem els sindicats i concretament la CNT-AIT. I fem açò davant la no resposta de l’ajuntament i davant les darreres accions efectuades per a defugir les seues responsabilitats. Sembla que contestar no contesten, però prendre nota sí que en prenen. Ara, l’empresa, davant la obvietat del frau de llei, ha decidit tornar a algunes netejadores a la seua tasca original de netejar les escoles del municipi només, volent fer com si mai haguera passat res, i, fins i tot es nega a que facen les 7 hores manades per l’alcalde de Pedreguer. Eixa actitut i eixes mesures no canvien la realitat, i és que durant anys les netejadores fixes discontinues contractades per netejar les escoles de dilluns a divendres de vesprada han estat treballant de dilluns a diumenge netejant tots els edificis municipals, en horari de matí i vesprada i damunt tenint la barra de finalitzar-los els contractes quan s’acabava el curs escolar com si realment estigueren realitzant de forma exclusiva eixa tasca. És per tot això que la CNT-AIT de la Marina Alta exigeix que les netejadores fixes discontinues vegen transformat el seu contracte en fix
COMUNICAT PÚBLIC (En castellano más abajo) El Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta, adherit a la CNT-AIT, considera oportú realitzar aquest comunicat, tenint en compte la campanya d’afiliació d’un sindicat pertanyent a la CNT-CIT, sota el lema «Aconsegueix un/a afiliad@, participa i elegeix entre aquests fantàstics regals» (els regals van des d’una cistella de la compra fins a la posada a punt de la bicicleta passant per un massatge en un SPA o una sopar per a dues persones). Ni que dir té que, aquest tipus d’ofertes són més pròpies de qualsevol empresa a l’ús o d’un club de qualsevol activitat recreativa, que té diferents convenis o tractes de favor amb diferents pimes. Desconeixem què entén per Anarco-sindicalisme aquest sindicat que es reclama com un sindicat de CNT. La veritat és que ens porta sense cura. Són conceptes contraposats de realitzar sindicalisme: la CNT-CIT utilitza els PTF com a propaganda enganyosa de captació de treballadors i treballadores i la CNT-AIT és una eina de lluita per a la defensa dels mateixos, això es defensa de l’Anarco-sindicalisme. Un anarco-sindicalisme que no necessita d’alliberats encoberts per desenvolupar-se, que no va demanant a treballadors i treballadores davant l’Audiència Nacional per «competència deslleial», que no infla vots per passar el rodet en la resolució d’un tema perquè no necessita imposar sinó convèncer, que no pretén controlar la Internacional per tenir-la com una marioneta al seu gust… Revisant els acords de l’XI Congrés de la CNT-CIT ens hem percat de dues curiositats: 1a.- L’ article 178 estableix que la CNT no es dissoldrà mentre hi haja 7 sindicats que estiguen en contra de la dissolució. Establint un silogisme ens preguntem ara: com anàvem a dissoldre la Confederació Regional de Llevant els 7 sindicats que preteníem continuar adherits a la CNT-AIT si sabíem que el Secretariat Permanent del Comitè Confederal, que tramitava inorgànicament la documentació del sindicat oferent que es proposava llavors expulsar-nos, estava a més vulnerant des de desembre de 2013 l’acord de Congrés de no entregar els diners de les quotes fixes destinades a l’AIT amb el seu SG flipant amb Pocholo Martinez-Bordiu? La resposta ja no importa. Aquest sindicat de «CNT» amb una campanya d’afiliació tan «particular» està adherida on desitja i el SLTCMA de la Marina Alta també. Ells/es amb alliberats encoberts i els seus milers de milions de vots i, nosaltres amb els Principis, Tàctiques i Finalitats de la CNT-AIT. 2a.- Ha desaparegut l’acord sobre Patrimoni i Tresoreria del X Congrés de la CNT. Aquest resava així: «En cap cas, cap comitè de la CNT convertirà en capital els diners recaptats per tal d’aconseguir una plusvàlua, doncs la CNT és contrària al capitalisme i a la idea d’especulació i tots els diners seran invertits a propagar la idea i l’acció revolucionària». Sobra més comentaris. La supressió d’aquest acord parla per si sola. Per això i més raons, ens sentim afortunats de ser membres de la CNT-AIT i no de la CNT-CIT. ¡Treballador, treballadora no et deixis enganyar, ANARCOSINDICALISME SEMPRE! ¡VIXCA LA CNT-AIT! Sindicat Llibertari de Treballadors de la Comarca de la Marina Alta de la CNT-AIT.
. COMUNICADO PÚBLICO El Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta, adherido a la CNT-AIT, considera oportuno realizar este comunicado, habida cuenta de la campaña de afiliación de un sindicato perteneciente a la CNT-CIT, bajo el lema “Consigue un/a afiliad@, participa y elige entre estos fantásticos regalos” (los regalos van desde una cesta de la compra hasta la puesta a punto de la bicicleta pasando por un masaje en un SPA o una cena para dos personas). Ni que decir tiene que, este tipo de ofertas son más propias de cualquier empresa al uso o de un club de cualquier actividad recreativa, que tiene diferentes convenios o tratos de favor con diferentes pymes. Desconocemos qué entiende por Anarco-sindicalismo ese sindicato que se reclama como un sindicato de CNT. La verdad es que nos trae sin cuidado. Afortunadamente el SLTCMA de la CNT-AIT nada tiene que ver con ese sindicato, Son conceptos contrapuestos de realizar sindicalismo: la CNT-CIT utiliza los PTF como propaganda engañosa de captación de trabajadores y trabajadoras y la CNT-AIT es una herramienta de lucha para la defensa de los mismos, esto es defensa del Anarco-sindicalismo. Un anarco-sindicalismo que no necesita de liberados encubiertos para desarrollarse, que no va demandando a trabajadores y trabajadoras ante la Audiencia Nacional por “competencia desleal”, que no infla votos para pasar el rodillo en la resolución de un tema porque no necesita imponer sino convencer, que no pretende controlar a la Internacional para tenerla como una marioneta a su antojo… Revisando los acuerdos del XI Congreso de la CNT-CIT nos hemos percatado de dos curiosidades: 1ª.- El artículo 178 establece que la CNT no se disolverá mientras haya 7 sindicatos que estén en contra de la disolución. Estableciendo un silogismo nos preguntamos ahora ¿cómo íbamos a disolver la Confederación Regional de Levante los 7 sindicatos que pretendíamos continuar adheridos a la CNT-AIT si sabíamos que el Secretariado Permanente del Comité Confederal, que tramitaba inorgánicamente la documentación del sindicato ofertante que se proponía entonces expulsarnos, estaba además vulnerando desde diciembre de 2013 el acuerdo de Congreso de no entregar el dinero de las cuotas fijas destinadas a la AIT con su SG flipando con Pocholo Martinez-Bordiu? La respuesta ya no importa. Ese sindicato de “CNT” con una campaña de afiliación tan “particular” está adherida donde desea y el SLTCMA de la Marina Alta también. Ellos/as con liberados encubiertos y sus miles de millones de votos y, nosotros con los Principios, Tácticas y Finalidades de la CNT-AIT. 2ª.- Ha desaparecido el acuerdo sobre Patrimonio y Tesorería del X Congreso de la CNT. Este rezaba así: “En ningún caso, ningún comité de la CNT convertirá en capital el dinero recaudado con el fin de lograr una plusvalía, pues la CNT es contraria al capitalismo y a la idea de especulación y todo el dinero será invertido en propagar la idea y la acción revolucionaria”. Sobran más comentarios. La supresión de este acuerdo habla por sí sola. Por eso y más razones, nos sentimos afortunados de ser miembros de la CNT-AIT y no de la CNT-CIT. ¡Trabajador, trabajadora no te dejes engañar, ANARCOSINDICALISMO SIEMPRE! ¡VIVA LA CNT-AIT! Sindicato Libertario de Trabajadores de la Comarca de la Marina Alta de la CNT-AIT.
